Blogia
gurbana

La policia de Catalunya

La policia de Catalunya:

Mossos d’Esquadra i policies locals


Tema C.3.
La policia de Catalunya:
Mossos d’Esquadra i policies locals


1. Síntesi de la història del cos de Mossos d’Esquadra
1.1. L’origen del cos de Mossos d’Esquadra
1.2. El segle XIX
1.3. El període de 1900 a 1930
1.4. La Segona República
1.5. El franquisme
1.6. El retorn a la democràcia
2. Estructura i funcions del cos de Mossos d’Esquadra
3. La policia local de Catalunya
3.1. Antecedents històrics
3.2. La policia local d’avui
4. El desplegament de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra
5. La policia de Catalunya: la policia del futur
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La policia de Catalunya:

Mossos d’Esquadra i policies locals


Tema C.3.
La policia de Catalunya:
Mossos d’ Esquadra i policies locals


1. Síntesi de la història del cos de Mossos d’Esquadra
L'origen i la gènesi dels Mossos d'Esquadra sovint es veu envoltada de polèmiques dins el camp de la
historiografia. Malgrat això, podem veure que la sort i l'evolució del cos van inseparablement unides a la
situació política del país en cada moment de la nostra història.

1.1. L'origen del cos de Mossos d’Esquadra
Tenim la primera referència de la fundació de les primeres Esquadres el 21 d'abril de 1719. Ressalta en el
comandament d'aquestes Esquadres la família Veciana i especialment la figura de Pere Anton. Pere Anton
Veciana va néixer a la vila de Sarral l'any 1682. Va ser pagès a Pira i posteriorment es traslladà a Valls, on
es va fer comerciant de bestiar. Amb el càrrec de sotsbatlle de Valls, va crear una companyia per tractar
amb mules, juntament amb Francesc Font, algutzir reial de la Reial Audiència de Barcelona. La seva
activitat comercial, com a proveïdor de l'exèrcit en temps de guerra i el seu posicionament contra els
partidaris de l’arxiduc Carles, van propiciar la seva recompensa després d’acabada la guerra el 1714. El 30
de juny de 1721 va ser nomenat batlle de Valls.

Aquell mateix any, el 24 de desembre, es van crear les Escuadras de Paisanos Armados com una
reorganització d'aquelles Esquadres creades dos anys abans, i agrupades en dos grans grups operacionals.
El primer va establir-se a Cardona i el segon, a Valls, sota el comandament de Pere Anton Veciana. El motiu
era la persecució dels guerrillers austriacistes (Miquelets), que havien quedat dispersos per la geografia
catalana.

Aquest nou cos constituïa una milícia de paisans i pretenia donar seguretat a les fires i a les rutes
comercials mancades de seguretat on les mercaderies eren exposades a constants perills. Així mateix, es
veia com a complement de les forces regulars de l'exèrcit borbònic que havia de fer front a l'aixecament dels
catalans partidaris de l'aspirant Carles d'Àustria (Miquelets) que amb alguns reductes encara resistien i que
aspiraven a restaurar les institucions de Catalunya abolides pel nou rei Felip V.

L'aparició del cos dels Mossos d'Esquadra va significar un gran canvi en la idea de seguretat a l'interior
del país. Fins aleshores, la seguretat pública s'havia encarregat sempre a l'exèrcit, però el país quedava al
descobert quan hi havia guerra a l'exterior i l'exèrcit havia de marxar.

El manteniment del cos anava a càrrec dels ajuntaments de les poblacions on els mossos estaven
desplegats. Els mossos estaven encarregats de la guarda rural i la persecució dels delinqüents, i de la
vigilància i la requisa d'armes usades indegudament. Hi ha alguns trets semblants amb l'actualitat, per
exemple, podem veure els antecedents de la unitat de medi ambient actual en la persecució que es feia dels
caçadors que utilitzaven reclams de caça no permesos i els furtius. Es feien serveis de trasllats de detinguts
i es perseguia la prostitució i el joc il·legal. Les primeres funcions d'escorta tenen els seus orígens en el
servei d'escorta que s'efectuava de paisà al president de la Sala del Crim de la Reial Audiència de
Barcelona (1876). I els antecedents de la policia científica, els podem veure en les descripcions que es feien
de les persones detingudes.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La policia de Catalunya:

Mossos d’Esquadra i policies locals


1.2. El segle XIX
Després de la Guerra del Francès, es va redactar el primer Reglament de les Esquadres de Catalunya,
aprovat per Reial ordre de 27 de maig de 1817. En aquest Reglament, s'exposava l'organització del cos i els
drets, deures i càstigs que s'havien d'imposar.

També es va crear el vestuari: el barret de copa, l'armilla, les espardenyes amb la cinta de color blau i les
manilles amb cordó blanc. Els distintius de graduació eren els utilitzats habitualment per l'exèrcit. El barret
de copa i les espardenyes són utilitzades encara actualment a la uniformitat de gala.

Oficiosament s’ha dit que el barret de copa i les espardenyes són dos elements antagònics dins del vestuari
i representen la prestació del servei a dues classes socials diferenciades, simbolitzava el fet que el mosso
havia d'estar tant al servei del ric com del pobre.

El cos va existir fins a l'any 1868, en què el general Prim va decretar la dissolució de les Esquadres de
Catalunya. Això va estar motivat per dos fets principals. El primer era que els mossos eren pagats pels
ajuntaments i per les diputacions provincials, mentre que la Guàrdia Civil era pagada per l'Estat. En segon
lloc, el caràcter monàrquic que des de sempre havia tingut el cos fa que, amb la caiguda de la reina Isabel
II, aquest fet es converteixi en un problema greu.

L'any 1876 va retornar la monarquia amb Alfons XII, i el cos és reinstaurat únicament a Barcelona, ja que les
diputacions provincials de Girona, Tarragona i Lleida no volen fer-se càrrec del seu manteniment.

1.3. El període de 1900 a 1930
Durant el regnat d'Alfons XIII, els Mossos d'Esquadra van veure perillar la seva existència. Alguns diputats
de la Diputació de Barcelona volien suprimir el cos, ja que la Diputació el mantenia econòmicament, però no
en tenia el comandament.

Una altra crítica que rebia el cos era que els mossos eren més un cos rural que una policia adequada a la
nova societat urbana. El cos s'havia equiparat a la Guàrdia Civil mitjançant reglament i tenia la mateixa
doble dependència del Govern Civil i de la Capitania General. La uniformitat, tot i guardar les formes
tradicionals, es va adaptar als nous temps amb la introducció de les sabates i el barret de plat, i es deixava
el barret de copa i les espardenyes per a les ocasions festives i de gala.

1.4. La Segona República
El 14 d'abril de 1931 es proclamà la Segona República. Aleshores, la Generalitat tenia el comandament de
l'ordre públic, així com el control de tots els cossos policials amb seu a Catalunya. La Generalitat inicià un
procés de renovació del cos i dels seus distintius. El cos s'adaptà a la nova legalitat democràtica,
n'augmentà els seus integrants i els serveis. Destaca en aquest creixement la creació de l'escorta personal
del president de la Generalitat. El 14 d'octubre de 1932 el president de la Generalitat, Francesc Macià, va
decretar que els mossos es despleguessin per tot Catalunya, la qual cosa, finalment, mai es va veure feta
realitat.

Lluís Companys, successor de Macià a la presidència de la Generalitat, va declarar el 6 d'octubre de 1934
l'Estat català. Els Mossos d'Esquadra van tornar a ser fidels a la Generalitat i al seu president. Però, pocs
dies després, l'intent del president Companys va ser esclafat per l'exèrcit. El govern de la Generalitat va ser
empresonat i els mossos, desarmats pels soldats de l'exèrcit espanyol. Aquesta situació es va mantenir fins
a les eleccions de febrer de 1936 els resultats de les quals van forçar el retorn del president Companys.

El 18 de juliol de 1936 esclatà la guerra civil espanyola. Això motivà que la Generalitat augmentés el nombre
d'integrants del cos de 300 a 1.000. La Generalitat va destinar els mossos a funcions de salvament de
persones perseguides i eclesiàstics i de protecció de monuments.
El 31 de gener de 1939, amb la guerra perduda, els mossos van passar a França acompanyant el president
Lluís Companys. Amb l'ocupació militar de Cat alunya i del Palau de la Generalitat, símbol de la institució, el
cos va ser suprimit per les autoritats feixistes. Alguns mossos d'esquadra retornen a Catalunya durant el
franquisme, molts, però, restaran en camps de concentració, on alguns moriran.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La policia de Catalunya:

Mossos d’Esquadra i policies locals


1.5. El franquisme
El 21 de juliol de 1950, un decret del Ministerio de la Gobernación va autoritzar a la Diputació de Barcelona
l'organització d'una Sección de Mozos de Escuadra. Aquest nou cos era de caràcter militar i tenia poc de
comú amb el que havia estat creat durant el període democràtic de la Generalitat republicana. Aquesta
Sección estava constituïda per 40 efectius i va començar a fer servei el dia de Sant Jordi de 1952. L'any
1961, la Sección va passar a tenir una dotació de 50 efectius. En aquest període les funcions dels mossos
consistien principalment en la vigilància del Palau de la Diputació Provincial de Barcelona (seu de la
Generalitat actual) i de les altres dependències de la Diputació.

1.6. El retorn de la democràcia
Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, s'autoritza que el cos de mossos pugui incrementar-se i
arribi al centenar d'integrants. A poc a poc, es van assumint noves competències a mesura que els serveis
de la Generalitat van augmentant. Després de l'arribada del president Tarradellas, els mossos van passar a
dependre de la Generalitat de Catalunya. Amb el Reial decret de 25 d'octubre de 1980 els ministeris de
l'Interior i de Defensa renunciaven als seus poders damunt de la Sección. L'any 1982 es van convocar 280
places de mossos i el cos de Mossos d'Esquadra es va convertir en la Policia Autonòmica de Catalunya. La
Policia de la Generalitat fou creada per la Llei 19/1983, de 14 de juliol.

Aquesta és la raó per la qual es pot entendre el fet de la refundació com el naixement d'una policia catalana,
en el sentit modern del terme, i, a més, com un pas decisiu en el procés de reconstrucció de la identitat
nacional de Catalunya. 1 D’aquesta manera, els Mossos d'Esquadra deixen de ser militars i passen a ser
una policia amb voluntat d'estar arrelada a la cultura i al poble de Catalunya, al qual pertanyen i al qual han
de servir.

2. Estructura i funcions del cos de Mossos d’Esquadra
Tal i com exposa el preàmbul de la llei de la policia de la Generalitat és necessari desenvolupar dins
d’aquest cos policial una estructura que permeti d'establir un escalafó en el comandament capaç d'absorbir
el seu propi creixement i facilitar-li un procés de creixement d'acord amb les seves finalitats i les funcions
que té encomanades.

Amb aquesta finalitat s'amplien les escales i categories existents al cos, es defineixen les seves funcions i
s'assenten les bases d'una carrera administrativa homologable amb les dels altres cossos de policia,
estatals i locals. A més, incorpora la possibilitat de crear llocs de treball per a facultatius i tècnics de les
escales A i B, en la mesura que siguin necessaris per a donar cobertura i suport a la funció policial.

El Cos de Mossos d'Esquadra és una plantilla de funcionaris que ocupen les places de les diferents escales
i categories que figuren en la relació de llocs de treball, amb especificació de la denominació, el nivell, les
característiques, els continguts funcionals, les necessitats formatives, els complements assignats, la forma
de provisió i les altres circumstàncies pertinents.

L’estructura i les funcions de les diferents escales i categories del cos de Mossos d’Esquadra s’especifiquen
a la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra:

El cos de Mossos d'Esquadra s'estructura jeràrquicament en les escales i les categories següents:

a) Escala bàsica, que comprèn les categories de mosso i de caporal.
b) Escala intermèdia, que comprèn les categories de sergent i de sotsinspector.


1 A l'inici de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, se’ns explica l’origen i el perquè de la
seva denominació.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La policia de Catalunya:

Mossos d’Esquadra i policies locals


c) Escala executiva, que comprèn la categoria d'inspector.
d) Escala superior, que comprèn les categories d'intendent, de comissari i de major.


Correspon als membres del Cos de Mossos d'Esquadra, segons les escales respectives, d'acomplir, amb
caràcter preferent, les funcions següents:

a) Escala superior: el comandament, la direcció, l'orientació, la coordinació i la inspecció, a nivell superior,
dels serveis policials.

b) Escala executiva: la gestió de les diverses àrees i unitats dels Mossos d’Esquadra i, si s'escau, el
comandament de l'activitat policial.

c) Escala intermèdia: el comandament operatiu i la supervisió de les tasques executives de les unitats, els
grups i els subgrups policials.

d) Escala bàsica: les tasques executives derivades del compliment de les funcions policials, i les funcions de
comandament d'un o més funcionaris de la mateixa escala en els diferents serveis policials.

3. La policia local de Catalunya
3.1. Antecedents històrics
A part dels Mossos d’Esquadra, l’altre gran col·lectiu policial d’àmbit i arrels catalanes és el format per les
policies locals. Ja des de l’Edat Mitjana, els pobles de Catalunya organitzaven la seva defensa a partir de
germanies aconseguides a través del Sacramental (segle XIII) i del sometent que, amb intermitència
perllongada, arribarà fins al segle XX.

A mitjan segle XIX, fruit d’una nova concepció urbana i d’una política de serveis derivats dels canvis
essencials en els mitjans de producció, i donant resposta a la composició social que es produeix a partir de
les revolucions europees (1789) i de la dècada dels anys 40 (1848: revolució anglesa) apareixen les policies
amb dependència dels municipis en la seva forma moderna.

A Barcelona, la policia del municipi s’instaura el 1843, mentre que a Girona no ho fa fins al 1856. Apareixen
com a continuació i desenvolupament d’uns cossos de "serenos" ja preexistents, l’origen dels quals s’ha de
buscar després del segle XVIII, i en uns antecedents més remots (anteriors al segle XVI) amb cossos i
agents que ja complien part de les funcions de les actuals policies locals.

3.2. La policia local d’avui
La policia local és un cos de seguretat amb dependència de les corporacions locals, que participa en el
manteniment de la seguretat pública. És un institut armat de naturalesa civil amb estructura i organització
jerarquitzada. En totes les seves actuacions es regeix pel que disposen la Llei de bases de règim local, la
Llei de bases i règim local de Catalunya, la Llei de forces i cossos de seguretat i les lleis de coordinació de
les policies locals de les diferents comunitats autònomes -en el cas de Catalunya, per la Llei 16/1991, de les
policies locals-, així com pels reglaments específics de cada cos i altres normes dictades per les
administracions locals corresponents.

Igualment, es preveu que els municipis cap de partit judicial en què no hi hagi establiment penitenciari
assumeixin, en règim de competència delegada, l’execució del servei de dipòsit de persones detingudes a
disposició judicial. La custòdia d’aquests detinguts correspon a la policia municipal en funcions de policia
judicial.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La policia de Catalunya:

Mossos d’Esquadra i policies locals


4. El desplegament de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra
El model policial català es basa en el desenvolupament de la policia de Catalunya, és a dir, el conjunt de la
Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i les policies locals, que comporta la progressiva substitució,
arreu del territori, de les forces i cossos de seguretat de l’Estat pels Mossos d’Esquadra.

Gradualment es van assumint funcions i obrint algunes comissaries. El mes de febrer de 1984 s’obren les
de Girona, Lleida i Tarragona. També la uniformitat s'adapta als nous temps, canvia el vestuari operatiu i la
uniformitat del segle XIX passa a ser la uniformitat de gala. Els distintius deixen de ser els de l'exèrcit i se'n
comencen a utilitzar uns altres de diferenciats.

Però el desplegament com a policia integral del cos de Mossos d'Esquadra té un punt d'inflexió en els
Acords de la Junta de Seguretat de Catalunya del mes d'octubre de 1994. Aquí s'estableixen les bases del
model policial de Catalunya, i es determinen tant les competències que li són pròpies com les competències
que es reserven a les forces i cossos de seguretat de l'Estat. D'aquesta manera, el desplegament territorial
dels Mossos d'Esquadra es va produint mitjançant un procés de substitució de les forces i cossos de
seguretat de l'Estat.

El desplegament territorial s’inicià l’any 1994 a la comarca d’Osona. Pel que fa a la competència de trànsit,
el desplegament es produeix per demarcacions provincials. Durant el mes de maig de 1998 es produeix la
substitució de l'Agrupació de Trànsit de la Guàrdia Civil a tota la demarcació de Girona i, a la primavera de
1999, s'efectua la mateixa operació a les comarques de Lleida. El mes de desembre de 2000, la Generalitat
assumeix totes les competències en matèria de trànsit a les comarques de Barcelona i Tarragona, la qual
cosa completa el desplegament del trànsit a la totalitat del territori català.

Per poder efectuar aquest desplegament i assumir progressivament nous serveis es va crear l'Escola de
Policia de Catalunya (EPC). L'EPC rep anualment els alumnes aspirants a integrar-se en el cos de Mossos
d'Esquadra i a les policies locals i s'hi imparteix el curs de formació bàsica. També acull altres cursos
formatius com els d'adaptació, d'especialització i els cursos d'ascens.

5. La policia de Catalunya: la policia del futur
La policia està immersa en una societat que es transforma a gran velocitat i on apareixen nous fenòmens.
Així, la criminalitat ha deixat de ser una problemàtica exclusivament interna dels països per conformar-se
com a un fenomen global i, per tant, transcomunitari i, a més, estructurat en potents organitzacions
criminals. Això obliga a comptar amb unitats de caràcter central capaces de fer front a aquesta nova realitat i
a establir els enllaços necessaris amb altres policies per aconseguir una acció coordinada i eficient.

La policia de Catalunya necessita estructures organitzatives flexibles i amb una gran capacitat d’adaptació a
tots aquests canvis socials. L’estructura organitzativa ha de possibilitar la cristal·lització en el servei al
ciutadà dels valors de l’organització.

Aquests han de ser uns valors democràtics, de respecte a la dignitat de les persones i a la realitat catalana.
Són necessàries, per tant, unes estructures que facilitin, d’una banda, el control democràtic i, de l’altra, la
integració del servei a aquesta societat.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La policia de Catalunya:

Mossos d’Esquadra i policies locals


Idees força

1. Tenim la primera referència de la fundació de les primeres Esquadres el 21 d'abril de 1719.
2. L'aparició del cos dels Mossos d'Esquadra va significar un gran canvi en la idea de seguretat a l'interior
del país. Fins aleshores, la seguretat pública s'havia encarregat sempre a l'exèrcit, però el país quedava al
descobert quan hi havia guerra a l'exterior i l'exèrcit havia de marxar.
3. El primer Reglament de les Esquadres de Catalunya va ser aprovat per Reial ordre de 27 de maig de
1817. El cos va existir fins a l'any 1868, en què el general Prim va decretar la dissolució de les Esquadres
de Catalunya. L'any 1876 va retornar la monarquia amb Alfons XII, i el cos és reinstaurat únicament a
Barcelona.
4. El 14 d'abril de 1931 es proclamà la Segona República. Aleshores, la Generalitat tenia el comandament
de l'ordre públic, així com el control de tots els cossos policials amb seu a Catalunya.
5. El 31 de gener de 1939, i l'ocupació militar de Catalunya i del Palau de la Generalitat, símbol de la
institució, el cos va ser suprimit per les autoritats feixistes.
6. La Policia de la Generalitat fou creada per la Llei 19/1983, de 14 de juliol. La refundació ha de ser
entesa com el naixement d'una policia catalana, en el sentit modern del terme, i, a més, com un pas decisiu
en el procés de reconstrucció de la identitat nacional de Catalunya.
7. A mitjan segle XIX apareixen les policies amb dependència dels municipis en la seva forma moderna. La
policia local és un cos de seguretat amb dependència de les corporacions locals, que participa en el
manteniment de la seguretat pública.
8. El model policial català es basa en el desenvolupament de la policia de Catalunya, és a dir, el conjunt de
la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i les policies locals, que comporta la progressiva
substitució, arreu del territori, de les forces i cossos de seguretat de l’Estat pels Mossos d’Esquadra.
9. La policia de Catalunya necessita estructures organitzatives flexibles i amb una gran capacitat
d’adaptació a tots aquests canvis socials. L’estructura organitzativa ha de possibilitar la cristal·lització.
Glossari

Comandament directe Model de proximitat
Comandament operatiu Model descentralitzat
Comissaries Generals Ordre organitzatiu descendent
Criminalística Planificació estratègica
Estructures organitzatives Policia integral
Estructura jeràrquica Prevenció
Guerrillers austriacistes Recursos operatius
Joc il·legal Relació de llocs de treball
La reinstauració de la Generalitat Valors democràtics

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres