Blogia
gurbana

La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

els acords internacionals


Tema C.9.
La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:
els acords internacionals


1. La cooperació policial internacional: Interpol i Europol
1.1. Interpol
1.2. Europol
2. Els acords internacionals en matèria de seguretat:
el sistema d’informació Schengen (SIS)
2.1. Objectius del SIS
2.2. Estructura del SIS
2.3. Funcionament del SIS
2.4. El tractament de les dades informàtiques del SIS
2.5. Competències de l’oficina SIRENE
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

els acords internacionals


Tema C.9.
La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:
els acords internacionals


1. La cooperació policial internacional: Interpol i Europol
Un dels grans reptes als quals s’enfronta la societat actual és la globalització del crim organitzat, és a dir, la
delinqüència transnacional implicada en la producció i distribució il·legal de substàncies estupefaents,
blanqueig de capitals, immigració il·legal, tràfic il·lícit de vehicles, terrorisme, etc.

Aquesta nova forma de criminalitat implica que el comportament delictiu passi de ser una activitat local,
patrimoni exclusiu d’uns quants, a ser-ho (sobretot amb la lliure circulació de persones i béns dins de l’àmbit
comunitari) d’organitzacions delictives amb mitjans materials i tecnològics poderosos. Cada país
aconseguirà els seus propis objectius en la lluita contra la delinqüència mitjançant l’intercanvi d’informació i
la cooperació internacional entre cossos policials de diferents països.

1.1. Interpol
Interpol és una organització policial d’àmbit mundial que presta suport a les organitzacions, autoritats i
serveis que tenen com a missió prevenir, detectar i combatre el delicte.
Els orígens d’Interpol cal situar-los l’any 1914 quan juristes i policies de 14 països es van reunir a Mònaco a
fi i efecte, entre d’altres, de crear un fitxer criminal internacional centralitzat i unificar criteris en els
procediments d’extradició. Sorgeix la idea de crear unes oficines policials a cada país que serveixin com a
punt d’intercanvi d’informació i de coordinació en el creixent desenvolupament cientificopolicial.

L’any 1923 té lloc a la ciutat de Viena (Àustria) el Segon Congrés Internacional de Policia Judicial, on es
crea una Comissió Internacional de Policia Criminal. Serà l’any 1946 quan s’adopti el nom d’Interpol, que
passa posteriorment, l’any 1956, a anomenar-se definitivament Organització Internacional de Policia
Criminal-Interpol (OIPC-Interpol). Actualment formen part d’Interpol 181 països i ha adquirit l’estatut
d’observador a l’Organització de Nacions Unides (ONU).

1.1.1. Objectius d’Interpol
L’article 2 de l’Estatut d’Interpol estableix els objectius generals de l’organització:

a) Aconseguir i desenvolupar, dins del marc de les lleis dels diferents països i el respecte a la
Declaració universal dels drets humans, l’assistència rec íproca entre les autoritats de policia
criminal.

b) Establir i desenvolupar tota una sèrie d’institucions per contribuir a la prevenció i repressió de les diferents
infraccions de dret comú.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

els acords internacionals


L’article 3 de l’estatut estableix que l’OIPC-Interpol no ha d’intervenir en assumptes de caràcter polític,
militar, religiós o racial.

1.1.2. Estructura d’Interpol
Assemblea General

Òrgan polític amb delegats dels estats membres. És l’òrgan superior de l’organització. Les seves atribucions
són: orientació sobre les activitats de l’organització, regulació dels mitjans utilitzats per a la cooperació
internacional, mètodes de treball, finançament i designació de les personalitats dirigents. Les decisions de
l’Assemblea s’aproven per majoria simple i cada estat membre té un vot.

Comitè Executiu

Està format per 13 personalitats escollides per l’Assemblea General entre els delegats dels estats membres.
Entre les seves funcions destaquen executar les decisions de l’Assemblea, aprovar el programa de treball i
el projecte de pressupost.

Secretaria General

Òrgan executiu permanent que s’encarrega de l’administració i el funcionament permanent de la cooperació
policial internacional. L’Oficina d’Enllaç Europea depèn directament de la Secretaria General. Executa les
decisions de l’Assemblea i el Comitè Executiu, dirigeix i coordina la lluita contra la delinqüència
internacional, centralitza la informació criminal i s’encarrega de les relacions amb les autoritats nacionals i
internacionals. Està dirigida per un secretari general.

1.1.3. Funcionament d’Interpol
Cada país membre disposa d’una oficina central nacional que s’encarrega de mantenir l’enllaç amb els
diversos serveis de policia de l’estat respectiu, amb les oficines centrals nacionals dels altres països i amb la
Secretaria General de l’organització. L’oficina central nacional (OCN) es compon de funcionaris de l’estat
que actuen sempre dins del marc de la legislació nacional. Les seves funcions són:

a) Centralitzar les informacions i documentacions sobre delinqüència recollides dins del propi país i
que tinguin interès per a la cooperació policial internacional i transmetre-les a les diferents OCN i a
la Secretaria General.

b) Executar, dins del propi país, les operacions i actuacions policials sol·licitades per altres països
membres de l’organització a través de les respectives OCN.

c) Rebre les sol·licituds d’informació, verificacions, etc. provinents d’altres OCN i enviar les
respostes a l’OCN interessada.

d) Transmetre a les OCN les peticions judicials o policials del seu propi país a fi i efecte de ser
executades.

e) El cap de l’OCN nacional forma part de les delegacions nacionals a l’Assemblea General de
l’organització i és el responsable de l’aplicació de les resolucions aprovades.

A l’Estat espanyol, l’Oficina Central Nacional (OCN) funciona des de l’any 1929.

La cooperació policial afecta els delictes o les faltes que presentin un caràcter internacional, sobretot:
delictes de violència contra les persones, delictes contra la propietat, ús d’armes de foc i explosius amb un fi
delictiu, identificació de víctimes de catàstrofes, delinqüència organitzada i terrorisme, lluita contra el
terrorisme internacional, actes il·lícits contra la seguretat aèria, fraus econòmics, falsificacions i moneda
falsa, i tràfic il·lícit de drogues.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

els acords internacionals


1.2. Europol
Europol són les sigles i el nom que correspon a l’Oficina Europea de Policia. Un dels principals motius per a
la creació d’Europol van ser la lliure circulació de persones, béns i serveis, la desigualtat dels sistemes
legals, les barreres culturals i lingüístiques en la cooperació, la dificultat de coordinar recursos, així com
l’absència d’una visió europea del crim organitzat. El 7 de febrer de l’any 1992 es va signar el Tractat de
Maastricht sobre la Unió Europea, i es va considerar necessari per superar aquestes dificultats crear una
oficina europea de policia. Europol neix amb la idea d’assolir una millora en la cooperació policial contra el
terrorisme, el tràfic il·lícit de drogues i altres tipus de delinqüència internacional, mitjançant l’intercanvi
d’informació permanent.

El 3 de gener de 1994 va iniciar la seva activitat la Unitat de Drogues d’Europol (EDU) amb seu a l’Haia
(Països Baixos). Posteriorment, l’any 1995 van ampliar-se les seves competències a altres àmbits
delinqüencials. L’1 d’octubre de 1998 es va signar el Conveni d’Europol, però no va ser fins l’1 de juliol de
1999 que l’organització policial va iniciar les seves activitats (l’EDU és absorbida per Europol).

1.2.1. Objectius d’Europol
Europol té com a objectius millorar l’eficàcia entre les autoritats policials dels estats membres i la cooperació
a fi i efecte de prevenir i lluitar contra el terrorisme, el tràfic il·lícit d’estupefaents, material radioactiu i
nuclear, el tràfic d’éssers humans, de vehicles, la immigració il·legal i el blanqueig de diners, sempre que hi
hagi una estructura delictiva organitzada i que dos o més estats membres es vegin afectats.

1.2.2. Estructura d’Europol
En el quadre següent s’indica l’estructura orgànica d’Europol:

SECRETARIA DEL
CONSELL
D'ADMINISTRACIÓ
DIRECTOR D'EUROPOL RECOLZAMENT A LA
DIRECCIÓ
INTERVENTOR
FINANCER
DIRECTOR ADJUNT DIRECTOR ADJUNT DIRECTOR ADJUNT DIRECTOR ADJUNT DIRECTOR ADJUNT
DEPARTAMENT
RECOLZAMENT A
L'INVESTIGACIÓ (IS)
DEPARTAMENT
D'ANÀLISI
D'INFORMACIÓ (IA)
DEPARTAMENT CRIM
ORGANITZAT (OC)
DEPARTAMENT
SERVEIS
TECNOLÒGICS (TS)
DEPARTAMENT
RECURSOS I
SEGURETAT (RS)
GRUP
DIRECTOR
D'OPERACIONS
Cooperació i recolzament
operatiu
Anàlisi i documentació
Desenvolupament;
Intel.ligència i
coneixements especilitzats
Tecnologia de
l'informació i
comunicació;
investigacions;
recolzament tècnic
Recursos humans,
finançes; serveis
generals; CTR
(conferències, viatges,
trasllats); i seguretat
Intercanvi d'informació:
Austria, Bèlgica, Dinamarca,
Finlàndia, França, Alemanya,
Grècia, Irlanda, Itàlia,
Luxemburg, Holanda,
Portugal, Espanya, Suècia,
Regne Unit
Aquests òrgans disposen d’una gran independència i, a més, no poden sol·licitar ni rebre orientació de cap
govern, autoritat, organització o persona aliena a Europol.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

els acords internacionals


1.2.3. Funcionament d’Europol
Les funcions principals d’Europol són:

a) Facilitar l’intercanvi d’informació entre els països membres.

b) Recollir i analitzar informació i dades

c) Comunicar als serveis competents dels estats membres, mitjançant les unitats estatals d’Europol,
les dades que els afectin i la relació entre els actes delictius dels quals han tingut coneixement.

d) Facilitar les investigacions dins dels estats membres enviant a les unitats estatals d’Europol tota
la informació necessària.

e) Gestionar els sistemes informàtics de recollida de dades amb informació sobre persones
sospitoses de cometre delictes o que hi hagin participat que siguin competència d’Europol, o que
hagin estat comdemnades per aquests delictes.

f) Gestionar la recopilació de dades relatives a persones perjudicades per delictes o que puguin ser
considerades com a possibles testimonis en investigacions o en futures causes penals.

Cada estat membre designa una unitat que és l’encarregada d’executar les funcions esmentades i que és
l’únic òrgan d’enllaç entre Europol i els organismes i cossos policials dels estats membres.

 A l’Estat espanyol, ha estat creada per la Direcció General de la Policia, mitjançant el Servei Nacional
d’Intel·ligència Criminal-Europol (SNIC-Europol) de la Comissaria General de Policia Judicial. Mitjançant els
oficials d’enllaç, aquesta unitat subministra informació i dades a Europol; recull les sol·licituds d’informació,
de dades i d’assessorament provinents d’Europol per als cossos policials competents, així com les que són
transmeses a Europol; transmet informació per a la seva gravació en els sistemes informàtics; i per últim,
vigila per la legalitat en cada operació d’intercanvi d’informació.

2. Els acords internacionals en matèria de seguretat:
el sistema d’informació Schengen (SIS)
El Tractat de Schengen té el seu origen en l’acord signat en aquesta localitat de Luxemburg el 14 de juny de
1985, pels governs de Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, França i Alemanya. Així es va constituir
l’Acord de Schengen, relatiu a la supressió gradual dels controls a les fronteres comunes. Posteriorment,
van adherir-s’hi Itàlia, Espanya, Portugal, Grècia, Àustria, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Islàndia i Noruega.
L’objectiu d’aquest acord fou la creació d’una zona de lliure circulació, que implicava la supressió dels
controls, tant de persones com de vehicles i mercaderies, a les fronteres comunes i l’establiment de tot un
seguit de mecanismes i mesures de substitució per mantenir i incrementar els nivells de seguretat i controls
als països integrants.

El Conveni d’Aplicació de l’Acord de Schengen (CAAS) preveu les formes concretes d’actuació policial en
matèria de cooperació següents:

Cooperació policial (article 39): assistència policial a fi de preveure i investigar fets delictius
respectant el dret de l’estat.

Vigilància transfronterera (article 40): un cos policial d’un estat Schengen, dins el marc d’una
investigació judicial, continua en el territori d’un altre estat Schengen una operació de vigilància
iniciada al seu país.

Persecució transfronterera (article 41): també anomenada “persecució en calent”, consisteix en la
possibilitat que un cos policial persegueixi una persona que ha comès un delicte flagrant, dins el
territori d’un altre estat Schengen amb el qual té frontera comuna i sense que s’hagi pogut avisar
prèviament les autoritats del país.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

els acords internacionals


Informació incondicionada (article 46): possibilitat que un estat Schengen comuniqui a un altre
estat, i sense requeriment previ, informació interessant en referència a qualsevol aspecte relacionat
amb la seguretat i l’ordre.

Lliurament vigilat de substàncies estupefaents (article 73): operacions de tràfic transfrontereres
de substàncies estupefaents (sotmeses a control judicial o policial) amb la finalitat de descobrir o
identificar les persones implicades en la comissió de delictes relacionats amb aquestes substàncies

o bé la cooperació policial amb les autoritats estrangeres implicades amb aquesta finalitat.
Funcionaris d’enllaç (article 47): possibilitat que determinats funcionaris siguin adscrits als serveis
de policia d’altres estats Schengen amb la finalitat de promoure i agilitar la cooperació policial.

2.1. Objectius del SIS
El sistema integrat europeu d’informació d’interès policial (SIS) té com a finalitat el manteniment d’un
sistema europeu que permeti identificar persones, vehicles, armes de foc, documents i bitllets de banc i
proporcionar als agents que facin les identificacions les conductes a seguir en els supòsits d’una
identificació positiva. La informació recollida al SIS només pot utilitzar-se com a suport per a la realització de
controls policials o duaners i per l’emissió de visats o permisos de residència. No es pot treure informació
del SIS per a la realització d’una investigació; ni es poden incorporar les dades procedents del SIS a les
bases de dades estatals.

2.2. Estructura del SIS
L’estructura del SIS està constituïda per un sistema central comú per a tots els estats integrants, un sistema
per a cadascun dels estats membres, i tants sistemes locals com oficines d’enllaç tingui l’estat membre.

Addicionalment, la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior ha desenvolupat la Base de
Dades d’Assenyalaments Nacionals (BDSN). La BDSN està dissenyada per emmagatzemar també ordres
de cerca, assenyalaments vigents de persones, vehicles i objectes que s’hagin de compartir entre els
cossos policials (Cos Nacional de Policia, Guardia Civil, Ertzaintza i Mossos d’Esquadra) i no tinguin
transcendència europea, amb l’objectiu d’establir l’actuació requerida en la seva localització.

El SIS és un sistema informàtic d’introducció i consulta de dades per a la recerca de persones i objectes
dins dels estats signants del Conveni d’Aplicació de l’Acord de Schengen (CAAS), integrat per un ordinador
central situat a Estrasburg (Central Schengen Information System -CSIS-) i els sistemes estatals
d’informació Schengen (National Schengen Information System -NSIS-). El SIS és l’instrument més eficaç
previst al Conveni per resoldre el dèficit de seguretat que es produeix al “Schengenland” o territori Schengen
en suprimir-se els controls a les fronteres interiors.

A l’ordinador central i, simultàniament, als diversos NSIS, hi ha registrades les dades de persones i objectes
per a la seva recerca, en uns casos per a la seva extradició, d’altres per prohibir l’entrada, etc. I en els
objectes, per incautar-los.

2.3. Funcionament del SIS
El SIS, com a sistema informàtic integrat, permet la introducció de diverses actuacions policials en relació
amb persones i objectes.

El sistema informàtic integrat relacionat amb persones: detenció a l’efecte d’extradició, destinat a les
autoritats judicials (article 95 del CAAS); estrangers inclosos a la llista de no admissibles, destinat a les
autoritats d’estrangeria (article 96): protecció/esbrinament de parador de pers ones desaparegudes o
amenaçades, destinat a les autoritats policials i judicials (article 97); esbrinament de residència de
testimonis o persones inculpades, destinat a les autoritats judicials (article 98); vigilància discreta i control
específic de persones i vehicles, destinat a les autoritats policials i judicials (article 99).

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

els acords internacionals


El sistema informàtic integrat relacionat amb objectes: vehicles a motor amb una cilindrada superior a
50 cc, remolcs i caravanes; armes de foc; documents d’identitat expedits (passaports, documents d’identitat
i permisos de conduir); bitllets de banc enregistrats.

2.4. El tractament de les dades informàtiques del SIS
2.4.1. Dades relatives a la detenció preventiva a l’efecte d’extradició
La introducció de la descripció d’una persona al SIS equival a una ordre internacional de detenció del
Conveni Europeu d’Extradició. La verificació dels requisits d’extradició es fa a priori, facilitant les
extradicions i la utilització eficient del sistema. Aquesta funció és competència de l’Oficina SIRENE, que
compta amb un equip jurídic especialitzat per portar a terme aquesta funció.

L’estat que rep la petició d’extradició pot denegar la recerca de l’individu, de forma provisional o permanent,
fonamentant -ho en l’existència de raons jurídiques o d’oportunitat, i que comportarà sempre com a mesura
alternativa l’esbrinament del domicili i la localització del reclamat.

No tota persona en recerca per un òrgan judicial s’ha d’introduir al SIS. Són els jutges els que han de decidir
si ordenen la recerca dins un nou àmbit: el territori Schengen (és a dir, un àmbit intermedi entre les
recerques nacionals i les internacionals).

2.4.2. Dades relatives a estrangers no admissibles
En relació als estrangers no admissibles, es contemplen dos tipus diferents d’actuacions:

a) Prohibir l’accés al territori Schengen d’aquells ciutadans extracomunitaris introduïts a la llista de
persones no admissibles. Els serveis de control de fronteres exteriors denegaran l’accés de
l’estranger al territori Schengen, sempre que estigui determinat.

b) Si l’estranger ja es troba al territori Schengen, les administracions corresponents no concediran el
permís de residència i, en conseqüència, es procedirà a la seva expulsió.

2.4.3. Dades relatives a persones desaparegudes o a aquelles persones que per raons d’amenaces
hagin de tenir una protecció especial
Al SIS s’introdueixen també les dades de persones desaparegudes, menors, o qualsevol altra persona que
necessiti una protecció especial. Atenent a les diferents situacions, es procedirà a la localització de la
persona o, en el cas dels menors, impedirà el seu desplaçament, sempre que aquesta actuació estigui
d’acord amb el dret.

2.4.4. Dades relatives a persones que hagin de comparèixer davant els tribunals
Es tracta d’una modalitat d’auxili judicial internacional. En el SIS s’han d’introduir aquelles persones citades
com a testimonis, acusats o per notificació de sentència penal i només a l’efecte de comunicar el lloc de
residència.

2.4.5. Dades relatives a persones i vehicles a l’efecte de vigilància discreta o control específic
Vigilància discreta i control específic són dos conceptes introduïts pel CAAS. Qualsevol actuació que es faci
seguint una descripció del SIS basada en el supòsit esmentat s’ha de realitzar segons el dret dels estats.
Dins de l’àmbit de la vigilància discreta s’han d’incloure les accions realitzades per identificar la persona,
tant sigui en els controls fronterers, com en els controls de policia i duanes a l’interior del país. També s’han
d’incloure les actuacions dirigides a l’obtenció de dades sobre un vehicle així com del seu conductor.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

els acords internacionals


2.5. Competències de l’oficina SIRENE
Cadascun dels estats signants ha de designar una autoritat que tingui competència en el sistema
d'informació Schengen i que serà el responsable del seu correcte funcionament. A l’Estat espanyol aquestes
competències són atribuïdes a la Subdirecció Operativa de la Direcció General de la Policia (Ministeri
d’Interior). Totes les descripcions s’han de fer a través de l’esmentat organisme, el qual també ha de
trametre informació complementària sobre les persones i els objectes descrits al SIS. D’aquí el seu nom,
SIRENE, (Supplementary Information Request at the National Entry). En concret, SIRENE actua:

a) Com a interlocutor de la resta de SIRENE de les parts contractants.

b) Com a enllaç entre tots els serveis que operen dins l’àmbit estatal (autoritats policials,
administratives, consulars, duaneres i judicials de tot el territori de l’estat).

Els motius de recerca poden ser els que segueixen:

En relació amb persones

Recerca i detenció per extradició, estranger no admissible dins el territori Schengen, adult desaparegut,
menor desaparegut, investigació per les autoritats judicials, vigilància discreta, control específic, vigilància
discreta en matèria de seguretat de l’Estat i control específic en matèria de seguretat de l’Estat.

En relació amb vehicles

Vigilància discreta de vehicle, vigilància discreta de vehicle dins del marc de la seguretat de l’Estat, control
específic de vehicle, control específic de vehicle dins del marc de la seguretat de l’estat, vehicle sostret,
segrestat o perdut i vehicle buscat dins del marc d’un procediment judicial.

En relació amb objectes

Objecte sostret, segrestat o perdut i objecte buscat en relació amb un prova d’un procediment judicial.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

els acords internacionals


Idees força

1. Un dels grans reptes als quals s’enfronta la societat actual és la globalització del crim organitzat.
2. Interpol és una organització policial d’àmbit mundial que presta suport a les organitzacions, autoritats i
serveis que tenen com a missió prevenir, detectar i combatre el delicte.
3. Els objectius generals d’interpol són aconseguir i desenvolupar, l’assistència recíproca entre les
autoritats de policia criminal, i Establir i desenvolupar tota una sèrie d’institucions.
4. Europol neix amb la idea d’assolir una millora en la cooperació policial contra el terrorisme, el tràfic il·lícit
de drogues i altres tipus de delinqüència internacional, mitjançant l’intercanvi d’informació permanent.
5. Europol té com a objectius millorar l’eficàcia entre les autoritats policials dels estats membres i la
cooperació a fi i efecte de prevenir i lluitar contra el terrorisme, el tràfic il·lícit d’estupefaents, material
radioactiu i nuclear, el tràfic d’éssers humans, de vehicles, la immigració il·legal i el blanqueig de diners,
sempre que hi hagi una estructura delictiva organitzada i que dos o més estats membres es vegin afectats.
6. L’objectiu de l’acord de Schengen fou la creació d’una zona de lliure circulació, que implicava la
supressió dels controls, tant de persones com de vehicles i mercaderies, a les fronteres comunes i
l’establiment de tot un seguit de mecanismes i mesures de substitució per mantenir i incrementar els nivells
de seguretat i controls als països integrants.
7. El sistema integrat europeu d’informació d’interès policial (SIS) té com a finalitat el manteniment d’un
sistema europeu que permeti identificar persones, vehicles, armes de foc, documents i bitllets de banc i
proporcionar als agents que facin les identificacions les conductes a seguir en els supòsits d’una
identificació positiva.
Glossari

Blanqueig de capital
Ciutadà extracomunitari
Delinqüència transnacional
Detenció preventiva
Extradició
Globalització del crim
Òrgan executiu
Permisos de residència
Persona sospitosa
Substància estupefaent
Vigilància transfronterera
Visat

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres