Blogia
gurbana

La funció policial en seguretat viària i trànsit

La funció policial

en seguretat viària i trànsit


Tema C.6.
La funció policial en seguretat viària i trànsit


1. La normativa bàsica sobre trànsit: el Reial decret legislatiu 339/1990
1.1. Introducció a la normativa de trànsit
1.2. Aspectes que regula la Llei de trànsit i seguretat viària
2. El Reglament general de circulació
2.1. Aspectes principals que regula el Reglament general de circulació
2.2. La normativa del Reglament de circulació en relació amb les causes d’accidents
3. El Reglament general de conductors
3.1. Autoritzacions administratives: categories de permisos de conducció i llicències
3.2. Edat requerida per a l’obtenció de permisos de conducció o llicència de conducció
4. El Reglament general de vehicles
5. El Reglament del procediment sancionador
5.1. Notificació de les denúncies
5.2. Presumpció de veracitat de les denúncies dels agents de l’autoritat
5.3. Competència per sancionar
5.4. Prescripció de les infraccions
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en seguretat viària i trànsit


Tema C.6.
La funció policial en seguretat viària i trànsit


1. La normativa bàsica sobre trànsit: el Reial decret legislatiu 339/1990
1.1. Introducció a la normativa de trànsit
El fenomen del trànsit afecta diàriament la majoria dels ciutadans i, per tant, es pot considerar com un
element totalment integrat a la nostra societat.

Els avantatges d’una col·lectivitat motoritzada són evidents i en certs aspectes són indicadors del nivell de
desenvolupament d’una societat. Tanmateix, hi ha la part negativa d’aquest fenomen, com poden ser els
problemes de saturació circulatòria i aspectes mediambientals relacionats amb la contaminació de diferents
tipus (atmosfèrica, de residus, acústica, etc.), que troba el seu màxim exponent en els accidents de trànsit
que, en si mateixos, representen un alt cost per a la societat i tenen conseqüències de tipus personal que
sens dubte es poden qualificar de tragèdies humanes.

És per tant obligat per part dels poders públics establir un marc legal on s’articulin les normes reguladores
de l’activitat del trànsit amb l’objectiu de garantir la seguretat viària en tots els seus diferents aspectes.

El primer punt de partida d’aquest marc normatiu el trobem a la Llei 18/1989, de 25 de juliol, de bases sobre
trànsit i circulació de vehicles a motor i seguretat viària, que autoritzava el Govern perquè aprovés un text
articulat com a un instrument normatiu idoni i així dotar de rang legal les disposicions en matèria de
circulació de vehicles.

Així doncs, es va aprovar el Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, pel qual s’aprova el text articulat
de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària, i posteriorment diferents reglaments
(Reglament general de circulació, el Reglament general de conductors, el Reglament del procediment
sancionador i el Reglament general de vehicles) que desenvolupen reglamentàriament aquesta Llei en
aspectes més concrets.

Aquest desenvolupament de la Llei mitjançant reglaments es produeix perquè les qüestions que afecten el
trànsit són tan complexes i diverses (normes sobre circulació, normes sobre comportament dels usuaris,
distribució de competències, un particular règim sancionador, aspectes tècnics, etc.) que va fer aconsellable
abandonar la hipòtesi d’elaborar un sol reglament (de la mateixa manera com ho feia el Codi de la
circulació), però també a la vegada no semblava lògic crear moltes disposicions múltiples sense nexe comú,
que haurien provocat una dispersa massa normativa de tipus reglamentari.

L’entrada en vigor de la Llei sobre trànsit no va significar la brusca derogació de l’antic Codi de circulació
(normativa prèvia establerta amb el Decret de 25 de setembre de 1934) sinó que gradualment es van anar
substituint diferents articles fins pràcticament deixar-lo buit de contingut. Aquest buidatge de contingut no
s’ha produït de forma absoluta ja que encara resten en vigor alguns dels seus articles.

La referida Llei sobre trànsit ha estat objecte de successives modificacions per adaptar-la a la realitat de la
circulació actual.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en seguretat viària i trànsit


1.2. Aspectes que regula la Llei de trànsit i seguretat viària
La Llei de trànsit i seguretat viària regula els sis aspectes següents: qüestions competencials, normes de
circulació, elements de seguretat, criteris de senyalització de les vies, autoritzacions administratives i
infraccions.

1.2.1. Qüestions competencials
La competència sobre trànsit i circulació de vehicles a motor correspon a l’Administració de l’Estat.
Tanmateix, i d’acord amb l’article 150.2 de la Constitució espanyola, l’Estat pot transferir a les comunitats
autònomes facultats de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferència.

Per tant, és possible la transferència de la facultat d’execució de la legislació de l’Estat i aquest és el cas de
la Comunitat Autònoma de Catalunya, que amb la Llei orgànica 6/1997, de 15 de desembre, va assumir les
competències executives en matèria de trànsit i circulació de vehicles a motor.

Dins del procés d’assumpció de competències per part de la Generalitat, hi va haver una sèrie de facultats
que no van ser objecte de traspàs, com són la facultat d’expedició de permisos i llicències de conducció i la
facultat d’intervenció o suspensió per sanció. Igualment no van ser transferides les facultats de matriculació i
expedició dels permisos de circulació i, amb conseqüència, les autoritzacions de les transferències, els
duplicats de permisos, les baixes de vehicles i la resta de tràmits vinculats amb aspectes documentals.

Dins de les facultats transferides trobem, entre d’altres: la vigilància i el control del trànsit en les vies
públiques interurbanes (excepcionalment també en algunes vies urbanes), la facultat de denunciar i
sancionar les infraccions i la investigació sobre accidents de circulació.

L’assumpció de les funcions de vigilància del trànsit per la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra es
va iniciar l’any 1998 a la demarcació de Girona, l’any 1999 a la de Lleida i l’any 2000 a Barcelona i
Tarragona.

1.2.2. Les normes de circulació
Les normes de circulació afecten tant vehicles com vianants i animals i s’estableixen els drets i les
obligacions de les persones usuàries de dites vies.

Amb la reforma del text d’aquesta llei es presta atenció especial en aquest apartat a la utilització dels
telèfons mòbils per part dels usuaris i les usuàries. També es tipifica de manera especial com a infracció de
trànsit les tècniques per contrarestar la vigilància de la circulació com podrien ser, per exemple, la utilització
d’aparells detectors de controls de velocitat per radar.

1.2.3. Els elements de seguretat
Es fixen les condicions tècniques dels vehicles i de les activitats industrials així com els elements de
seguretat activa i passiva i el seu règim d’utilització.

1.2.4. Els criteris de senyalització de les vies
Es determinen les normes generals de senyalització, les prioritats entre els senyals, el format del senyals,
l’idioma, el manteniment i la retirada o substitució.

1.2.5. Les autoritzacions administratives
L’Administració ha d’atorgar les autoritzacions (per exemple, permisos de conduir), que s’han d’acreditar
abans de fer activitats relacionades amb la circulació de vehicles i, en especial, els de motor.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en seguretat viària i trànsit


1.2.6. Les infraccions
L’incompliment de la normativa que afecta el trànsit ha de tenir una resposta punitiva que ha de ser regulada
i determinada de forma reglamentària, així com el procediment sancionador que és d’aplicació.

Respecte al procediment sancionador, s’ha de destacar que la reforma del text d’aquesta Llei recull una
modificació substancial en el procediment administratiu, que consisteix que, en cas que es doni la
possibilitat d’un doble procediment per un mateix fet (per exemple, l’alcoholèmia, que es castiga tant en la
via penal, com en l’administrativa), amb la reforma no s’ha d’aturar l’inici del procediment administratiu sinó
que es poden portar els dos procediments (penal i administratiu) en paral·lel i només quan s’arribi al moment
previ a la resolució en via administrativa, aquesta s’ha d’aturar a l’espera de la resolució penal.

També com a novetat produïda com a conseqüència de la reforma, se suprimeix del catàleg d’infraccions
l’omissió del deure de socors, ja que és una conducta tipificada i sancionada en el Codi penal vigent.

2. El Reglament general de circulació
La Llei de seguretat viària es desenvolupa mitjançant reglaments. Amb el Reial decret 1428/2003 de 21 de
novembre s’aprova el Reglament general de circulació, per a l’aplicació i el desenvolupament del text
articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària.

Aquest Reglament té una importància especial perquè, entre d’altres qüestions, regula les normes a què
s’ha de sotmetre el trànsit de vianants, vehicles (a motor o no) i animals per les vies i terrenys utilitzats per a
la circulació comuna.

2.1. Aspectes principals que regula el Reglament general de circulació
2.1.1. Les normes generals de comportament en la circulació
El Reglament fa referència tant a aspectes de tipus general (senyalització d’obstacles, prevenció
d’incendis...) com específic, com poden ser, entre d’altres, aspectes de càrrega, tipus de transports
(mercaderies/passatgers), normes sobre begudes alcohòliques i estupefaents, etc.

2.1.2. Circulació de vehicles
Afecta normativa sobre velocitat, prioritat de pas, canvis de direcció, avançaments, aturada i estacionament,
vehicles i transports especials, incorporació a la circulació, passos a nivell, utilització d’enllumenat,
advertències a conductors, entre d’altres.

2.1.3. Altres normes de circulació
Afecta l'ús de cinturó i casc i altres elements de seguretat, temps de conducció i descans, circulació
d’animals, portes i apagat del motor, comportaments en cas d’emergències...

2.1.4. La senyalització
Fa referència als tipus i significats dels senyals de circulació i les marques viàries, així com dels senyals en els vehicles.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en seguretat viària i trànsit


2.2. La normativa del Reglament general de circulació en relació amb les causes d’accidents
El Reglament general de circulació conté la normativa que afecta dos elements que tenen una important
incidència en allò que fa referència a causes potencials d’accidentalitat. Ens referim a l’alcoholèmia i a la
velocitat.

2.2.1. L’alcoholèmia
L’alcoholèmia es troba regulada tant des de l’àmbit penal com des d’una sanció administrativa que es troba
recollida al Reglament general de circulació. Aquesta dualitat de possible sanció confereix a aquesta
conducta una dificultat especial a l’hora d’enquadrar correctament si l’il·lícit que s’ha produït pertany a
l’esfera administrativa o a la penal. En principi, es fa referència únicament a l’actuació des d’una perspectiva
administrativa i només es tracten tres aspectes: les actuals taxes administrativament sancionables, les
persones que estan obligades a sotmetre’s a les proves i les conseqüències de la negativa a sotmetre’s a
les proves.

Les actuals taxes administrativament sancionables

Les taxes d’alcoholèmia es poden mesurar de dues maneres diferents: grams per litre de sang i mil·ligrams
per litre d’aire espirat. Pel que fa a la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra la unitat de mesura que
s’utilitza és la de mil·ligrams per litre d’aire espirat. Hi ha només dos tipus de taxes objecte de sanció
administrativa segons el tipus de conductor o vehicle que es condueixi:

a) Primer tipus de taxa objecte de sanció: per als conductors que podem qualificar en termes

generals de “professionals” (conductors de passatgers, de vehicles destinats al servei públic, de

serveis d’urgència, de mercaderies superiors a 3500 Kg, etc.), així com els conductors novells, és a

dir, aquells que tenen menys de dos anys d’antiguitat de permís de conduir, la taxa

administrativament sancionable és quan se superin els 0,15 mg/litre d’aire espirat.

b) Segon tipus de taxa objecte de sanció: per a la resta de conductors la taxa administrativament

sancionable és quan se superin els 0,25 mg/litre d’aire espirat.

Persones obligades a sotmetre’s a les proves

a) Usuari de la via o conductor de vehicle implicat directament com a possible responsable en un accident
de circulació.
b) Qui condueixi qualsevol vehicle amb símptomes evidents que ho fa sota la influència de begudes
alcohòliques.
c) Els conductors que siguin denunciats per alguna norma del Reglament general de circulació.
d) Control preventiu d’alcoholèmia per a conductors de vehicles.


Conseqüències de la negativa

La negativa a sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia es troba igualment regulada des d’una doble
perspectiva: la penal (article 380 del Codi penal) i l’administrativa. La frontera d’aplicació de la infracció
administrativa respecte de la infracció penal també és de possible dubte interpretatiu. En tot cas, s’ha de
tenir en compte que la negativa a sotmetre’s a les proves pot comportar la mateixa sanció que la que
castiga el Codi penal pel delicte de desobediència greu i que la sanció pecuniària administrativa equival a la
més alta de les possibles d’alcoholèmia.

2.2.2. La velocitat
La velocitat és un altre element decisiu que apareix entre els possibles de causalitat dels accidents. Per tant,
els límits de velocitat que marca el Reglament de circulació constitueixen per si mateixos no només punts a
partir del quals poden ser preceptives determinades denúncies administratives, sinó també punts a partir
dels quals el risc de patir conseqüències lesives greus en cas d’accidents augmenti de forma molt important.
Els límits genèrics de velocitat reglamentàriament establerts per a turismes i motocicletes són:

a) Autopistes i autovies: 120 Km/h.

b) Vies ràpides i carreteres convencionals fora de poblat: 100 Km /h.

c) Resta de vies fora de poblat: 90 Km/h.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en seguretat viària i trànsit


3. El Reglament general de conductors
El Reglament general de conductors desenvolupa el text articulat de la Llei sobre trànsit en aquells aspectes
que fan referència a la normativa que afecta els conductors en relació amb l’expedició d’autoritzacions
administratives (permís o llicència de conducció), així com els aspectes relacionats amb l’obtenció
d’aquestes autoritzacions com poden ser les proves d’aptitud o el bescanvi dels permisos concedits per
l’autoritat militar o policial. Aquest Reglament està estructurat en tres parts, i en una primera aproximació
tracta de les autoritzacions administratives.

3.1. Autoritzacions administratives: categories de permisos de conducció i llicències
S’estableixen les normes generals relatives a l’obligació de disposar d’una autorització administrativa
sempre que es condueixin vehicles dotats de motor, i es concreten posteriorment les característiques de les
autoritzacions en funció dels tipus de vehicles o la seva destinació.

La pèrdua de vigència de l’autorització quan correspongui també està regulada, així com les actuacions a
seguir quan hi hagi hagut problemes en la documentació, o en la seva forma d’atorgament, pèrdua
d’aptituds del conductor o només pel fet del pas del temps.

Aquesta primera part del Reglament general de conductors tracta de forma extensa les particularitats de les
autoritzacions i de les condicions per a la seva obtenció, tanmateix es considera com a nucli essencial
d’aquesta primera part les diferents classes de permisos de conducció, atès que és un element bàsic i d’ús
quotidià per al conjunt de la ciutadania, i per tant d’obligat coneixement per als agents de l’autoritat. Els
permisos afecten determinades categories de vehicles. Així doncs, una primera classificació de forma
simplificada és la següent:

Categories de permisos de conducció

A: per a motocicletes
B: per a automòbils tipus turisme
C: per a automòbils tipus camió amb MMA superior a 3.500 Kg
D: per a automòbils tipus autocars de més de 9 places
E: per a vehicles amb remolc, ja siguin turismes, camions o autocars
Llicències de conducció:

a) Per conduir ciclomotors
b) Per conduir vehicles de mobilitat reduïda (minusvàlids)
c) Per conduir vehicles especials agrícoles amb massa que no excedeixi els límits per a vehicles
ordinaris.


Dins de les categories dels permisos de conducció, de forma simplificada i anotada de forma bàsica tenim
les especificacions següents:

CATEGORIES CLASSES ESPECIFICACIONS
Motocicletes A-1 Fins a 125 centímetres cúbics i sense sidecar
A Qualsevol cilindrada amb o sense sidecar
Automòbils
tipus turisme B
Automòbils amb MMA no superior a 3.500 Kg i el nombre de seients
inclòs el conductor no excedeixi de 9. El titular d’aquest permís amb
una antiguitat superior de més de 3 anys també té autoritzada la
conducció de motocicletes de fins 125 cc
Automòbils
tipus camió
C1 Massa màxima superior a 3.500 Kg i inferior a 7.500 Kg
C Massa màxima superior a 3.500 Kg
Automòbils
tipus autocar
D1 Nombre de seients inclòs el conductor superior a 9 i que no excedeixi
de 17
D Nombre de seients inclòs el conductor superior a 9
B +E Per arrossegar remolcs que no excedeixin de MMA els 750 Kg, no cal
permís específic de remolc
Per a remolcs que superin els 750 Kg, s’estableixen determinades
especificacions tècniques per a cada classe de permís
Remolcs C1+E
C +E
D1 +E
D +E

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en seguretat viària i trànsit


3.2. Edat requerida per a l’obtenció de permisos de conducció o llicència de conducció
Un requisit bàsic i determinat per a la obtenció de permisos o llicències de conducció és l’edat. De forma
resumida, tenim les franges d’edat següents:

Classe Edat mínima
A-1 16 anys
A 18 anysB, C1, C + E *
D1, D +E 21 anys

* Per obtenir el permís de la classe C als 18 anys és imprescindible un certificat d’aptitud professional; si no es té, l’edat
d’obtenció és els 21 anys.
En relació amb les motocicletes, s’ha de tenir en compte que, per poder conduir motocicletes corresponents
a la classe A (superiors a 125 cc), és necessària una antiguitat mínima d’experiència en la categoria A-1 de
dos anys. Les edats en relació amb les llicències de conducció de forma resumida són:

Llicència Edat
mínima
Ciclomotors i vehicles minusvàlids 14
Vehicles agrícoles amb límit de MMA 16Ciclomotors amb passatgers

4. El Reglament general de vehicles
En el concepte del trànsit i la circulació de vehicles a motor no es troben afectades només les condicions
relatives a la circulació sinó també les condicions tant tècniques com administratives que han de complir el
vehicles que circulen.

El Reglament general de vehicles és, en definitiva, un reglament executiu que desenvolupa i complementa
en aquest aspecte el text articulat de la Llei de seguretat viària. Tanmateix, la normativa tècnica és tan
extensa que fa del tot inviable en aquest resum normatiu fer referències concretes a determinats aspectes
d’aquest Reglament. En qualsevol cas, sí que relacionem els aspectes genèrics de què tracta aquest
Reglament:

a) Autoritzacions dels vehicles per circular, matriculacions, plaques de matrícula, canvis de titularitat
i baixes.

b) Homologacions i inspeccions tècniques dels vehicles a motor, remolcs i semiremolcs.

c) Ciclomotors, cicles, vehicles de tracció animal i tramvies.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en seguretat viària i trànsit


5. El Reglament del procediment sancionador
El Reial decret 320/1994, de 25 de febrer, aprova el Reglament de procediment sancionador en matèria de
trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària. Aquest Reglament regula en el seu àmbit d’aplicació
els procediments de sanció per a les infraccions als preceptes sobre la legislació de trànsit. En relació amb
aquest Reglament, es detallen a continuació algunes qüestions que poden tenir una rellevància especial:

5.1. Notificació de les denúncies
Com a norma general, les denúncies efectuades pels agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del
trànsit s’han de notificar a l’acte als denunciats. Si no es notifica a l’acte, aquestes denúncies no són vàlides,
excepte que no s’especifiqui de forma concreta les causes per les quals no es va poder fer la notificació.
També, i com a conseqüència de l’última reforma del text articulat, es pot notificar la denúncia en un
moment posterior a la infracció quan s’hagi tingut coneixement dels fets a través de mitjans de captació i
reproducció d’imatges (denúncies de velocitat amb utilització de fotografia amb radar).

5.2. Presumpció de veracitat de les denúncies dels agents de l’autoritat
Les denúncies efectuades pels agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del trànsit tenen valor
probatori respecte dels fets denunciats, sense perjudici de les proves de descàrrec que pugui aportar la
persona denunciada. Per tant, la persona denunciada, per evitar la possible sanció, ha de provar la seva
falta de responsabilitat i, en cas que no ho faci, es dóna per vàlida la versió de l’agent denunciant.

5.3. Competència per sancionar
La competència per sancionar correspon, en el marc del que disposa la llei de reforma del text articulat, i a
les comunitats autònomes que tenen transferides les competències executives en matèria de trànsit, als
òrgans designats pels consells de govern respectius.

5.4. Prescripció de les infraccions
D’acord amb la reforma de la Llei, el termini de prescripció de les infraccions previstes a la Llei de trànsit és
de tres mesos per a les infraccions lleus, sis mesos per a les infraccions greus i un any per a les infraccions
molt greus.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en seguretat viària i trànsit


Idees força

1. El fenomen del trànsit afecta diàriament la majoria dels ciutadans i, per tant, es pot considerar com un
element totalment integrat a la nostra societat. És per tant obligat per part dels poders públics establir un
marc legal on s’articulin les normes reguladores de l’activitat del trànsit amb l’objectiu de garantir la
seguretat viària en tots els seus diferents aspectes.
2. La Llei de trànsit i seguretat viària regula els sis aspectes següents: qüestions competencials, normes
de circulació, elements de seguretat, criteris de senyalització de les vies, autoritzacions administratives i
infraccions.
3. La Llei de seguretat viària es desenvolupa mitjançant reglaments. Amb el Reial decret 13/1992, de 17
de gener, s’aprova el Reglament general de circulació, per a l’aplicació i el desenvolupament del text
articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària.
4. El Reglament general de circulació conté la normativa que afecta dos elements que tenen una important
incidència en allò que fa referència a causes potencials d’accidentalitat. Ens referim a l’alcoholèmia i a la
velocitat.
5. El Reglament general de conductors desenvolupa el text articulat de la Llei sobre trànsit en aquells
aspectes que fan referència a la normativa que afecta els conductors en relació amb l’expedició
d’autoritzacions administratives.
6. El Reglament general de vehicles és un reglament executiu que desenvolupa i complementa el text
articulat de la Llei de seguretat viària.
Glossari

Bescanvi Proves de descàrrec
Causes potencials d’accidentalitat Punitiu
Condicions tècniques i administratives Sanció
Denúncies Saturació circulatòria
Homologacions Senyalització
Inspeccions tècniques Termini de prescripció
Lesiu Valor probatori
Notificacions Vigència
Pecuniària

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres