Blogia
gurbana

Codi deontològic policial

Codi deontològic policial


Tema C.7.
Codi deontològic policial


1. La deontologia policial
2. El Codi europeu d’ètica policial
3. El marc deontològic dels principis bàsics d’actuació
3.1. Dignitat, integritat i imparcialitat
3.2. Corrupció
3.3. Secret professional
3.4. Ús de la força i de les armes de foc
3.5. Oportunitat, congruència i proporcionalitat
3.6. Detenció
3.7. Tortura
4. La policia en una societat multiètnica i La carta de Rotterdam
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


Codi deontològic policial


Tema C.7.
Codi deontològic policial


1. La deontologia policial
Deontologia significa el conjunt de normes ètiques que regulen el comportament professional. És un discurs
sobre el que s’ha de fer o sobre la ciència dels deures que cal complir. La policia té una deontologia
particular. En un estat democràtic, la policia ha de vetllar per la protecció dels drets humans de totes les
persones. I perquè això sigui així, la policia no solament ha de complir i fer complir la llei, sinó que, a més,
ha de mostrar respecte cap als drets de les persones.

Un codi de deontologia policial és un enunciat de principis i ideals als quals els agents d'un servei de policia es
comprometen. El codi de deontologia policial és una garantia per al ciutadà, però també per al mateix agent de
policia, que entén i accepta les regles amb les quals ha de treballar i les assimila com a pròpies.

Els principals organismes internacionals coincideixen a considerar la deontologia policial d’acord amb les
declaracions internacionals dels drets humans i amb la convicció que, en un sistema democràtic, l’estat i la
policia no només han de respectar els drets humans, sinó que n’han de ser els garants i protectors.

2. El Codi europeu d’ètica policial
El Consell d’Europa, en la recomanació Rec (2001)10 sobre el Codi europeu d’ètica de la policia, recomana
que els governs dels estats membres basin la seva legislació, les pràctiques internes i els seus codis de
conducta en matèria de policia en els principis recollits en el Codi europeu d’ètica de la policia, amb vista a
la seva implantació progressiva i a donar la major difusió possible d’aquest text.

Aquest Codi intenta promoure la cooperació internacional sobre les qüestions referides a l’ètica policial i els
aspectes relacionats amb els drets humans, donat que l’objectiu de la policia és la defensa dels drets i les
llibertats dels ciutadans com recull la Convenció europea dels drets humans. Així mateix, el Codi es basa en
el principi de la protecció de l’estat de dret com a base de tota veritable democràcia, i en la consideració que
la policia, juntament amb el sistema judicial, desenvolupen un paper determinant en aquesta protecció.

3. El marc deontològic dels principis bàsics d’actuació
3.1. Dignitat, integritat i imparcialitat
En la mesura que la missió dels policies és protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats per mandat
constitucional, la policia ha d’actuar dignament, íntegrament i imparcialment.

L’article 10 de la Constitució espanyola (CE) reconeix que la dignitat de les persones és un fonament de
l’ordre polític i de la pau social.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


Codi deontològic policial


La integritat es materialitza quan hom actua amb rectitud en l’acompliment dels seus deures cap als altres i
alhora és incorruptible.

L’article14 de la CE ens diu que tots els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui haver-hi
discriminació de cap tipus. Així doncs, aquest concepte també obliga no només la policia, sinó tota
l’Administració. Respectar el principi d’igualtat garanteix la imparcialitat en les actuacions policials.

Tractar tothom de la mateixa manera en la tasca diària del policia forma part de la seva feina, tot i que es
pot trobar sotmès a situacions en què una part dels ciutadans el pressionin perquè actuï d’una manera
parcial. Per tant, la imparcialitat ha de regir tota actuació policial.

3.2. Corrupció
El Codi de conducta de les Nacions Unides, en el comentari de l'article setè, reconeix que la definició de
corrupció ha d'estar sotmesa al dret nacional de cada país, i ens diu què cal entendre per corrupció:

(...) la comissió o l’omissió d'un acte per part del policia, en el desenvolupament de les seves
funcions i en el qual s'aprofita del seu càrrec per acceptar béns, promeses o avantatges exigits o
acceptats, o el fet de rebre'ls indegudament, una vegada considerat realitzat l'acte.

La Secretaria General de les Nacions Unides va elaborar un document que va ser presentat al Vuitè
Congrés de les Nacions Unides sobre Prevenció del Delicte i Tractament del Delinqüent, sobre mesures
pràctiques contra la corrupció. Aquest document és prou ampli per tractar des de les mínimes infraccions
que pugui fer un funcionari (emportar-se material a casa, anar a fer la compra en hores de feina, utilitzar
l'ordinador per qüestions personals o fer trucades telefòniques particulars), fins a l'enriquiment del funcionari
abusant del seu càrrec.

El comentari oficial de l'article setè del Codi de conducta de les Nacions Unides es manifesta rotundament:

Qualsevol acte de corrupció, de la mateixa manera que qualsevol abús d'autoritat, és
incompatible amb la professió de funcionari encarregat de fer complir la llei. Cal aplicar la llei amb
tot el rigor a qualsevol funcionari encarregat de fer complir la llei que cometi un acte de corrupció,
ja que els governs no poden pretendre fer complir la llei als seus ciutadans si no poden, o no
volen, aplicar-la contra els seus propis agents o en els seus organismes.

3.3. Secret professional
Els funcionaris públics també han de mantenir secret professional del que coneguin per raó de la seva
feina. Aquesta obligació també està recollida extensament al Codi penal.

L’obligació de guardar secret rigorós d’allò que és conegut per raó de la feina és reconeguda
internacionalment. La confidencialitat exigida als policies està recollida de manera semblant a la totalitat de
convenis, acords i declaracions que tracten de la policia i la seva feina. L’obligació de secret professional no
pot mai traduir-se en un encobriment d’un fet delictiu ni, en cap cas, en una inhibició davant la possibilitat
d’un delicte.

3.4. Ús de la força i de les armes de foc
Internacionalment es considera que, en un país democràtic, la policia ha de vetllar per la protecció dels drets
humans de totes les persones. Aquesta protecció només es pot exercir amb un absolut respecte pels seus
drets.

L’Estat com a màxima institució política és l’única que en determinades circumstàncies pot fer ús de la força. La
policia és qui aplica aquesta mesura excepcional seguint els principis de congruència, oportunitat i
proporcionalitat.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


Codi deontològic policial


Així doncs, la policia ha d’actuar amb tota determinació, sense recórrer mai a la força més enllà del que sigui
raonable. El Codi de les Nacions Unides enlloc de parlar de “raonable" empra l'especificació "únicament
quan sigui estrictament necessari"; i en el comentari posterior introdueix el factor de proporcionalitat.

En relació amb l’ús de les armes aquest comentari precisa:

a) L'ús d'armes de foc és una mesura extrema.

b) S'haurien de prendre totes les mesures per excloure l'ús d'armes de foc, de manera molt especial,
contra els nens.

c) No s'ha de recórrer a les armes de foc si no és que un presumpte delinqüent oposa resistència
armada o, de qualsevol altra manera, posa en perill la vida d'altres.

d) Cada vegada que s'hagi utilitzat una arma de foc, s’ha d’informar ràpidament sobre el cas a les
autoritats competents.

El Vuitè Congrés de les Nacions Unides sobre la Prevenció del Delicte i el Tractament del Delinqüent va
aprovar els Principis bàsics d'actuació sobre l'ús de la força i d'armes de foc per part dels funcionaris
encarregats de fer complir la llei.

3.5. Oportunitat, congruència i proporcionalitat
L’oportunitat es refereix a l’adequació que s’ha d’establir entre l’acció policial i els elements subjectius subjectes
passius i persones involucrades- i els objectius - temps i lloc - que emmarquin el supòsit del fet.

La congruència és un concepte derivat de la combinació dels principis d’oportunitat i de proporcionalitat.
Una actuació pot ser oportuna (necessària) pel que fa al fi que justifica l’acció, però no pel que fa als mitjans
emprats en l’acció, i pot esdevenir desproporcionada.

La proporcionalitat és el fonament principal de les actuacions policials, tal com preveu la Llei orgànica 2/1986
pel que fa a les possibles coaccions materials susceptibles de produir danys físics o d’altres que representin un
perjudici dels drets i les llibertats.

3.6. Detenció
La detenció és l’acte pel qual es priva una persona de la llibertat, amb caràcter provisional. El punt primer de
l'article 17 de la Constitució espanyola diu que:

(...) ningú no pot ser detingut, sinó amb l’observança... i en els casos i en la forma previstos en la
llei.

Els punts segon i tercer de l'article 17 de la CE recullen aspectes fonamentals relatius a la "forma" de la
detenció, que afecten especialment la deontologia professional. El punt segon estableix el temps màxim de la
detenció (72 hores), però advertint que la privació de llibertat provisional "no pot durar més temps del que sigui
estrictament necessari per fer les indagacions per aclarir els fets". El punt tercer enumera els drets de les
persones detingudes.

La persona detinguda ha de ser immediatament conduïda del lloc de la detenció al centre de detinguts, on s'han
de practicar: la lectura de drets, les diligències d'atestat i, si escau, la declaració. La persona detinguda té el dret
a l'assistència d'advocat durant les diligències policials. La presència del professional de la llei en les actuacions
de la policia és una forma de garantir la correcció de les actuacions que es practiquen. També representa una
garantia per al policia que les practica.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


Codi deontològic policial


L’article 520 (i 520 bis) de la Llei d’Enjudiciament Criminal incideix en el fet que la detenció ha de practicar-se de
la "manera que menys perjudiqui el detingut, en la seva persona, la seva reputació i el seu patrimoni” i explica
els drets que s'han de tenir en compte:

a) Dret a guardar silenci.

b) Dret a no declarar i, si escau, no declarar-se culpable.

c) Dret a designar advocat.

d) Dret a posar en coneixement d’un familiar o d’una persona que desitgi la seva situació de detingut.

e) Dret a ser assistit per un intèrpret.

f) Dret a ser reconegut per un forense.

3.7. Tortura
El 9 de desembre de 1975 s'aprovà la Declaració sobre la protecció de totes les persones contra la tortura i
altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants.

El 17 de desembre de 1979 es va aprovar el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei
que fa referència a la tortura.

El 10 de desembre de 1984 s'aprova a Nova York la Convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels,
inhumans o degradants. En l'article 1 es defineix què s'entén per tortura i dóna una protecció més àmplia del
que deia la Declaració de 1975. És la definició més completa:

A l’efecte d’aquesta Convenció, s'entén pel terme tortura tot acte pel qual s'apliquin intencionadament a una
persona dolors o sofriments greus, tant si són físics o mentals, amb la finalitat d'obtenir d'ella o d'un tercer
informació o una confessió, o de castigar-la per un acte que hagi comès o se sospiti que ha comès, o
d'intimidar o coaccionar aquesta persona o altres, o per qualsevol raó basada en qualsevol tipus de
discriminació, quan aquests dolors o sofriments siguin aplicats per un funcionari públic o una altra persona en
l'exercici de funcions públiques, a instigació seva o amb el seu consentiment o aquiescència. No es consideren
tortures els dolors o sofriments que siguin conseqüència únicament de sancions legítimes o que li siguin
inherents o incidentals.

4. La policia en una societat multiètnica i La carta de Rotterdam
La Unió Europea dedica els seus esforços a combatre el racisme, la xenofòbia i l’antisemitisme i està facultada,
des de la signatura del Tractat d’Amsterdam, per adoptar les mesures necessàries per combatre qualsevol
discriminació basada en el sexe, l’origen ètnic, la religió i les creences, la discapacitat, l’edat i l’orientació sexual.

La Carta de Rotterdam es va presentar per primera vegada l'any 1996 a la ciutat que li dóna nom. Des
d'aleshores diversos països d'Europa l'han subscrit i traduït als seus idiomes respectius. En relació amb el
nostre país, el compromís adquirit el 12 de març de 1998 esdevé una clara mostra de la voluntat d'avançar
en l'adequació a la realitat cada vegada més pluricultural que configura la societat catalana. La Carta de
Rotterdam és el marc de referència a nivell europeu en relació amb els principis bàsics que han de regir la
pràctica policial en una societat multicultural. Un dels aspectes que tracta és la necessitat d'una formació
policial adequada a la creixent multiculturalitat i d'establir vincles entre les minories ètniques, les ONG i la
policia.

Un dels processos de canvi més significatiu del nostre temps és el fet que les societats urbanes, en
particular, cada cop són més multiculturals. Aquesta diversitat cultural és una característica d'aquestes
societats. Els ciutadans i les institucions es troben davant del repte d'afrontar noves maneres d'orientació en
una societat que canvia constantment pel que fa a la seva composició ètnica i cultural.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


Codi deontològic policial


En aquest procés, la policia hi té un paper singular. La policia és un garant del principi d’igualtat, i ha
d'intervenir en situacions de conflicte en potència d'una manera professional, oportuna i objectiva. Aquest és
el tema clau de La Carta de Rotterdam. Una policia per a una societat multiètnica. La Carta no aporta una
fórmula estàndard d'actuació, però consta d'un programa d’estructura social.

La Carta és un document que determina el tipus d'actuacions que s'han d'adoptar arreu d'Europa si la policia
per a una societat multiètnica ha de ser una realitat. Tracta temes com la formació sobre qüestions ètniques,
la contractació i la retenció d'agents de les minories, l'aplicació de la llei pertinent, les associacions amb les
comunitats ètniques minoritàries i la gestió de les estadístiques sobre la delinqüència ètnica. La seva
singularitat rau en el fet que aporta una visió general de tot el ventall d'activitats que s'han d'introduir.

Relació cronològica
dels principals esdeveniments relacionats amb la deontologia policial

La deontologia policial que avui coneixem a nivell mundial, i especialment a nivell Europeu, deriva de
l’aplicació dels textos següents:

1948 (10 de desembre): Declaració universal dels drets humans.
1950 (4 de novembre): Conveni europeu dels drets humans (CEDH).
1966 (16 de desembre): Pacte internacional de drets civils i polítics a l’ONU
Pacte internacional de drets econòmics socials i culturals a l’ONU.
1978: Constitució espanyola.
1979 (8 de maig): Resolució 690/1979, relativa a la declaració sobre la policia, aprovada per
l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.
1979 (17 de desembre): Resolució 34/169, per la qual l'Assemblea General de les Nacions Unides
aprova el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la
llei.
1984: Convenció sobre la tortura i altres tractes penes cruels, inhumanes o
degradants.
1986: Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat (article
5, principis bàsics d’actuació).
1989 (24 de maig): Directrius per a l’aplicació efectiva del Codi de conducta per a funcionaris
encarregats de fer complir la llei (15a sessió plenària).
1991: Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya (article 10).
1994: Llei 10/1994, de 11 de juliol, de la Policia de la Generalitat-Mossos
d’Esquadra (article 11).
1996: La Carta de Rotterdam. Una policia per a una societat multiètnica, principis,
pràctica i associació.
2000: Projecte Pavement (Unesco), Per combatre la discriminació múltiple dins i
fora de la policia.
2001: Recomanació Rec (2001) 10 sobre el Codi europeu d’ètica de la policia del
Consell d’Europa.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


Codi deontològic policial


Idees força

1. La deontologia és el conjunt de normes ètiques que regulen el comportament professional. La policia té
una deontologia particular que li exigeix el compliment de la llei, així com el respecte i la protecció dels drets
de les persones.
2. En un sistema democràtic, l’estat i la policia no només han de respectar els drets humans, sinó que
n’han de ser els garants i protectors.
3. El Consell d’Europa, en la recomanació (2001)10, aconsella als seus estats membres seguir el Codi
europeu d’ètica de la policia, aquest Codi intenta promoure la cooperació internacional sobre les qüestions
referides a l’ètica policial i els aspectes relacionats amb els drets humans.
4. La policia ha d’actuar dignament, íntegrament i imparcialment.
5. S’entén per corrupció la comissió o l’omissió d'un acte per part del policia, en el desenvolupament de les
seves funcions i en el qual s'aprofita del seu càrrec per acceptar béns, promeses o avantatges exigits o
acceptats, o el fet de rebre'ls indegudament, una vegada considerat realitzat l'acte.
6. Els funcionaris públics han de mantenir secret professional del que coneguin per raó de la seva feina
L’obligació de secret professional no pot mai traduir-se en un encobriment d’un fet delictiu ni, en cap cas, en
una inhibició davant la possibilitat d’un delicte.
7. L’Estat com a màxima institució política és l’única que en determinades circumstàncies pot fer ús de la
força. La policia és qui aplica aquesta mesura excepcional seguint els principis de congruència, oportunitat i
proporcionalitat.
8. La detenció és l’acte pel qual es priva una persona de la llibertat, amb caràcter provisional.
9. La Carta de Rotterdam és el marc de referència a nivell europeu en relació amb els principis bàsics que
han de regir la pràctica policial en una societat multicultural.
Glossari

Abús d’autoritat Integritat
Antisemitisme Norma ètica
Codi de conducta ONG
Comportament professional Oportunitat
Congruència Origen ètnic
Corrupció Pràctica interna
Deontologia Proporcionalitat
Detenció Racisme
Encobriment Secret professional
Enunciat de principi Societat multicultural
Estructura social Societat multiètnica
Garant Tracte degradant
Imparcialitat Xenofòbia
Inhibició

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres