Blogia
gurbana

La coordinació entre administracions

La coordinació entre administracions i cossos policials que actuen a Catalunya Tema C.2. La coordinació entre administracions i cossos policials que actuen a Catalunya 1. El concepte de coordinació policial 2. La coordinació amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat 2.1. Coordinació a nivell institucional 2.2. Coordinació a nivell operatiu 2.3. Coordinació en matèria de policia judicial 3. La Llei d’Ordenació del Sistema de Seguretat Pública de Catalunya 3.1. Les autoritats de seguretat 3.2. Els cossos policials 3.3. Els òrgans de coordinació i participació en matèria de seguretat Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia La coordinació entre administracions i cossos policials que actuen a Catalunya Tema C.2. La coordinació entre administracions i cossos policials que actuen a Catalunya 1. El concepte de coordinació policial La seguretat es desenvolupa des dels diferents nivells de l'Administració pública: l’Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments. Aquesta competència compartida exigeix la coordinació entre els respectius cossos policials, el que pressuposa l’existència d’un sistema de seguretat pública. Un sistema de seguretat pública és el conjunt d'administracions, òrgans, autoritats i serveis que contribueixen a garantir la llibertat i la seguretat dels ciutadans i l'ordre públic. Aquest sistema contempla la distribució d’obligacions, les relacions jurídiques i tècniques que mantenen entre si tots aquests agents i operadors, i estableix la necessitat d’intercanvi d’informació i l’homogeneïtzació dels mitjans i els sistemes per facilitar l'acció conjunta. A Catalunya operen, amb diferents competències, la Policia de la Generalitat -Mossos d'Esquadra, les policies locals i les forces i cossos de seguretat de l'Estat (FCSE): el Cos Nacional de Policia (CNP) la Guàrdia Civil (GC). La coordinació en matèria policial entre la Policia de la Generalitat i les FCSE s'articula a través dels acords de la Junta de Seguretat de Catalunya. L'Estatut d’autonomia de Catalunya configura la Junta de Seguretat com a òrgan de caràcter administratiu de coordinació de la Policia de la Generalitat i les FCSE. És concebuda com un instrument de cooperació entre administracions i és integrada per un nombre igual de representants del Govern central i de la Generalitat. En relació amb les policies locals, l’article 164.2 de l’Estatut estableix que pertoca a la Generalitat el comandament suprem de la policia autònoma i la coordinació de l’actuació de les policies locals. La Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de seguretat Aquesta Llei parteix de la base del caràcter concurrent de l’exercici de la competència de seguretat pública i pretén respectar l’autonomia de les diferents esferes de l’Administració pública, però alhora vol donar importància a la necessitat d’intercomunicació entre els dos cossos de seguretat de l’Estat: la GC i el CNP. L’article 3 de la Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de seguretat, proclama el principi de cooperació recíproca i el de coordinació orgànica. A l’article 12 es fa una llista de les funcions de la GC i del CNP i després s’estableix que les FCSE estan obligades a la cooperació recíproca en el desenvolupament de les competències respectives. Més endavant, l’article 38 fa una llista de les funcions que corresponen a les policies autonòmiques i distingeix entre les que els corresponen com a pròpies i les que ho són amb col·laboració amb les FCSE. Aquestes últimes consisteixen a: Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia La coordinació entre administracions i cossos policials que actuen a Catalunya a) Vetllar pel compliment de les lleis i altres disposicions de l’Estat i garantir el funcionament dels serveis públics essencials. b) Participar en les funcions de policia judicial. c) Vigilar espais públics, protegir manifestacions i mantenir l’ordre en grans concentracions humanes. L’exercici d’aquesta funció correspon prioritàriament a les policies autonòmiques, sense perjudici de la intervenció de les FCSE, quan a requeriment de les autoritats de la comunitat autònoma o per decisió pròpia ho estimin necessari les autoritats estatals. L’article 53 regula les competències atribuïdes a la policia local. Moltes d’aquestes funcions s’han d’exercir amb la intervenció d’altres policies. La instrucció d’atestats per accident de circulació dins del nucli urbà s’ha de comunicar a les FCSE, igual com quan s’efectuen diligències de prevenció i accions dirigides a evitar la comissió d’actes delictius en el marc de col·laboració establert en les juntes locals de seguretat. Si la policia local intervé en la protecció de manifestacions i en el manteniment de l’ordre en les grans concentracions humanes ho fa únicament a requeriment previ i a títol de col·laboradora amb les FCSE i amb les policies autonòmiques. I si participen en funcions de policia judicial també ho fan com a col·laboradores de les unitats orgàniques de la policia judicial. La Llei també ha considerat necessari establir uns mecanismes de caràcter institucional d’auxili i cooperació. Aquests mecanismes sorgeixen quan no hi ha mitjans suficients en algunes comunitats autònomes que no poden crear policia autonòmica. Llavors, les FCSE ajuden a fer les funcions policials o bé es fa una adscripció funcional d’unitats del CNP per tal que les comunitats autònomes que no puguin sufragar la despesa de crear una policia autonòmica, però que tinguin previst crear-la, puguin exercir les funcions que els corresponen. La Llei 10/94, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra A l’article 12.2 estableix que totes les funcions que l’ordenament jurídic atribueix al cos de Mossos d’Esquadra es compleixin sota els principis de cooperació, coordinació i col·laboració mútua amb la resta de FCS. La Llei 16/1991, de 10 de juliol, de policies locals Estableix a l’article 12.2 que les funcions de policia judicial s’han de complir d’acord amb els principis de cooperació mútua i de col·laboració recíproca amb la resta de FCS. 2. La coordinació amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat Dins la coordinació entre el cos de Mossos d’Esquadra i les FCSE (GC i CNP), hi ha dos nivells: la coordinació institucional i l’operativa. 2.1. Coordinació a nivell institucional Tal com hem posat de manifest als anteriors paràgrafs, l'EAC configura la Junta de Seguretat com a òrgan de caràcter administratiu encarregat de coordinar l’actuació de la Policia de la Generalitat i les FCSE (article 164.4). És concebuda com un instrument de cooperació entre administracions i és integrada per un nombre igual de representants del Govern central i de la Generalitat (4/4). És precisament en el si de la Junta de Seguretat on s'adoptaren els transcendents acords de 17 d'octubre de 1994. Fruit dels canvis a la situació política espanyola, la situació propícia va permetre el pacte entre la Generalitat i el Govern central que desbloquejaven el pla de desplegament. Així, l’any 1994, el cos de Mossos d’Esquadra va començar el desplegament a Catalunya, per assumir les competències que estatutàriament té atribuïdes, substituint progressivament el CNP i la GC. En acords posteriors, s’ha fixat el projecte cronològic de desplegament de la PG-ME. Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia La coordinació entre administracions i cossos policials que actuen a Catalunya L’article 50 de la Llei orgànica 2/1986 estableix que la Junta de Seguretat és l’òrgan competent per resoldre les incidències que es produeixin en la col·laboració policial. Per tant, ha de rebre informació periòdica del subdelegat del Govern central i de les autoritats autonòmiques de les deficiències que s’observin en la coordinació, auxili mutu i informació recíproca. Aquests han d’indicar les mesures correctes per resoldre els problemes suscitats. La regulació de la Junta està prevista per Resolució de 28 de desembre de 1982. Funciona com els òrgans col·legiats i pren els acords per unanimitat. La Junta està presidida pel president de la Generalitat de Catalunya i els representants de la Generalitat són: el conseller, el secretari de Seguretat Pública, el director general de Seguretat Ciutadana, el major o comandament suprem de la PG-ME i el cap de l’Assessoria Jurídica del Departament d’Interior. 2.2. Coordinació a nivell operatiu Hi ha diferents òrgans per possibilitar la coordinació a nivell operatiu, com són, entre d’altres, la Sala de Coordinació Interpolicial de Catalunya i les comissions de coordinació policial de diferents àmbits territorials i no permanents. 2.3. Coordinació en matèria de policia judicial El Reial decret 769/1987, de 19 de juny, sobre regulació de la policia judicial, va crear dos tipus de comissions amb la finalitat d’harmonitzar i unificar la direcció en les forces policials adscrites a la investigació criminal en els seus diferents àmbits territorials. Aquestes comissions es descriuen a continuació. 2.3.1. Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial Està integrada pel president del Tribunal Suprem, el ministre de Justícia, el d’Interior, el fiscal general de l‘Estat, el secretari d’Estat per a la seguretat, un vocal del CGPJ, un membre de la carrera judicial amb la categoria de magistrat i un representant de les comunitats autònomes amb competències en matèria de seguretat pública. Les seves funcions consisteixen a: a) Efectuar estudis sobre l’evolució de la delinqüència. b) Emetre informes o fer propostes de plans generals contra la criminalitat. c) Unificar criteris o resoldre incidències en l’actuació de la policia judicial. d) Emetre informes sobre l’establiment i la modificació de les plantilles de les unitats orgàniques de la policia judicial. La principal novetat en aquesta matèria és deguda a la recent modificació del Reial decret 769/1987 (introduïda pel Reial decret 54/2002, de 18 de gener), que va incloure com a membres d’aquesta Comissió un representant de cada comunitat autònoma amb competència estatutària per a la protecció de persones i béns i manteniment de l’ordre públic, que facin funcions de policia judicial. 2.3.2. Comissió Provincial de Coordinació de la Policia Judicial Està integrada pel president de l’Audiència Provincial, el fiscal en cap, el magistrat degà dels jutjats de la capital, el cap de la unitat orgànica de la policia judicial del CNP, el cap de la unitat orgànica de la policia judicial de la GC i el responsable de la policia autonòmica a nivell provincial (en les comunitats autònomes que facin tasques de policia judicial). Té les mateixes funcions que la Comissió Nacional, però en l’àmbit corresponent. També, arran de la reforma esmentada a l’apartat anterior, forma part de la Comissió el cap de la policia autonòmica a nivell provincial. Escau assenyalar que, des de l’any 1998, la PG-ME ha assistit com a membre de ple dret a la Comissió Provincial de Policia Judicial de Girona. Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia La coordinació entre administracions i cossos policials que actuen a Catalunya La Policia de la Generalitat està representada a la Comissió Nacional Tècnica de Policia Judicial per les persones que determini el director general de Seguretat Ciutadana. Finalment, escau assenyalar que els acords que prenen aquestes comissions són vinculants. 2.3.3. Equips d’investigació interpolicials És una possibilitat que deixa oberta el Reial decret 769/1987. Consisteixen en equips conjunts d'investigació creats per raons d'eficàcia policial i formats per membres dels diferents cossos policials adscrits a unitats d'investigació, d'informació o d'altres. 3. La Llei d’Ordenació del Sistema de Seguretat Pública de Catalunya La Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, que va ser aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya, té per objectiu ordenar les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de seguretat pública, especialment les de policia, i integrar-les amb les de protecció civil, trànsit, joc i espectacles i seguretat privada. Aquest sistema coordinat i únic de seguretat pública propi de Catalunya està participat pel conjunt d’administracions amb competències en aquesta matèria. La Llei posa les bases per dotar a Catalunya d’un model de seguretat fonamentat en la prevenció, la participació i la implicació dels diferents serveis públics i privats, així com també de la societat civil. Així doncs, els principis que inspiren la Llei, i que han de servir d’orientació general de les actuacions i relacions de les diferents administracions en l’àmbit de la seguretat pública, són: q• La prevenció dels riscos i de les amenaces. q• L’adequació del servei públic a la demanda social. q• La proximitat als ciutadans i descentralització dels serveis públics. q• L’eficàcia de l’acció pública i eficiència en l’assignació de recursos i mitjans. q• La planificació i avaluació de les actuacions. q• La proporcionalitat de la intervenció pública. q• La coresponsabilitat i complementarietat d’autoritats i administracions. q• La coordinació i cooperació entre autoritats, administracions i serveis. q• La transparència i informació als ciutadans. El sistema de seguretat pública de Catalunya es defineix també per ser un sistema integral, que ha de garantir el dret dels ciutadans a una prestació homogènia dels serveis de seguretat arreu del país. La Llei defineix la composició i l’estructura del sistema de seguretat que es vertebra al voltant de les autoritats en matèria de seguretat i que s’integra pels cossos policials que en depenen i pels òrgans de coordinació i participació que la Llei crea i regula. El sistema de seguretat de Catalunya el constitueixen: les autoritats de seguretat, els cossos policials i els òrgans de coordinació i participació en matèria de seguretat. 3.1. Les autoritats de seguretat El Govern de la Generalitat és l’òrgan col·legiat superior en matèria de seguretat a Catalunya. El conseller o la consellera titular del departament amb competències en matèria de seguretat pública és l’autoritat competent de la Generalitat, que dirigeix la política de seguretat de Catalunya, d’acord amb el Govern i sens perjudici de les funcions que corresponen a les autoritats de l’Estat. Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia La coordinació entre administracions i cossos policials que actuen a Catalunya En l’àmbit local, els alcaldes són l’autoritat superior en matèria de seguretat pública, en el marc de les seves competències. També tenen la condició d’autoritat de seguretat: els delegats territorials del Govern i les persones titulars d’òrgans del departament amb competències en matèria de seguretat pública o dels ajuntaments que, per atribució legal o per delegació expressa del conseller o de la consellera o de l’alcalde o l’alcaldessa, exerceixin les funcions corresponents en la matèria. 3.2. Els cossos policials La policia de les institucions pròpies de Catalunya està formada per les policies dels ajuntaments, ja siguin anomenades policia local, policia municipal, guàrdia urbana o d’altres maneres i la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra. Les relacions entre els cossos de la policia de les institucions pròpies de Catalunya, s’ha de regir pels principis de complementarietat, coordinació, col·laboració, cooperació i auxili mutu, especialment en el si de la juntes locals de seguretat. Els convenis entre el departament titular en matèria de seguretat pública i cada ajuntament permeten adaptar i concretar aquests principis a les circumstàncies de cada municipi. La Junta de Seguretat de Catalunya coordina a nivell superior la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra i els cossos i forces de seguretat de l’Estat. 3.3. Els òrgans de coordinació i participació en matèria de seguretat La Llei crea i regula diferents òrgans de coordinació i participació. Entre els òrgans de nova creació destaca, com a òrgan de participació, el Consell de Seguretat de Catalunya, màxim òrgan de consulta i representació de les administracions i de la societat catalana amb la funció d’analitzar, estudiar i avaluar la situació de la seguretat a Catalunya i emetre un informe anual sobre la seva evolució, i altres informes que consideri convenients. Ja en l’àmbit del òrgans de coordinació, es crea la Comissió del Govern de la Seguretat, presidida pel President de la Generalitat i amb representació de diferents consellers responsables de matèries relacionades amb qüestions de seguretat, a la qual s’encarrega la funció d’assegurar la coordinació de les actuacions i de les polítiques de la Generalitat en aquesta matèria. També en l’àmbit dels òrgans de coordinació general, la Comissió de Policia de Catalunya ve a substituir la Comissió de Coordinació de Policies Locals com a òrgan col·legiat consultiu superior en matèria de coordinació entre la PG – ME i les policies locals a Catalunya, compost per representants del Govern i dels ajuntaments i presidit pel conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública. Finalment, com a òrgan de coordinació però a l’àmbit territorial, es creen les comissions regionals de seguretat, que apleguen els municipis d’una mateixa regió policial amb la finalitat de facilitar l’anàlisi i la proposta conjunta de plans de seguretat supramunicipals adequats a llurs necessitats i recursos. La Llei atorga una especial rellevància a les juntes locals de seguretat, que tenen caràcter obligatori en els municipis que comptin amb policia local. Les juntes locals de seguretat, sota la presidència de l’alcalde o alcaldessa, són l’òrgan col·legiat de col·laboració i coordinació general dels diversos cossos de policia i altres serveis de seguretat que operen en llur territori i de participació ciutadana en el sistema de seguretat. Esdevenen així una referència necessària per a l’elaboració, la planificació i l’execució en l’àmbit local de les polítiques públiques de seguretat més generals. La junta local de seguretat crea la mesa de coordinació operativa com a òrgan permanent i estable de coordinació i cooperació dels diversos cossos i serveis de seguretat al municipi. Un altre element important que introdueix la Llei és el Pla general de seguretat de Catalunya, que és un instrument metodològic que ha de contenir el catàleg de les previsions, les actuacions i els mitjans relatius a tot allò que afecti o pugui afectar la convivència i la seguretat de les persones i els béns. El Pla, que té una periodicitat biennal, ha de ser aprovat pel Govern, havent-se presentat prèviament a la Comissió del Govern per a la Seguretat i al Consell de Seguretat de Catalunya i, posteriorment, al Parlament de Catalunya. Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia La coordinació entre administracions i cossos policials que actuen a Catalunya El Pla general de seguretat de Catalunya ha d’establir les directrius i els criteris tècnics per a l’elaboració dels plans de seguretat locals i regionals de seguretat. Els plans de seguretat poden ésser municipals, supramunicipals o regionals, de caràcter general, sectorial, estacional o específic. Les juntes locals de seguretat han d’aprovar un pla local de seguretat per al municipi respectiu i, segons ho requereixi la situació de seguretat del municipi, plans sectorials, estacionals i específics. La Llei també estructura l’administració general i territorial de seguretat, amb el Departament titular de les competències en matèria de seguretat pública com a òrgan responsable de dirigir la política de seguretat de la Generalitat, la figura dels delegats territorials del Govern amb potestat sancionadora en les matèries competència del Departament en el seu territori i la creació de subdireccions generals, amb la funció de coordinar les funcions, els serveis i els procediments administratius. També es defineix l’estructura de l’organització territorial del Cos de Mossos d’Esquadra en àrees bàsiques policials i regions policials. Finalment es defineixen els àmbits de relació entre administracions i amb els ciutadans. En l’àmbit de les relacions entre administracions, el Govern, per mitjà del departament titular de les competències de seguretat pública, i els ajuntaments interessats poden signar convenis de col·laboració amb la finalitat de concretar les formes i els procediments de coordinació i cooperació en els serveis i les actuacions per al desenvolupament de polítiques públiques en els diferents àmbits de la seguretat (en especial la instauració de serveis unificats o de gestió conjunta entre el Cos de Mossos d’Esquadra i les policies locals com la recepció de denúncies i altres d’atenció directa als ciutadans. Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia La coordinació entre administracions i cossos policials que actuen a Catalunya Idees força 1. La Llei 4/2003, de 7 d’abril, posa les bases per dotar a Catalunya d’un model de seguretat fonamentat en la prevenció, la participació i la implicació dels diferents serveis públics i privats, així com també de la societat civil. 2. El sistema de seguretat de Catalunya el constitueixen: les autoritats de seguretat, els cossos policials i els òrgans de coordinació i participació en matèria de seguretat. 3. La policia de les institucions pròpies de Catalunya està formada per les policies dels ajuntaments, ja siguin anomenades policia local, policia municipal, guàrdia urbana o d’altres maneres i la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra. 4. La Llei crea i regula diferents òrgans de coordinació i participació: el Consell de Seguretat de Catalunya, la Comissió del Govern de la Seguretat, la Comissió de Policia de Catalunya, les comissions regionals de seguretat. La Llei atorga una especial rellevància a les juntes locals de seguretat, que tenen caràcter obligatori en els municipis que comptin amb policia local. 5. El Pla general de seguretat de Catalunya és un instrument metodològic de planificació que ha de contenir el catàleg de les previsions, les actuacions i els mitjans relatius a tot allò que afecti o pugui afectar la convivència i la seguretat de les persones i els béns. Glossari Administració pública Autoritats Conveni de col·laboració Cooperació recíproca Coordinació orgànica Criminalitat Denúncies Homogeneïtzació dels mitjans Ordre públic Òrgan col·legiat Procediment de coordinació i cooperació Seguretat pública Serveis públics i privats Societat civil Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia

0 comentarios