La funció policial en la investigació de delictes
La funció policial
en la investigació de delictes
Tema C.5.
La funció policial en la investigació de delictes
1. El concepte d’investigació
2. El marc legal de la investigació
3. Funcions de les unitats d’investigació
4. Tècniques i mitjans d’investigació criminal
5. Tipologia delictiva
5.1. Delictes contra les persones
5.2. Delictes contra el patrimoni
5.3. Delictes contra la salut pública
6. La formació en l’àmbit de la investigació criminal
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia
La funció policial
en la investigació de delictes
Tema C.5.
La funció policial en la investigació de delictes
1. El concepte d’investigació
Podem aproximar-nos al concepte d’investigació a través de definicions intuïtives o des de les experiències
quotidianes. La investigació en l’àmbit policial és aquella activitat que ens permet a partir d’uns mètodes i
eines de treball particulars, analitzar una activitat delictiva per tal de esbrinar les circumstàncies i les
persones implicades en aquell fet.
És, en definitiva, un conjunt de tècniques i mètodes de treball que exigeixen una determinada actitud i
aptitud professional, que han de permetre respondre davant una activitat delictiva els següents interrogants:
a) Què ha succeït?
b) On ha succeït?
c) Quan ha succeït?
d) Com s’ha dut a terme?
e) Qui n’ha estat l’autor?
f) Per què ha succeït?
2. El marc legal de la investigació
A més del desenvolupament normatiu que afecta a la totalitat de les organitzacions policials, hi ha un marc
legal específic per a la investigació. En aquest sentit, cal destacar:
a) La Constitució espanyola: l’article 126.
b) L’Estatut d’autonomia de Catalunya: l’article 164.5 defineix les funcions de la policia autonòmica.
c) La Llei d’enjudiciament criminal de l’any del 1882: els articles 282 al 298 tracten de la policia
judicial.
d) La Llei orgànica 6/1985, del poder judicial: els articles 443 al 446 parlen de les funcions i la
dependència.
e) La Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra: els articles 12,
13, 14 i 15.
f) La Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat: especial referència als
articles 29 a 36.
g) El Reial decret 769/1987, de 19 de juny, sobre regulació de la policia judicial, i la modificació pel
Reial decret 54/2002, de 18 de gener.
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia
La funció policial
en la investigació de delictes
3. Funcions de les unitats d’investigació
La Constitució espanyola estableix a l’article 126 les funcions genèriques de la policia judicial: “La policia
judicial depèn dels jutges, tribunals i del Ministeri fiscal, en les seves funcions d’esbrinament del delicte, i
descobriment i assegurament del delinqüent, en els termes que les lleis estableixin”.
La Llei de la Policia de la Generalitat -Mossos d’Esquadra recull a l’article 12 que el cos de Mossos
d’Esquadra, com a policia ordinària i integral, exerceix les funcions que l’ordenament jurídic atribueix a les
forces i els cossos de seguretat. Concretament duu a terme les funcions de policia judicial per mitjà dels
serveis ordinaris del cos o de les seves unitats orgàniques de policia judicial, a iniciativa pròpia o a
requeriment de les autoritats judicials o del Ministeri Fiscal.
El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació pot crear unitats de policia judicial formades
per membres del cos de Mossos d’Esquadra instruïts a aquest efecte. Aquestes unitats de policia judicial
poden ser adscrites a determinats jutjats i tribunals, i al Ministeri Fiscal.
4. Tècniques i mitjans d’investigació criminal
Si bé l’element fonamental d’un equip d’investigació són les persones que el componen, cal també tenir en
compte els mitjans i les tècniques amb què complementen la seva feina.
Les vigilàncies i els seguiments esdevenen una tècnica operativa de primer ordre. L’avenç de la
tecnologia ha aportat mitjans tècnics que les complementen –però no les substitueixen. Les vigilàncies i els
seguiments no són només una bona tècnica d’investigació, sinó que un equip d’investigació no pot obviar-
los si vol tenir èxit en posteriors gestions policials com ara els interrogatoris. L’estudi de les zones on s’han
de dur a terme i la seva adequació és cabdal per poder plantejar-los amb èxit.
Les intervencions telefòniques o de la correspondència postal són altres tècniques utilitzades amb
caire restrictiu, donat que estan supeditades a la prèvia autorització judicial, la qual es dóna en supòsits
força motivats, i atenent criteris de necessitat i proporcionalitat.
La fotografia i videografia són també tècniques en què l’agent de policia ha d’instruir-se, i dominar-ne la
tècnica i l’operativa.
Els reconeixements en roda i els reconeixements fotogràfics són també mitjans freqüentment utilitzats
pel que fa a la identificació del delinqüent.
L’entrevista i l’interrogatori són altres tècniques d’obtenció d’informació.
L’entrada i la perquisició, tenen per objecte recollir les proves i els indicis del delicte.
Tècniques com la de l’agent encobert estan definides a la legislació vigent, si bé el seu ús esdevé força
restrictiu i normalment es limita a unitats especialitzades dins l’estructura policial.
Per últim, cal esmentar igualment tots aquells mitjans que en l’àmbit dels laboratoris de la policia
científica esdevenen una ajuda per als investigadors. Així podem parlar dels bancs de dades d’empremtes
dactilars, els laboratoris de balística, documentoscòpia, grafologia, ADN i altres.
La participació dels agents investigadors en altres tècniques i mètodes de l’esfera pròpiament judicial, com
ara les autòpsies o la diligència de reconstrucció de fets, pot aportar noves informacions i, per tant,
línies de treball.
No es pot obviar l’eina que representen els diversos bancs de dades i arxius policials (DNI, estrangeria,
antecedents, etc.) o aliens (registres de la propietat, seguretat social, etc.).
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia
La funció policial
en la investigació de delictes
5. Tipologia delictiva
5.1. Delictes contra les persones
5.1.1. Els suïcidis
La investigació d’aquests fets cerca descartar la participació de tercers, bé com a inductors, bé com a
cooperadors en el fet. Els equips d’investigació busquen, mitjançant els testimonis del cercle de
coneixences de la víctima, així com de l’examen del seu àmbit sentimental, familiar, laboral i social,
descartar aquestes possibles participacions. És cabdal la inspecció ocular realitzada pels equips de la
policia científica, així com la cerca i l’estudi de la documentació que pugui trobar-se en el domicili de la
víctima.
5.1.2. Les morts accidentals
Com en el suïcidi, en primer lloc, escau descartar la participació de tercers, i que allò que aparentment es
presenta com una mort accidental sigui una mort homicida. L’interès policial d’aquest tipus d’accidents és, al
marge de la tasca assistencial que es pugui dur a terme, la col·laboració amb el jutjat d’instrucció per a
futures reclamacions que per imprudència o omissió d’un tercer, es puguin produir.
En aquest sentit, és primordial l’elaboració d’un complet reportatge fotogràfic del lloc dels fets, així com la
recollida de tots aquells elements d’interès per a la futura investigació. Atès que sovint aquestes morts es
produeixen en el desenvolupament d’activitats esportives, de risc, etc., comporta l’estudi de la legislació que
les regula, així com de l’assessorament de tècnics en la matèria.
5.1.3. Els homicidis i assassinats
És un dels fets en què policialment és transcendental la bona coordinació. Sovint són les unitats de
seguretat ciutadana les que arriben primer al lloc dels fets. D’ells depèn que es respecti i es protegeixi
l’escenari, i que s’identifiqui les persones que puguin aportar informació.
Les unitats de la policia científica s’encarreguen de la pràctica de la inspecció ocular, que ha d’incloure el
reportatge fotogràfic de l’indret, i la recollida de tots aquells indicis i/o proves que siguin d’interès.
L’equip investigador pren declaració als testimonis i efectua una inspecció dirigida a la recollida altres
elements d’interès per a la investigació (documentació, fotografies, etc.).
Una vegada identificada la víctima la investigació s’encamina en dues direccions. D’una banda, en la
reconstrucció regressiva de la vida de la víctima (últimes persones amb qui va estar i últims moviments,
amistats, relacions, etc.). I de l’altra, en la cerca d’un mòbil que ens doni sentit als fets.
A grans trets podem determinar dos tipus de mòbils que conduiran a investigacions diferents. En primer
lloc, aquells mòbils en què el fet de la mort guarda una relació directa amb la persona de la víctima
(venjances, enemistats, problemes sentimentals, etc.). L’objectiu de la investigació, en un primer terme, serà
la pròpia víctima. Com més sabem d’aquesta més ens aproparem a l’autor.
Una segona tipologia de mòbil ve definida per aquelles morts que són conseqüència d’una activitat
delictiva prèvia (atracaments en què per ometre dades s’acaba assassinant la víctima o algun testimoni,
etc.). No hi ha una relació prèvia entre la víctima i l’autor.
L’objectiu de la investigació se centrarà en aquells grups que es dediquen a aquella activitat, i a estudiar els
seus possibles canvis de comportament, fugida de la zona, etc.
No hem d’oblidar mai, que no n’hi ha prou amb el fet de saber qui és l’autor, sinó que la nostra
responsabilitat serà provar, i de manera contundent, la seva autoria. Aquesta i no altra ha de ser la finalitat
de la investigació.
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia
La funció policial
en la investigació de delictes
5.1.4. Les agressions sexuals
Des d’un punt de vista de la investigació, aquesta ha d’intentar centrar la tipologia d’autor davant del qual
ens trobem.
Un primer grup l’anomenarem “esporàdic”. Percentualment serà el majoritari, especialment en zones d’oci i
durant períodes de vacances. Sol comportar una coneixença prèvia, i l’agressió es produeix davant la
negativa de la víctima a continuar amb aquella relació.
Un segon model d’autor que anomenarem a efectes expositius “en sèrie” sol actuar prenent mesures per
amagar la seva identitat, i normalment actuarà amb algun tipus d’arma. La descripció física d’aquest
efectuada per la víctima, robes i detalls que puguin ser identificatius són cabdals per a l’èxit de la
investigació. Les fonts de dades policials ens permetran el creuament d’aquestes característiques i la
delimitació d’un conjunt de sospitosos que seran investigats.
5.2. Delictes contra el patrimoni
5.2.1. Els robatoris a domicilis i establiments
D’acord amb les estadístiques són, juntament amb els furts, els delictes més nombrosos i, per tant, aquells
als quals més esforços es dediquen des de les Unitats d’investigació.
La investigació s’inicia amb la inspecció ocular efectuada pels equips de policia científica, que entre d’altres
determinaren el modus operandi. A partir d’aquest els equips d’investigació traçaran les primeres línies de
treball.
Factors com l’objecte del robatori, el volum, el nombre d’autors, les franges horàries i altres elements, aniran
perfilant les possibles investigacions, que es complementaran amb la recerca de testimonis i l’aportació
d’informacions policials.
Aquest tipus de delicte pot ser efectuat per bandes o grups organitzats especialitzats en establiments
concrets (joieries, òptiques, polígons industrials). En aquests casos, la investigació es complementa amb
l’estudi pròpiament del grup. Ja no serà suficient provar la participació d’una persona en algun robatori
concret, sinó que cal descobrir la interrelació entre els membres d’un grup, la infraestructura que utilitzen
(domicilis, vehicles, destí dels objectes), etc.
5.2.2. Els robatoris amb violència i/o intimidació
Els establiments més exposats a aquest tipus de delicte són aquells que tenen diners en efectiu. En
destaquen les entitats bancàries, de canvi de moneda, joieries, benzineres i altres botigues o, fins i tot,
vianants, sovint en el moment de sortir d’un caixer automàtic.
Atès que el modus operandi del delicte implica un contacte entre l’autor i la víctima, l’inici de la investigació
se situarà en la seva declaració. La descripció física donada per la víctima, així com l’entorn on s’ha produït
el fet, ofereix una via d’inici per a la unitat d’investigació.
Aquest tipus de delicte duu implícit l’ús d’una arma, sovint “arma de foc” o simulada, motiu pel qual la
investigació té també com a objectiu recuperar-la.
5.2.3. Les falsedats i les estafes
En l’àmbit de les estafes tot i que perduren tècniques tradicionals emergeix amb força les varietats
vinculades a l’ús fraudulent de les targetes de crèdit.
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia
La funció policial
en la investigació de delictes
Així, ens trobem des del simple robatori de documentació i ús posterior de la targeta en peatges,
benzineres, etc., a formes tan depurades com la duplicació de les bandes magnètiques o la falsificació
integral de les targetes.
La investigació en aquests casos se centra a cercar aquell punt on es va efectuar la duplicació, l’anomenat
punt de compromís, així com efectuar un seguiment de les compres realitzades, que de vegades
esdevindran punts de connivència. Un element que dificulta la investigació és la gran mobilitat amb què
aquests grups actuen.
Altres delinqüents s’han especialitzat en la obtenció, mitjançant manipulacions dels caixers automàtics, de
les targetes de crèdit, així com de la col·locació de dispositius que capturen el número d’identificació
personal. D’aquesta manera, un cop la víctima abandona el caixer, efectuen reintegraments del compte
associat.
5.3. Delictes contra la salut pública
Es tracta d’un àmbit delictiu molt dinàmic, no només per la innovació en les substàncies il·lícites, sinó també
per l’evolució que es produeix en l’àmbit de la jurisprudència, sobretot pel que fa a diferenciar la tinença per
consum propi (que no esdevé conducta penal) d’aquella destinada al tràfic de drogues.
La quantitat en la tinença constitueix un dels elements que determinaran la consideració de delicte contra la
salut pública. Jurisprudencialment però, es tenen en compte altres elements per valorar aquesta destinació
al tràfic, elements com ara, la preparació individualitzada de les dosis, el lloc on es trobin, el fet que la
persona porti diferents tipus de droga, la virtual addicció del portador, la possessió de diners fraccionats junt
amb les drogues, i altres.
La investigació que realitzen els equips d’investigació té com a objectiu acreditar aquest tràfic de drogues,
és a dir, els actes de venda, però també la participació en altres aspectes com ara el transport,
l’emmagatzematge, etc.
Tècniques com ara els seguiments i les vigilàncies dels sospitosos, juntament amb intervencions
telefòniques i el registre dels domicilis, en determinats casos, són les vies que habitualment se segueixen
per acreditar aquestes conductes.
6. La formació en l’àmbit de la investigació criminal
Un agent del cos de Mossos d’Esquadra rep una formació bàsica en l’àmbit de la investigació criminal en
ingressar a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Aquesta formació permet fonamentalment situar
l’agent de policia en el marc legal on es durà a terme la seva feina, així com introduir-lo en els procediments,
els mètodes i les eines amb què treballarà, en el cas d’ingressar en una unitat d’investigació.
Posteriorment, i per a aquells agents i comandaments que ingressen en els equips d’investigació, es rep
una primera formació especialitzada.
Aquest primer nivell anomenat bàsic, incideix especialment en els procediments operatius i primeres
actuacions de quasi la totalitat de la tipologia delictiva amb la què un agent pot trobar-se en la seva tasca
quotidiana.
A aquest primer nivell de formació, el segueix un segon nivell que pretén dotar l’investigador de
coneixements que li permetin resoldre aquells fets delictius d’elevada complexitat.
A més de la formació reglada, els investigadors poden complementar la seva formació a través de
seminaris, conferències i jornades d’intercanvi d’experiències amb d’altres cossos policials.
L’especialització de la delinqüència obliga a una actualització constant de la policia, tant pel que fa al
coneixement dels nous procediments, com en la dotació de capacitats que permetin afrontar-la. És per això,
que el procés formatiu del policia s’estén a la totalitat de la seva carrera professional.
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia
La funció policial
en la investigació de delictes
Idees força
1. La investigació en l’àmbit policial és aquella activitat que ens permet, a partir d’uns mètodes i eines de
treball particulars, analitzar una activitat delictiva per tal d’esbrinar les circumstàncies i les persones
implicades en aquell fet.
2. La Constitució espanyola estableix a l’article 126 les funcions genèriques de la policia judicial.
3. Les principals tècniques i mitjans emprats pels equips de policia judicial són: vigilàncies i seguiment,
intervencions telefòniques o de la correspondència postal, la fotografia i videografia, els reconeixements en
roda, l’interrogatori, l’entrada i la perquisició i les tècniques pròpies de la policia científica.
4. L’especialització de la delinqüència obliga a una actualització constant de la policia, tant pel que fa al
coneixement dels nous procediments, com en la dotació de capacitats que permetin afrontar-la.
Glossari
Actitud Inspecció ocular
Agent encobert Lleis processals
Aptitud professional Reconeixement en roda
Autòpsia Tècniques i mitjans d’investigació criminal
Entrada i perquisició Tipologia de mòbil
Inductor
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia