Blogia
gurbana

Les institucions polítiques de Catalunya

Les institucions polítiques de Catalunya


Tema B.2.
Les institucions polítiques de Catalunya


1. La Generalitat com a sistema institucional d’autogovern de Catalunya
2. El Parlament de Catalunya
3. El president o presidenta de la Generalitat
4. El Govern i l’Administració de la Generalitat de Catalunya
5. Altres institucions estatutàries
5.1. El Consell de Garanties Estatutàries
5.2. El Síndic de Greuges
5.3. La Sindicatura de Comptes
5.4. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Àmbit institucional


Les institucions polítiques de Catalunya


Tema B.2.
Les institucions polítiques de Catalunya


1. La Generalitat com a institució d’autogovern de Catalunya
La Generalitat és la institució en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya. Tal com indica el
preàmbul de l’EAC, la Generalitat relaciona una història secular d’afirmació col·lectiva d’una identitat pròpia
amb la construcció d’una societat democràtica avançada. Així, el nom de “Generalitat” evoca un òrgan
medieval de caràcter politicoadministratiu i financer, denominat també Diputació del General, que
representava els interessos de les Corts catalanes (precedent remot del Parlament) i els defensava davant
el rei i els seus oficials quan aquesta no estava reunida.

Actualment, la Generalitat, com va succeir també durant la Segona República espanyola, és el complex
institucional de Catalunya, que comprèn bàsicament el Parlament, el president de la Generalitat i el Govern.
La Generalitat només engloba les institucions autonòmiques d’àmbit territorial català i resten fora d’aquesta
denominació aquelles institucions i òrgans públics presents a Catalunya que depenen de l’Estat central, o bé
les altres que deriven de l’autonomia local reconeguda per la CE (províncies i municipis) o per l’EAC
(vegueries, comarques i altres ens locals que les lleis determinin). Es tracta, doncs, del complex institucional
que representa i per mitjà del qual s’exerceix l’autogovern dels catalans i les catalanes.

L’EAC, d’acord amb el que preveia la CE (article 152.1), estableix que el president o presidenta de la
Generalitat i el Govern són responsables políticament davant el Parlament, i es configura així el sistema
institucional de la Generalitat segons el patró clàssic dels règims parlamentaris.

El que caracteritza aquests règims és l’exigència que entre el Parlament i el Govern es creï i es mantingui
un nexe permanent de confiança: en la formació del Govern, aquest vincle s’expressa mitjançant la
investidura del president; un cop elegit aquest i format el Govern, la continuïtat d’aquest nexe es verifica a
través de diversos mecanismes de control del Govern per part del Parlament (la moció de censura, a
iniciativa del Parlament, i la qüestió de confiança, a iniciativa del Govern).

En els sistemes parlamentaris, a més, és molt freqüent que, com a contrapès del control que exerceix el
Parlament sobre el Govern, aquest darrer pugui dissoldre l’assemblea i convocar noves eleccions, cosa que
constitueix en principi i originàriament una apel·lació directa als electors per resoldre el conflicte que pugui
haver sorgit entre tots dos.

Així doncs, l’EAC integra les prescripcions constitucionals i estableix la responsabilitat política del president
de la Generalitat davant el Parlament, característica essencial del sistema parlamentari.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Àmbit institucional


Les institucions polítiques de Catalunya


Les relacions entre el Parlament i el Govern es regulen a partir del que estableixen el capítol IV del títol II de
l’EAC i la Llei 3/1982. S’estableix un sistema parlamentari en què els mecanismes d’exigència de
responsabilitat política estan regulats amb detall i configurats de manera que afavoreixen l’estabilitat del
Govern (caràcter constructiu de la moció de censura o qüestió de confiança superable només per majoria
simple), sense excloure la possibilitat de governs minoritaris, i alhora doten el president amb la facultat de
dissoldre anticipadament el Parlament.

2. El Parlament de Catalunya
El Parlament de Catalunya és l’assemblea representativa i legislativa de Catalunya i, com a tal, aprova els
pressupostos i impulsa i controla l’acció política del Govern. El Parlament de Catalunya es compon d’una
única cambra i la componen un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un
termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb l’Estatut i la
legislació electoral. En l’actualitat la cambra parlamentària està integrada per 135 diputats dels quals 18 són
elegits per la circumscripció de Tarragona, 17 per la de Girona, 15 per la de Lleida i 85 per la de Barcelona.
Aquesta xifra de representants pot ser modificada mitjançant la Llei electoral de Catalunya.

L’article 58 de l’Estatut d’Autonomia i l’article 8 de la Llei 3/1982 reconeixen el principi d’autonomia
parlamentària, que inclou l’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària.
El Parlament gaudeix d’autonomia reglamentària (pot dictar el seu reglament per regular la matèria
parlamentària), financera (estableix el seu pressupost) i administrativa (actua autònomament en matèria de
personal i en la contractació d’obres, subministraments i serveis). El Parlament té la seva seu a Barcelona
(al Parc de la Ciutadella), però pot fer sessions a altres indrets de Catalunya.
El Reglament del Parlament de Catalunya va ser aprovat el 22 de desembre de 2005.

La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions.
Indica l’article 66 de l’EAC que també pot finir anticipadament si no té lloc la investidura del president o
presidenta de la Generalitat, o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la
Generalitat.
El primer supòsit fa referència a la impossibilitat del Parlament de crear una majoria parlamentària suficient
per constituir el Govern. En el procediment d’investidura del president de la Generalitat, si transcorren dos
mesos –a comptar des de la primera votació- i cap candidat no ha obtingut la confiança del Parlament,
aquest serà dissolt automàticament i es convocaran noves eleccions. El segon supòsit és la dissolució
anticipada del Parlament decidida discrecionalment pel president de la Generalitat, en els termes establerts
a l’article 46 de la Llei 3/1982.

Per ser elegit diputat del Parlament cal ser ciutadà major de divuit anys, gaudir de la condició política de
català d’acord amb l’article 7 de l’EAC i reunir les condicions exigides per la llei electoral i el reglament
parlamentari (prometre o jurar d’acatar la CE i l’EAC i declarar –a l’efecte de l’examen d’incompatibilitats- les
dades relatives a la professió i als càrrecs públics). L’EAC diu expressament que la llei electoral de
Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre homes i dones per a l’elaboració de les llistes electorals.

Per assegurar la independència i la llibertat del Parlament davant la resta de poders públics, els diputats no
estan sotmesos a mandat imperatiu i gaudeixen de tres prerrogatives (garanties per al bon exercici de la
seva funció): la inviolabilitat, la immunitat i el fur.

La inviolabilitat té com a objectiu garantir la lliure formació de la voluntat del Parlament en permetre que el
diputat pugui expressar-se en la seva funció amb absoluta llibertat i en impedir que s’iniciï cap procediment
jurisdiccional, penal o de qualsevol altra mena, que pugui comportar l’exigència de responsabilitat contra ell
a causa de les seves opinions, manifestacions o vots expressats en l’exercici de la seva funció
parlamentària (entenent per aquestes només les que es facin en actes parlamentaris o, per excepció, en
actes exteriors a la vida de la cambra que siguin reproducció literal d’un acte parlamentari).

La immunitat té com a objectiu la protecció del parlamentari davant les actuacions que puguin restringir-li la
llibertat per motivacions polítiques; així, durant llur mandat, els diputats no poden ser detinguts pels actes
delictius comesos en el territori de Catalunya, excepte en el cas de delicte flagrant.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Àmbit institucional


Les institucions polítiques de Catalunya


El fur especial dels diputats consisteix en el fet que, pels actes delictius comesos en el territori de
Catalunya, és competent per determinar-ne la inculpació, la presó, el processament i el judici, el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya, la responsabilitat penal és exigible en els
mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. Aquesta última prerrogativa atorga una
protecció especial al parlamentari pel fet que l’òrgan encarregat d’enjudiciar-lo gaudeix d’una alta
qualificació.

L’article 59 de l’EAC estableix que el Parlament ha de tenir un president o presidenta (òrgan unipersonal de
govern institucional que té la representació de la cambra) i una mesa (òrgan rector col·legiat del Parlament,
integrat pel president, dos vicepresidents i quatre secretaris, que és el centre decisori pel que fa al govern
institucional del Parlament).
El Parlament té una diputació permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament, i formada per
vint-i-tres membres en proporció a la representació de cada grup parlamentari -a la manera d’un Parlament
reduït - que garanteix la continuïtat dels treballs parlamentaris durant el període en què el Parlament no és
reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari o quan ha estat dissolt. En cas de
finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament el mandat dels diputats que integren la Diputació
Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament.

En el Parlament es formen els diferents grups parlamentaris en els quals s’han d’agrupar necessàriament
tots els diputats; cada partit o coalició només pot formar un grup parlamentari, que ha de tenir un mínim de
cinc diputats, amb l’excepció del grup mixt (que és on es reuneixen els diputats que no poden constituir un
grup parlamentari propi).

La rellevància especial dels grups parlamentaris en els parlaments contemporanis s’evidencia amb la
creació d’un òrgan específic, la Junta de Portaveus, integrada pels portaveus designats per cada grup, que
té, entre altres funcions, la d’acordar amb el president de la cambra l’ordre del dia de les sessions, la qual
cosa vol dir que són els grups parlamentaris els que defineixen què es debat, quan es debat i, en molts
casos, com es debat.

El Parlament funciona en Ple (constituït per tots els diputats) o en comissions (la composició de les quals
reprodueix proporcionalment la de la cambra), que poden ser permanents o no. El Parlament es reuneix
anualment en dos períodes de sessions (de setembre a desembre i de febrer a juny) i, a més, pot reunir-se
en sessió extraordinària convocada pel president del Parlament o a petició d’una quarta part dels diputats, o
de tres grups parlamentaris. També es reuneix en sessió extraordinària a petició del president de la
Generalitat.

L’EAC assigna al Parlament quatre grans funcions: la funció representativa, la legislativa, la funció de
creació i control del Govern, i la funció de participació en l’activitat dels òrgans centrals de l’Estat. Pel que fa
a la funció representativa, l’article 55 estableix que el Parlament representa el poble de Catalunya. El
Parlament, doncs, com a titular de la sobirania popular, representa el poble de Catalunya i d’aquesta funció
deriva la legitimitat de tot el sistema democràtic representatiu.

La funció representativa del Parlament implica un reforçament de la posició d’aquest davant la resta
d’institucions de la Generalitat, tant des de la perspectiva política (que li permet exigir la responsabilitat del
president de la Generalitat i del Govern) com des de la perspectiva jurídica, que permet que les normes
emanades del Parlament -les lleis- només puguin ser controlades pel Tribunal Constitucional i no pels
òrgans jurisdiccionals que integren el poder judicial. Vinculada en certa mesura a la funció representativa,
s’ha atribuït als parlaments una funció electiva, mitjançant la qual la cambra participa en la designació i el
nomenament de càrrecs públics.

Així, el Parlament elegeix el Síndic de Greuges, proposa el nomenament de dues terceres dels membres del
Consell de Garanties Estatutàries, els set síndics que integren la Sindicatura de Comptes i altres membres
d’ens públics de caràcter institucional, com ara el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

D’acord amb l’EAC, el Parlament exerceix la potestat legislativa mitjançant l’elaboració de lleis que seran
publicades en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i només tindran efectes dins l’àmbit
territorial català. Les lleis del Parlament, des del punt de vista jeràrquic, són iguals a les de les Corts
Generals de l’Estat i, de la mateixa manera que aquestes, des del punt de vista de la competència, tenen
limitades les matèries sobre les quals poden actuar. Dins la funció legislativa cal incloure, malgrat que sigui

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Àmbit institucional


Les institucions polítiques de Catalunya


especificada de forma diferenciada a l’article 55, l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, que no
deixa de ser una llei com les altres, però amb algunes importants peculiaritats (la iniciativa es reserva al
Govern i té preferència en la tramitació, entre d’altres especificitats procedimentals) i també les lleis de
desenvolupament bàsic de l’Estatut, que són aquelles que regulen directament certes matèries rellevants de
l’autogovern de Catalunya i que requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament.

La primera tasca de qualsevol parlament és crear una majoria parlamentària que doni suport al govern. Així,
d’acord amb l’article 152.1 de la CE, l’EAC (article 67.1) estableix que el president de la Generalitat ha de
ser elegit pel Parlament entre els seus membres.

També s’encomana al Parlament la funció d’impuls de l’acció política i de govern, que s’identifica amb les
manifestacions de voluntat del Parlament que assenyalen els grans objectius de la política de la comunitat i
l’orientació del Govern i de l’Administració, tot indicant quines són les finalitats i quins són els mitjans més
adequats per aconseguir-les. Així mateix, també correspon al Parlament el control polític del Govern i de
l’Administració, a través de mecanismes ordinaris (com els debats generals, les interpel·lacions, les
preguntes, les compareixences i les sessions informatives dels membres del Govern) i mitjançant els
mecanismes extraordinaris de control, com la moció de censura o la qüestió de confiança.

El Parlament també exerceix diverses funcions en relació amb alguns dels òrgans centrals de l’Estat. Així, el
Parlament pot: designar els senadors autonòmics que corresponen a Catalunya (actualment set); sol·licitar a
l’Estat la transferència o delegació de competències no assumides per l’EAC, i sol·licitar a les Corts
Generals el desenvolupament legislatiu de les lleis marc dictades per l’Estat; demanar al Govern l’adopció
d’un projecte de llei o trametre a la mesa del Congrés una proposició de llei, nomenant una comissió de
màxim tres diputats per defensar aquesta iniciativa legislativa, i interposar davant el Tribunal Constitucional
un recurs d’inconstitucionalitat o un conflicte de competències.

Finalment l’article 59.7 de l’EAC delega al Reglament del Parlament l’establiment de mecanismes de
participació ciutadana en l’exercici de funcions parlamentàries i la regulació de la tramitació de les peticions
individuals i col·lectives dirigides al Parlament.

3. El president o la presidenta de la Generalitat
El poder executiu de la Generalitat correspon a dues institucions bàsiques estretament relacionades, que
són el president o presidenta de la Generalitat i el Govern. La regulació estatutària és breu i el
desenvolupament legal es troba, fonamentalment, a les lleis 3/1982 i 13/1989.

El president de la Generalitat té la més alta representació de la Generalitat. Ha de ser elegit pel Parlament
de Catalunya entre els seus membres, per majoria absoluta en primera votació, o per majoria simple al cap
de 48 hores. Un cop investit de la confiança del Parlament i nomenat pel rei, el president de la Generalitat
ha de nomenar els membres del seu Govern. El president ocupa un lloc preeminent al si del poder executiu
perquè, a més de tenir importants funcions pròpies, dirigeix l’acció del Govern. La Llei 3/1982 va reforçar la
posició del president en establir que, entre altres funcions, li corresponia nomenar i cessar lliurement els
consellers i presidir el Govern.

El president de la Generalitat té atribuïda una triple vessant: és el cap del Govern, el president de la
Comunitat Autònoma de Catalunya i el representant ordinari de l’Estat a Catalunya. El nucli fonamental de
les funcions del president de la Generalitat es troba en les que li corresponen com a cap del Govern: la
direcció i coordinació de l’acció política del Govern. Les principals atribucions que inclouen aquestes

funcions són:
a) establir les directrius generals de l’acció de govern i assegurar-ne la continuïtat;
b) nomenar i separar els consellers, i la facultat de nomenar un conseller primer;
c) convocar i presidir les reunions del Govern; i
d) coordinar el programa legislatiu del Govern i l’elaboració de normes de caràcter general.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Àmbit institucional


Les institucions polítiques de Catalunya


Com a representant suprem de la Generalitat, correspon al president:

a) mantenir les relacions amb les altres institucions de l’Estat i les seves administracions
públiques;

b) signar els convenis i els acords de cooperació amb les comunitats autònomes;

c) convocar eleccions al Parlament de Catalunya; i

d) nomenar els alts càrrecs de la Generalitat que les lleis determinen.

Aquestes atribucions tenen un contingut formal i protocol·lari. Amb aquesta representació suprema es
pretén simbolitzar la unitat de la Generalitat com a conjunt d’institucions d’autogovern. El president
representa la Generalitat en les relacions externes i internes, en què aquesta actua com a únic subjecte
polític.

L’atribució de la representació de l’Estat a Catalunya es basa en una concepció àmplia de la noció d’estat,
segons la qual no hi ha contraposició entre les comunitats autònomes i l’Estat, perquè les comunitats
autònomes són Estat i, en conseqüència, quan no hi ha el rei (com a cap de l’Estat), el representant ordinari
de l’Estat a la comunitat autònoma és el seu president. Com a representant ordinari de l’Estat, corresponen
al president:

a) promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei, i els decrets legislatius de Catalunya i
ordenar-ne la publicació;

b) ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya;

c) demanar la col·laboració de les autoritats de l’Estat que exerceixen funcions públiques a
Catalunya; i

d) les altres funcions que determinin les lleis.

El càrrec de president de la Generalitat és incompatible amb qualsevol activitat privada o pública que no
derivi d’aquest càrrec, igual que els consellers, però amb l’única diferència que els consellers no han de
tenir necessàriament la condició de diputat i el president sí que ho ha de ser en el moment de ser elegit.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya preveu la possibilitat de regular per llei la limitació de mandats.

4. El Govern i l’Administració de la Generalitat
L’article 68 de l’EAC defineix el Govern com l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i
l’Administració de la Generalitat i exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària (la facultat
d’aprovar normes jurídiques subordinades a la llei, que és una les atribucions més importats de qualsevol
executiu), d’acord amb l’EAC i les lleis.

El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera,
si s’escau, i els consellers i cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat.

L’article 69 disposa que el president o presidenta de la Generalitat pot nomenar i separar un conseller
primer o consellera primera, i donar compte al Parlament en cas de realitzar aquesta gestió. A més de les
competències que poden ser delegades pel president o presidenta, té competències pròpies, d’acord amb el
que estableix la Llei 1/2005 del conseller o consellera primer del Govern de la Generalitat i la legislació
general sobre organització i funcionament del Govern.

Actualment el Decret 421/2006, de 28 de novembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de
competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, crea el Departament de la
Vicepresidència i preveu que el conseller de la Vicepresidència substitueixi el president en cas d’absència o
impediment i el segueix en l’ordre protocol·lari.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Àmbit institucional


Les institucions polítiques de Catalunya


L’article 70 de l’EAC, sobre l’estatut personal dels membres del govern, estableix que el president o
presidenta de la Generalitat i els consellers, durant llurs mandats, gaudeixen de dues prerrogatives: la
immunitat i el fur especial, en els mateixos termes que hem vist per als diputats del Parlament.

Tanmateix, la participació del Govern en la producció de normes jurídiques no s’exhaureix en l’exercici de la
potestat reglamentària, perquè, a més de tenir iniciativa legislativa, el Govern pot dictar normes amb rang de
llei (decrets legislatius) facultat reconeguda a l’article 63 de l’EAC i que necessita la delegació prèvia
atorgada pel Parlament; i, en virtut de l’article 64 pot dictar, en cas de necessitat extraordinària i urgent,
disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei.

És suficient, per a la seva eficàcia i entrada en vigor, la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya dels actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l’Administració de
la Generalitat.

L’article 74 recull la responsabilitat solidària del president o presidenta de la Generalitat i els consellers
davant el Parlament, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells.

En definitiva, el Govern té, doncs, un doble caràcter: òrgan de direcció política (sota l’impuls i la direcció del
president) i òrgan de direcció administrativa (cada departament de l’Administració és dirigit per un conseller).

L’Administració de la Generalitat, segons l’article 71 de l’EAC, és l’organització que exerceix les funcions
executives atribuïdes a la Generalitat. Serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb
submissió plena a les lleis i al dret.

L'Administració de la Generalitat s'estructura en departaments o conselleries, que són les unitats en què
s'organitza el Govern. Cada unitat assumeix la responsabilitat de gestionar les matèries que li són
atribuïdes.

Els principis que informen la seva actuació són els de coordinació i transversalitat, per tal de garantir la
integració de les polítiques públiques, i ha d’actuar d’acord amb el principi de transparència amb la finalitat
de què els ciutadans puguin avaluar la seva gestió.

Finalment l’Estatut indica que l’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al territori d’acord
amb els principis de desconcentració i de descentralització, i remet al desenvolupament legal la regulació de
la seva organització i de l’estatut jurídic del personal al seu servei.

L’article 72 de l’EAC incorpora els òrgans consultius del Govern que són la Comissió Jurídica Assessora,
que és l’alt òrgan consultiu del Govern, i el Consell de Treball, Econòmic i Social, òrgan d’assessorament en
matèries socioecòmiques, laborals i ocupacionals.

5. Altres institucions estatutàries
Són aquelles institucions que estan previstes per l’EAC, però no regulades, o almenys no en els seus
aspectes essencials, en aquesta norma. Tenen un cert tipus de reconeixement estatutari, però no són
imprescindibles per a la configuració substantiva dels poders públics autonòmics fixada pel mateix EAC.

D’acord amb aquesta definició, són institucions catalanes de rellevància estatutària el Consell de Garanties
Estatutàries (article 76), el Síndic de Greuges (article 78), la Sindicat ura de Comptes (article 80) i el Consell
de l’Audiovisual de Catalunya (article 82). Independentment de la diferent garantia estatutària d’aquests
òrgans, la regulació legal és imprescindible en aquests supòsits per posar-los en marxa, i les respectives
lleis reguladores tenen la consideració de lleis de desenvolupament bàsic de l’EAC (requereixen, per
aprovar-les, modificar-les i derogar-les, la majoria absoluta del Parlament i una votació final del conjunt).

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Àmbit institucional


Les institucions polítiques de Catalunya


5.1. El Consell de Garanties Estatutàries
Institució regulada en els articles 76 i 77 de l’EAC anteriorment anomenada Consell Consultiu, és un
organisme consultiu que dictamina, sense perjudici del control del Tribunal Constitucional, sobre l’adequació
a l’EAC i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat en els casos següents:

- Adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’EAC abans que el Parlament
els aprovi.
- Adequació a la Constitució i a l’EAC dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació
del Parlament i dels decrets llei sotmesos a la convalidació del Parlament.
- Adequació a l’EAC I a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern.
-L’adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel
Govern a l’autonomia local en els termes que garanteix l’EAC.
El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària.

Ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans
de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa
de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries
tenen caràcter vinculant amb relació amb els projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que
desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut. El Consell de Garanties Estatutàries és format
per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda
competència, dues terceres parts dels quals a proposta del Parlament, per majoria de tres cinquenes parts
dels diputats, i una tercera part a proposta del Govern. Una llei del Parlament regula la composició i el
funcionament del Consell de Garanties Estatutàries, l'estatut dels membres i els procediments relatius a
l'exercici de les seves funcions.

5.2. El Síndic de Greuges
L’article 78 de l’EAC preveu la institució del Síndic de Greuges amb la funció de protegir i defensar els drets
fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans que reconeixen la Constitució i l’EAC. Supervisa, amb
caràcter exclusiu, l’activitat de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats

o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats
d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la d’altres persones
amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen.
També supervisa l’activitat de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats
vinculats o que en depenen en tot allò que afecta les matèries en què l’EAC atorga competències a la
Generalitat.
El Síndic de Greuges ha de ser escollit pel Ple del Parlament amb una majoria de tres cinquenes parts
d’entre els candidats presentats per una comissió del Parlament. Si cap candidat no assoleix la majoria
indicada es torna a iniciar el mateix procediment. Si, transcorreguts tres mesos, cap dels candidats
proposats no obté la majoria establerta, en la votació subsegüent, n’hi ha prou amb la majoria absoluta. El
mandat del Síndic és de cinc anys, però pot ser separat del càrrec anticipadament per majoria de tres
cinquenes parts del Parlament, en cas de negligència notòria en el compliment de les obligacions del càrrec.

Per ser Síndic de Greuges s’ha de ser català, major d’edat i gaudir del ple ús dels drets civils i polítics. El
càrrec de Síndic és incompatible amb qualsevol altre càrrec polític o funció administrativa i amb qualsevol
altre activitat professional, mercantil o laboral. El Síndic de Greuges actua a iniciativa pròpia, a partir de la
queixa d’un particular o de certes institucions o càrrecs. No pot investigar les queixes l’objecte de les quals
es trobin pendents d’una resolució judicial i ha d’actuar cooperant amb el Defensor del Poble quan sigui
requerit. El Síndic pot formular a les autoritats i al personal al servei de l’Administració recomanacions,
suggeriments i recordatoris relatius a llurs deures legals, però en cap cas no pot modificar o anul·lar actes o
resolucions administratives. El Síndic de Greuges ha de presentar al Parlament un informe anual de la seva
activitat.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Àmbit institucional


Les institucions polítiques de Catalunya


5.3. La Sindicatura de Comptes
És l’òrgan de fiscalització extern de la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic de
Catalunya. Les seves funcions són, en resum, fiscalitzar l’activitat economicofinancera del sector públic,
analitzar les subvencions, els contractes subscrits per l’Administració, la situació i les variacions del
patrimoni de la Generalitat i les modificacions dels crèdits pressupostaris.

La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament de Catalunya, però, en l’exercici de les
seves funcions, ha d’actuar amb submissió a l’ordenament jurídic i amb total independència respecte dels
òrgans i els ens públics que són subjectes a la seva fiscalització. Per això, la Sindicatura de Comptes té
facultats per organitzar tots els assumptes relacionats amb el seu ordre intern i amb el seu personal; a més,
per complir les seves competències, pot requerir la col·laboració i la cooperació de tots els organismes
integrants del sector públic de Catalunya.

La Sindicatura ha de presentar una memòria anual de la seva actuació al Parlament, on constaran, si escau,
les infraccions, els abusos o les pràctiques irregulars que haurà observat, i indicarà la responsabilitat en què
s’hagi incorregut i les mesures per exigir-la.

El Ple de la Sindicatura de Comptes està integrat per set síndics designats pel Parlament per majoria de tres
cinquenes parts i nomenats per un període de sis anys.

5.4. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya
És l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada i actua amb
plena independència del Govern de la Generalitat en l’exercici de les seves funcions.

El CAC té com a principis d'actuació la defensa de la llibertat d'expressió i d'informació, del pluralisme, de la
neutralitat i l'honestedat informatives, així com de la lliure concurrència en el sector.

Per tal de realitzar les seves funcions, la llei atorga al CA C, entre d’altres, potestat reglamentària, per la qual
pot aprovar instruccions generals que són vinculants per als prestadors de serveis de comunicació
audiovisual; potestat sancionadora per fer efectives les sancions previstes a la legislació sobre l’audiovisual i
potestat inspectora per tal de requerir informació i demanar la compareixença dels prestadors i distribuïdors
de serveis de comunicació audiovisual.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Àmbit institucional


Les institucions polítiques de Catalunya


Idees força

1. La Generalitat és la institució en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya, que comprèn
bàsicament el Parlament, la Presidència de la Generalitat i el Govern.
2. El Parlament de Catalunya és l’assemblea representativa i legislativa de Catalunya i, com a tal, aprova
els pressupostos i impulsa i controla l’acció política del Govern.
3. Per assegurar la independència i la llibertat del Parlament davant la resta de poders públics, els diputats
gaudeixen de tres prerrogatives (garanties per al bon exercici de la seva funció): la inviolabilitat, la immunitat
i el fur; i no estan sotmesos a mandat imperatiu.
4. L’EAC assigna al Parlament quatre grans funcions: la funció representativa, la legislativa, la funció de
creació i control del Govern, i la funció de participació en l’activitat dels òrgans centrals de l’Estat.
5. El poder executiu de la Generalitat correspon a dues institucions bàsiques estretament relacionades,
que són el president de la Generalitat i el Govern que és l’òrgan que dirigeix l’acció política i l’Administració
de la Generalitat i és titular de la funció executiva i de la potestat reglamentària.
6. El president de la Generalitat ha de ser elegit pel Parlament de Catalunya entre els seus membres, per
majoria absoluta en primera votació, o per majoria simple al cap de 48 hores.
7. La Presidència de la Generalitat té atribuïda una triple vessant: és el cap del Govern, el president de la
Comunitat Autònoma de Catalunya i el representant ordinari de l’Estat a Catalunya.
8. Anomenem institucions de rellevància estatutària a aquelles previstes per l’EAC. Són institucions
catalanes de rellevància estatutària el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la
Sindicatura de Comptes i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Glossari

Assemblea representativa Òrgan rector col·legiat
Autonomia reglamentària Òrgan unipersonal
Compareixença Organisme consultiu
Consellers Ple
Delicte flagrant Portaveu
Demarcació electoral Potestat reglamentària
Dictamen Preceptiu
Diputat Prerrogatives
Drets fonamentals Processament
Enjudiciar Qüestió de confiança
Ens públic Recurs d’inconstitucionalitat
Examen d’incompatibilitats Règim parlamentari
Història secular Responsabilitat penal
Inculpació Sistema institucional
Majoria parlamentària Sistema parlamentari
Majoria simple Sobirania popular
Moció de censura Sufragi universal
Negligència Vinculant
Òrgan de fiscalització

 

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres