Blogia
gurbana

Els òrgans jurisdiccionals

Els òrgans jurisdiccionals:

el poder judicial i el Tribunal Constitucional


Tema B.7.
Els òrgans jurisdiccionals.
Poder judicial i el Tribunal Constitucional


1. Poder judicial i potestat jurisdiccional
1.1. Principis configuradors del poder judicial
1.2. Estatut dels jutges i magistrats
1.3. Estructura del poder judicial
1.4. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
2. El Consell General del Poder Judicial
2.1. Composició del Consell General del Poder Judicial
2.2. Funcions
3. El Ministeri Fiscal
4. El Tribunal Constitucional
4.1. Composició del Tribunal Constitucional
4.2. Competències del Tribunal Constitucional
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Àmbit institucional


Els òrgans jurisdiccionals:

el poder judicial i el Tribunal Constitucional


Tema B.7.
Els òrgans jurisdiccionals.
Poder judicial i el Tribunal Constitucional


El poder judicial és un dels poders de l’Estat que té l’atribució de resoldre els conflictes en què hagi
d’aplicar-se el dret. El Tribunal Constitucional és l’òrgan al qual s’atribueix la defensa de la CE i actua
d’acord amb criteris jurisdiccionals. El Consell General del Poder Judicial i al Ministeri Fiscal són òrgans que
tenen atribuïdes competències relacionades amb l’exercici de la funció jurisdiccional.

1. Poder judicial i potestat jurisdiccional
El poder judicial es regula a la CE i a la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, i és un poder de
l’Estat, independent dels altres poders (executiu i legislatiu), únic en tot el territori nacional, que es compon
de jutges i magistrats.

El poder judicial té encomanada la potestat jurisdiccional, que consisteix a aplicar el dret per resoldre
conflictes i a fer complir allò que s’ha decidit, si no es compleix voluntàriament. Aquesta potestat
jurisdiccional s’atribueix a tots i cada un dels jutges i magistrats que integren el poder judicial, i és una funció
que exerceixen de forma independent.

Per poder exercir les seves funcions jurisdiccionals, el poder judicial té el suport de l’Administració de
Justícia. L’Administració de Justícia no és poder judicial, sinó que comprèn el conjunt de mitjans personals i
materials destinats a l’organització de les activitats relacionades amb la justícia, amb la finalitat de garantir el
compliment de les funcions del poder judicial.

1.1. Principis configuradors del poder judicial
1.1.1. Exclusivitat
La potestat jurisdiccional només pot ser exercida pels òrgans que integren el poder judicial (jutjats i
tribunals) i aquests només poden exercir la potestat jurisdiccional i les altres funcions que expressament els
siguin atribuïdes per llei en garantia de qualsevol dret. S’ha de dir, no obstant això, que en determinats
supòsits expressament previstos a la CE és possible que, en relació amb matèries concretes, altres òrgans
exerceixin la potestat jurisdiccional (per exemple, el Tribunal Constitucional).

1.1.2. Unitat jurisdiccional
El poder judicial és únic en tot el territori estatal, i no hi ha, com succeeix amb el poder legislatiu i el poder
executiu, òrgans judicials de les comunitats autònomes i òrgans judicials de l’Estat central. No pot haver-hi

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Àmbit institucional


Els òrgans jurisdiccionals:

el poder judicial i el Tribunal Constitucional


jurisdiccions especials, ni crear-se tribunals que no es trobin prèviament determinats per la llei. Els òrgans
que exerceixen la potestat jurisdiccional es troben integrats en una organització única i estan sotmesos a un
mateix règim jurídic.

1.2. Estatut dels jutges i magistrats
Els jutges i magistrats formen un cos únic i el seu estatut, que es regula a la Llei Orgànica del Poder
Judicial (LOPJ), es regeix pels principis següents: independència, inamovibilitat, imparcialitat,
incompatibilitat i responsabilitat.

1.2.1. Independència
S’entén en un doble sentit: independència externa i independència interna.

Independència externa

El poder judicial és un poder independent dels altres poders de l’Estat. La CE tracta de garantir
aquesta independència especialment en relació amb el poder executiu i, en aquest sentit, s’ha
d’entendre l’atribució al Consell General del Poder Judicial de la competència relativa a l’estatut
jurídic dels jutges i magistrats, que havia estat una funció atribuïda anteriorment al poder executiu.

Independència interna

Els jutges i magistrats adopten les seves decisions d’acord amb el dret, sense que pugin rebre cap
ordre, instrucció o suggeriment relatiu als fets sotmesos al seu judici. Les seves decisions només
poden ser revisades mitjançant els recursos previstos legalment. La independència no implica
absoluta llibertat dels òrgans judicials per decidir els processos sotmesos al seu coneixement, sinó
que, tal i com disposa l’article 117.1 de la CE, els jutges i magistrats actuen sotmesos únicament a
l’imperi de la llei. Això implica que han d’adoptar les seves decisions d’acord amb l’ordenament
jurídic. La decisió judicial ha de ser la conclusió d’un raonament jurídic motivat mitjançant el qual
s’apliquen las normes jurídiques al supòsit concret plantejat.

1.2.2. Inamovibilitat
Els jutges i magistrats no poden ser separats, suspesos, traslladats o jubilats més que per les causes
establertes per la llei (ascensos, faltes, incapacitat, renúncia, pèrdua de la nacionalitat, condemna penal). La
inamovibilitat té per finalitat evitar que els jutges i magistrats puguin ser apartats de les seves funcions per
causes que no siguin estrictament professionals, la qual cosa és una garantia per a la seva independència.

1.2.3. Imparcialitat
Els jutges i magistrats han d’aplicar la llei de forma imparcial, i s’estableixen mecanismes per garantir-ne la
imparcialitat en relació amb els supòsits concrets que hagin de decidir, com son l’abstenció (els òrgans
judicials s’han d’abstenir de conèixer dels assumptes quan incorrin en una de les causes previstes a la llei
que podrien posar en perill la seva imparcialitat), recusació (les parts del procés poden demanar que el jutge

o magistrat no conegui del cas si incorre en alguna de les esmentades causes).
1.2.4. Incompatibilitat
Els jutges i magistrats no poden exercir altres càrrecs públics, ni pert ànyer a partits polítics o sindicats, però
poden crear associacions professionals. Les causes d’incompatibilitat tracten de garantir la independència
dels òrgans judicials, evitant que facin activitats que condicionin la seva llibertat de criteri.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Àmbit institucional


Els òrgans jurisdiccionals:

el poder judicial i el Tribunal Constitucional


1.2.5. Responsabilitat
Els jutges i magistrats són responsables en l’exercici de la seva funció jurisdiccional. Aquesta responsabilitat
pot ser penal (per exemple, delicte de prevaricació), civil (si es causa un dany o perjudici en l’exercici de les
seves funcions, sempre que la seva actuació sigui dolosa o culposa) i disciplinària (imposició de sancions
pel Consell General del Poder Judicial).

1.3. Estructura del poder judicial
L’estructura del poder judicial es determina bàsicament per dos criteris: un criteri material i un criteri
territorial.

1.3.1. Criteri material
Els òrgans judicials es divideixen per raó de l’especialització material en civil, penal, contenciós administratiu
i social. Pel que fa a la jurisdicció militar, s’ha de dir que no s’integra en l’estructura del poder judicial
excepte pel que fa a la Sala Cinquena del Tribunal Suprem, Militar.

1.3.2. Criteri territorial
L’Estat es divideix, a l’efecte de l’organització del poder judicial, en municipis, partits judicials, províncies i
comunitats autònomes. D’acord amb aquest criteri, es pot fer la divisió dels òrgans judicials següent:

a) Tribunal Suprem (seu a Madrid i jurisdicció a tot l’Estat).

b) Audiència Nacional (seu a Madrid i jurisdicció a tot l’Estat).

c) Tribunals superiors de justícia (un a cada comunitat autònoma).

d) Audiències provincials (una a cada província).
e) Jutjats penals, socials, contenciosos administratius, de vigilància penitenciària i de menors (un o
més a cada província).


f) Jutjats de primera instància i instrucció (un o més a cada partit judicial).

g) Jutjats de pau (en el municipis en què no hi hagi jutjats de primera instància i instrucció).

1.4. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
L’article 152 de la CE estableix que un tribunal superior de justícia culmina l’organització judicial dins l’àmbit
territorial de la comunitat autònoma i que, sens perjudici del que disposa l’article 123 en relació amb el
Tribunal Suprem, les successives instàncies processals s’exhaureixen davant òrgans judicials radicats en el
mateix territori de la comunitat autònoma.

Aquesta previsió ha estat reproduïda a l’article 19 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Així, encara que
els tribunals superiors de justícia són òrgans integrats dins el poder judicial, no essent òrgans de la
comunitat autònoma, s’ha de reconèixer la seva incidència en l’àmbit autonòmic.

A les sales Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una de cada tres places es cobreix
amb un jurista de reconegut prestigi amb més de deu anys d’exercici professional a la Comunitat Autònoma,
proposat al Consell General del Poder Judicial per la Generalitat de Catalunya, mitjançant acord del
Parlament.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Àmbit institucional


Els òrgans jurisdiccionals:

el poder judicial i el Tribunal Constitucional


Les competències del Tribunal Superior de Justícia en relació amb el dret autonòmic se centren bàsicament
en la resolució dels recursos de cassació civils -és l’última via jurisdiccional ordinària a la qual es pot
recórrer- i de les demandes de responsabilitat civil contra el president de la Generalitat, els membres del
Govern i de l’assemblea legislativa per fets realitzats durant l’exercici del seu càrrec.

2. El Consell General del Poder Judicial
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és l’òrgan de govern del poder judicial, i té atribuïdes
expressament les funcions relatives a nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari de jutges i
magistrats.

La previsió del Consell General del Poder Judicial respon a la voluntat del constituent de garantir la
independència dels jutges i magistrats en l’exercici de les seves funcions jurisdiccionals.

Pel que fa a la seva naturalesa jurídica, encara que hi ha posicions doctrinals contradictòries, es pot
concloure que el legislador el considera un òrgan constitucional, en ser, d’acord amb l’article 59.1.c) de la
Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC), un dels òrgans legitimats per plantejar conflicte
d’atribucions entre òrgans constitucionals de l’Estat davant el Tribunal Constitucional. Així mateix, s’ha de dir
que el Consell General del Poder Judicial no és un òrgan jurisdiccional, ni és un òrgan d’autogovern, perquè
no es troba integrat dins el poder judicial.

El Consell General del Poder Judicial exerceix les seves competències en tot el territori nacional.

2.1. Composició del Consell General de Poder Judicial
La composició del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es troba regulada a l’article 122.3 de la CE i
als articles 111 a 116 de la LOPJ. El CGPJ es compon de 21 membres, nomenats pel rei per un període de
cinc anys:

President

Aquest membre del CGPJ és elegit per majoria dels 3/5 dels vint vocals del Consell, i és alhora el
president del Tribunal Suprem.

Vint vocals

Vuit vocals han de ser advocats i altres juristes de reconeguda competència, amb més de quinze
anys d’exercici de la seva professió. Quatre són elegits a proposta de 3/5 del Congrés i quatre a
proposta de 3/5 del Senat.
Dotze vocals han de ser jutges i magistrats de qualsevol de les categories judicials i són elegits
d’acord amb el que disposa la LOPJ. L’actual sistema de designació dels membres d’origen judicial
preveu que els mateixos jutges i magistrats proposin 36 candidats; d’entre aquests, sis vocals són
elegits a proposta de 3/5 del Congrés, i els altres sis a proposta de 3/5 del Senat.

2.2. Funcions
Les funcions del CGPJ es poden classificar d’acord amb l’esquema següent:

a) Nomenament d’alts càrrecs (designen el president del Tribunal Suprem que alhora ho és del
Consell i dos magistrats del Tribunal Constitucional).

b) Audiència en el nomenament del fiscal general de l’Estat.

c) Atribucions en matèria de selecció, nomenament, formació, perfeccionament, provisió de
destinacions, ascensos, situacions administratives i règim disciplinari de jutges i magistrats.

d) Inspecció de jutjats i tribunals.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Àmbit institucional


Els òrgans jurisdiccionals:

el poder judicial i el Tribunal Constitucional


e) Funció consultiva (emetre informes dels avantprojectes de lleis i disposicions generals de l’Estat i
les comunitats autònomes que afectin, totalment o parcialment, matèries relacionades amb el poder
judicial o l’exercici de la funció jurisdiccional).

f) Potestat reglamentària (pot dictar reglaments sobre el seu propi personal, organització i
funcionament, i els que siguin necessaris per a l’execució o aplicació de la LOPJ).

g) Presentar anualment a les Corts Generals una memòria sobre l’estat, el funcionament i l’activitat
del CGPJ i dels jutjats i tribunals de justícia.

3. El Ministeri Fiscal
El Ministeri Fiscal no forma part del poder judicial, però les seves funcions es troben directament
relacionades amb la funció jurisdiccional. És un òrgan únic en tot l’Estat. Exerceix les seves funcions
mitjançant òrgans propis d’acord amb els principis d’unitat d’actuació, dependència jeràrquica i subjecció a
la legalitat i imparcialitat.

L’article 124 de la CE fa referència específica al fiscal general de l’Estat, al qual estan jeràrquicament
subordinats tots els membres del Ministeri Fiscal. El fiscal general de l’Estat és nomenat pel rei a proposta
del Govern, després d’haver escoltat el CGPJ, entre juristes de reconeguda competència amb més de
quinze anys d’exercici professional efectiu. L’exercici del seu càrrec no està subjecte a termini, i pot ser
cessat a proposta del Govern en qualsevol moment. Aquesta previsió ha estat criticada per significar una
clara dependència del fiscal general de l’Estat (i de tots els membres del Ministeri Fiscal, atesa la seva
dependència jeràrquica respecte del fiscal general de l’Estat) del poder executiu.

L’article 127.1 de la CE estableix que els fiscals no poden exercir altres càrrecs públics ni pertànyer a partits
polítics o a sindicats, però es reconeix la possibilitat que pugui haver-hi associacions professionals de
fiscals, d’acord amb el sistema previst a la llei. La CE atribueix al Ministeri Fiscal les funcions següents:

a) Promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès
públic tutelat per la llei, d’ofici o a petició dels interessats.

b) Vetllar per la independència dels tribunals.

c) Procurar davant els tribunals la satisfacció de l’interès social.

4. El Tribunal Constitucional
El TC es crea amb l’objectiu principal d’establir un òrgan que vigili el respecte a la CE, depurant
l’ordenament de les lleis i normes amb rang de llei que vulnerin la norma constitucional. El TC actua com a
garant de la supremacia de la CE i és, d’acord amb el que disposa l’article 1.1 de la LOTC, l’intèrpret
suprem (encara que no l’únic) de la CE.

El TC és un òrgan constitucional de caràcter jurisdiccional, però no es troba integrat en el poder judicial, és
independent dels altres òrgans constitucionals i es troba sotmès només a la CE i a la LOTC.

4.1. Composició del Tribunal Constitucional
El TC, d’acord amb el que disposa l’article 159 de la CE, es compon de dotze magistrats, nomenats pel rei
per un període de nou anys.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Àmbit institucional


Els òrgans jurisdiccionals:

el poder judicial i el Tribunal Constitucional


Els membres del TC són nomenats entre magistrats, fiscals, professors d’universitat, funcionaris públics i
advocats, tots ells de reconeguda competència i amb més de quinze anys d’exercici professional. El
nomenament es fa d’acord amb els criteris següents:

a) Quatre magistrats són nomenats a proposta del Congrés dels diputats per majoria de 3/5.

b) Quatre magistrats són nomenats a proposta del Senat per majoria de 3/5.

c) Dels altres quatre magistrats, dos són nomenats a proposta del Govern i dos a proposta del
CGPJ per majoria de 3/5.

El president del TC és nomenat entre i pels seus membres cada tres anys. Es requereix majoria absoluta a
la primera votació i simple a la segona. Els magistrats del TC són independents i inamovibles. El seu càrrec
és incompatible amb qualsevol mandat representatiu, càrrec polític o administratiu, l’exercici de funcions
directives d’un partit polític o sindicat o d’un càrrec al seu servei, l’exercici de les carreres judicial i fiscal, i
amb qualsevol activitat professional o mercantil.

4.2. Competències del Tribunal Constitucional
Les competències del TC són:

q• El control de constitucionalitat de les lleis i normes amb força de llei: l’objecte d’aquests
procediments és controlar l’adequació a la CE de les normes impugnades. El TC pot declarar la
inconstitucionalitat d’aquestes normes, cosa que provocarà la seva expulsió de l’ordenament. El
control pot exercir-se mitjançant dos procediments: el recurs d’inconstitucionalitat i la qüestió
d’inconstitucionalitat.

q• El control previ de tractats internacionals: l’objecte d’aquest procediment és que el TC, abans de la
signatura d’un tractat internacional per l’Estat, es pronunciï sobre si el tractat conté estipulacions
contràries a la CE.

q• El recurs d’empara: l’objecte d’aquest procediment és la defensa dels drets fonamentals reconeguts
als articles 14 a 29 i 30.2 de la CE. És un procediment subsidiari perquè primer s’ha d’exhaurir la via
jurisdiccional ordinària.

q• Els conflictes de competència entre l’Estat i les comunitats autònomes o d’aquestes entre si:
l’objecte d’aquest procediment és garantir la distribució territorial del poder. El TC determina qui és
el titular de la competència que ha motivat el conflicte.

q• Els conflictes d’atribucions entre òrgans constitucionals: l’objecte d’aquest procediment és garantir la
supremacia de la CE en l’organització de la divisió de poders.

q• Els conflictes en defensa de l’autonomia local: l’objecte d’aquest procediment és permetre que els
ens locals puguin defensar l’autonomia local garantida a la CE quan considerin que aquesta ha
estat vulnerada per una llei o norma amb rang de llei de l’Estat o d’una comunitat autònoma.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Àmbit institucional


Els òrgans jurisdiccionals:

el poder judicial i el Tribunal Constitucional


Idees força

1. El poder judicial és un dels poders de l’Estat , independent dels altres poders (executiu i legislatiu), que
té l’atribució de resoldre els conflictes en què hagi d’aplicar-se el dret i que es compon de jutges i
magistrats.
2. Per poder exercir les seves funcions jurisdiccionals, el poder judicial té el suport de l’Administració de
Justícia. L’Administració de Justícia no és poder judicial, sinó que comprèn el conjunt de mitjans personals i
materials destinats a l’organització de les activitats relacionades amb la justícia, amb la finalitat de garantir el
compliment de les funcions del poder judicial.
3. Els principis que configuren el poder judicial són: l’exclusivitat i la unitat jurisdiccional.
4. Els jutges i magistrats formen un cos únic i el seu estatut, que es regula a la Llei Orgànica del Poder
Judicial (LOPJ), es regeix pels principis següents: independència, inamovibilitat, imparcialitat,
incompatibilitat i responsabilitat.
5. L’estructura del poder judicial es determina bàsicament per dos criteris: un de material, que obeeix a un
principi d’especialització (civil, penal, contenciós administratiu i social) i un criteri territorial.
6. Les competències del Tribunal Superior de Justícia en relació amb el dret aut onòmic se centren
bàsicament en la resolució dels recursos de cassació civils i de les demandes de responsabilitat civil contra
el president de la Generalitat, els membres del Govern i de l’assemblea legislativa per fets realitzats durant
l’exercici del seu càrrec.
7. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és l’òrgan de govern del poder judicial, i té atribuïdes
expressament les funcions relatives a nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari de jutges i
magistrats.
8. El Ministeri Fiscal no forma part del poder judicial, però les seves funcions es troben directament
relacionades amb la funció jurisdiccional. És un òrgan únic en tot l’Estat. Exerceix les seves funcions
mitjançant òrgans propis d’acord amb els principis d’unitat d’actuació, dependència jeràrquica i subjecció a
la legalitat i imparcialitat.
9. El fiscal general de l’Estat és nomenat pel rei a proposta del Govern, després d’haver escoltat el CGPJ,
entre juristes de reconeguda competència.
10. El TC es crea amb l’objectiu principal d’establir un òrgan que vigili el respecte a la CE, depurant
l’ordenament de les lleis i normes amb rang de llei que vulnerin la norma constitucional.
Glossari

Associació professional Normes impugnades
Atribució Posicions doctrinals
Autonomia local Potestat jurisdiccional
Avantprojecte de llei Prevaricació
Estatut jurídic Qüestió d’inconstitucionalitat
Funció jurisdiccional Recurs d’inconstitucionalitat
Juristes Recursos de cassació
Jutge Recusació
Magistrat Responsabilitat disciplinària

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Àmbit institucional

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres