Blogia

gurbana

VIGILANCIA ADUANERA

(Identidad del firmante desconocida) Firmado por DESCRIPCION SERVICIO DE FIRMA DE DIARIOS OFICIALES - ENTIDAD AGENCIA ESTATAL BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO - CIF Q2811001C Hora: 2009.07.11 00:32:11 +02’00’ Razón: Ubicación:
Logotipo BOEEscudo de EspañaBOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO

Núm. 167 Sábado 11 de julio de 2009 Sec. II.B. Pág. 58115

cve: BOE-A-2009-11490

II. AUTORIDADES Y PERSONAL

B. Oposiciones y concursos

MINISTERIO DE ECONOMÍA Y HACIENDA

11490

Resolución de 2 de julio de 2009, de la Presidencia de la Agencia Estatal de Administración Tributaria, por la que se convoca proceso selectivo para ingreso, por el sistema general de acceso libre, en el Cuerpo de Agentes del Servicio de
Vigilancia Aduanera, especialidades de Investigación y Marítima.

En cumplimiento de lo dispuesto en el Real Decreto 248/2009 de 27 de febrero («Boletín Oficial de Estado» de 3 de marzo) por el que se aprueba la Oferta de Empleo Público para el año 2009 y con el fin de atender las necesidades de personal de la Agencia Estatal de Administración Tributaria.

Esta Presidencia, en uso de las competencias que le están atribuidas en el artículo 103.4 de la Ley 31/1990, de 27 de diciembre («Boletín Oficial del Estado» del 28), de Presupuestos Generales del Estado para 1991, previo informe favorable de la Dirección General de la Función Pública, acuerda convocar proceso selectivo para ingreso en el
Cuerpo de Agentes del Servicio de Vigilancia Aduanera, especialidades de Investigación y Marítima, Código 0010.

La presente convocatoria tiene en cuenta el principio de igualdad de trato entre hombres y mujeres, por lo que se refiere al acceso al empleo, de acuerdo con el artículo 14 de la Constitución Española, la Ley 7/2007, de 12 de abril, del Estatuto Básico del Empleado Público, la Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y
hombres, la Directiva comunitaria de 9 de febrero de 1976 y lo previsto en el Acuerdo del Consejo de Ministros de 4 de marzo de 2005, por el que se aprueba el Plan para la igualdad de género en la Administración General del Estado y se desarrollará de acuerdo con las siguientes.

Bases comunes

Las bases comunes por las que se regirá la presente convocatoria son las establecidas
en la Orden APU/3416/2007, de 14 de noviembre («Boletín Oficial del Estado» núm. 284,
de 27 de noviembre de 2007).

Bases específicas

1. Descripción de las plazas

Se convoca proceso selectivo para cubrir 30 plazas del Cuerpo de Agentes del Servicio
de Vigilancia Aduanera, Código 0010, por el sistema general de acceso libre.

La distribución por especialidades de las plazas convocadas es la siguiente:

Especialidad de Investigación: 15.

Especialidad Marítima: 15.

Los aspirantes sólo se podrán presentar a una de las especialidades citadas.

De conformidad con lo previsto en el Acuerdo del Consejo de Ministros de 4 de marzo
de 2005 por el que se aprueba el Plan de igualdad de género en la Administración General
del Estado, se hace constar que existe infrarrepresentación de la mujer en el Cuerpo de
Agentes del Servicio de Vigilancia Aduanera.



BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO

Núm. 167 Sábado 11 de julio de 2009 Sec. II.B. Pág. 58116

2. Proceso selectivo

El proceso selectivo se realizará mediante el sistema de oposición, con las valoraciones,
ejercicios y puntuaciones que se especifican en el Anexo I.

Incluirá la superación de un período de prácticas. Para la realización de este período
de prácticas, los aspirantes que hayan superado la fase de oposición serán nombrados
funcionarios en prácticas por la autoridad convocante.

Concluido el proceso selectivo, los aspirantes que lo hubieran superado y que hayan
acreditado cumplir los requisitos exigidos, serán nombrados funcionarios de carrera, previa
elección de destino, mediante resolución de la Secretaría de Estado para la Función
Pública, que se publicará en el «Boletín Oficial del Estado», con indicación del destino
adjudicado.

De acuerdo a lo dispuesto en el artículo 27.6 de la Ley 11/2007, de 22 de junio, de
acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos («BOE» de 23 de junio), los
aspirantes que superen el proceso selectivo tendrán que solicitar destino utilizando
exclusivamente medios electrónicos.

3. Programa

El programa que ha de regir el proceso selectivo es el que figura como Anexo II a esta
convocatoria.

4. Requisitos de los candidatos

Los aspirantes que opten a ingresar en el Cuerpo objeto de esta convocatoria, deberán
poseer al día de finalización del plazo de presentación de solicitudes y mantener hasta el
momento de la toma de posesión como funcionarios de carrera, además de los requisitos
enumerados en el apartado Noveno de la Orden APU/3416/2007, de 14 de noviembre, por
la que se establecen las bases comunes que regirán los procesos selectivos para el ingreso
o acceso en Cuerpos o Escalas de la Administración General del Estado, los siguientes
requisitos:

4.1 Nacionalidad: Ser español.

4.2 Edad: Tener dieciséis años de edad y no haber alcanzado la edad de cincuenta y
cinco años, edad de pase a la situación de segunda actividad fijada por el artículo 56 de la
Ley 66/1997, de 30 de diciembre, de Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden
Social.

4.3 Titulación: Estar en posesión o en condiciones de obtener el título de Bachiller-LOE,
Bachillerato Unificado Polivalente, Bachiller Superior, Técnico o tener aprobadas las
pruebas de acceso a la Universidad para mayores de 25 años. En el caso de titulaciones
obtenidas en el extranjero se deberá estar en posesión de la credencial que acredite su
homologación o convalidación en su caso.

4.4 Poseer la capacidad funcional necesaria para el desempeño de las funciones
que se deriven del puesto a desempeñar.

4.5 Carecer de antecedentes penales.

4.6 Comprometerse a portar armas en el ejercicio de sus funciones, en los términos
en que se disponga por los responsables de la Unidades en que presten servicios. Este
compromiso se prestará a través de declaración del solicitante.

4.7 Antes de la publicación en el «Boletín Oficial del Estado» de las listas de aprobados
de la fase de oposición los aspirantes deberán, además, reunir los siguientes requisitos:

4.7.1 Para el acceso a la especialidad de Investigación: Estar en posesión del permiso
de conducir, clase B, con autorización para conducir vehículos prioritarios que utilicen
aparatos emisores de luces y señales acústicas especiales (artículos 7.3 y 51.3 del Real
Decreto 772/1997, de 30 de mayo, por el que se aprueba el Reglamento General de
Conductores, «Boletín Oficial del Estado» de 6 de junio).



4.7.2 Para el acceso a la especialidad Marítima: estar en posesión del Certificado de
Formación Básica de conformidad con la ORDEN FOM/2296/2002, de 4 de septiembre
(«Boletín Oficial del Estado» del 20) u otro certificado o título equivalente.

5. Solicitudes

5.1 Quienes deseen participar en este proceso selectivo deberán cumplimentar la
solicitud de admisión a pruebas selectivas y realizar el pago de las correspondientes tasas.
El modelo oficial de solicitud de admisión a pruebas selectivas convocadas por la Agencia
Estatal de Administración Tributaria y liquidación de la tasa de derechos de examen
(modelo 791) se encuentra a disposición de los interesados en la dirección de Internet
www.agenciatributaria.es («Empleo Público»).

5.2 La presentación de solicitudes se realizará por vía telemática, sin perjuicio de lo
establecido en el apartado duodécimo.2 de la Orden APU/3416/2007, de 14 de noviembre,
por la que se establecen las bases comunes que regirán los procesos selectivos para el
ingreso o acceso en Cuerpos o Escalas de la Administración General del Estado, en el
plazo de veinte días naturales a partir del siguiente de la publicación de la convocatoria en
el Boletín Oficial del Estado. La solicitud se dirigirá al Director General de la Agencia
Estatal de Administración Tributaria.

5.3 El pago de la tasa de derechos de examen se podrá realizar por vía telemática o
personándose en cualquier banco, caja de ahorros o cooperativa de crédito de las que
actúan como entidades colaboradoras en la gestión recaudatoria.

Los aspirantes quedan vinculados a los datos consignados en la solicitud, y una vez
presentada esta, sólo podrán demandar su modificación mediante escrito motivado dentro
del plazo establecido para la presentación de solicitudes.

5.4 La solicitud se cumplimentará de acuerdo con las instrucciones del Anexo IV.

5.5 En los supuestos que se señalan a continuación, deberá presentarse además de
la solicitud la documentación que se determina en cada caso:

Comprobante bancario de haber ingresado los derechos de examen, en el caso que
las solicitudes se suscriban en el extranjero.

La documentación que justifique la exención del pago de tasas de acuerdo con el
punto 5 del apartado Duodécimo de la Orden APU/3416/2007, de 14 de noviembre.

La copia del título de familia numerosa actualizado cuando el aspirante que sea
miembro de familia numerosa de categoría general.

La documentación prevista en el apartado Undécimo de la Orden mencionada
anteriormente, para los aspirantes que tengan la condición de funcionarios españoles de
Organismos Internacionales.

5.6 Los errores de hecho, materiales o aritméticos, que pudieran advertirse en la
solicitud podrán subsanarse en cualquier momento de oficio o a petición del interesado.

6. Tribunal

6.1 El Tribunal calificador de este proceso selectivo es el que figura como Anexo III a
esta convocatoria.

6.2 Corresponderá al Tribunal la consideración, verificación y apreciación de las
incidencias que pudieran surgir en el desarrollo de los ejercicios, adoptando al respecto las
decisiones motivadas que estime pertinente.

6.3 El procedimiento de actuación del Tribunal se ajustará en todo momento a lo
dispuesto en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las
Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común y demás disposiciones
vigentes.

El Tribunal velará, de acuerdo con lo previsto en el artículo 14 de la Constitución
Española, por el estricto cumplimiento del principio de igualdad de oportunidades entre
sexos.



6.4 A efectos de comunicaciones y demás incidencias, el Tribunal tendrá su sede en
el Departamento de Recursos Humanos de la Agencia Estatal de Administración Tributaria,
sito en la calle Lérida, n.º 32-34, 28020 Madrid

Las consultas sobre el proceso selectivo se podrán realizar a través del correo
electrónico convocatorias@correo.aeat.es, –sin que este correo tenga la consideración de
Registro Telemático– o del teléfono: 91 583 10 04.

7. Norma adicional

La Resolución de convocatoria y las bases de este proceso selectivo, así como los actos
que deriven de su ejecución, se incluirán en la dirección de internet www.agenciatributaria.
es («Empleo Público»).

8. Norma final

Al presente proceso selectivo le serán de aplicación La Ley 7/2007, de 12 de abril,
del Estatuto Básico del Empleado Público, la Ley 30/1984, de 2 de agosto; el Real
Decreto 364/1995, de 10 de marzo; el resto de la legislación vigente en la materia y lo
dispuesto en la presente convocatoria.

Contra la presente convocatoria, podrá interponerse, con carácter potestativo, recurso
de reposición ante el Presidente de la Agencia Estatal de Administración Tributaria en el
plazo de un mes desde su publicación o bien recurso contencioso-administrativo, en el
plazo de dos meses desde su publicación, ante los Juzgados Centrales de lo Contencioso
Administrativo, de conformidad con lo dispuesto en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre,
de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo
Común, y en la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-
Administrativa, significándose, que en caso de interponer recurso de reposición, no se
podrá interponer recurso contencioso-administrativo hasta que aquel sea resuelto
expresamente o se haya producido la desestimación presunta del mismo.

Asimismo, la Administración podrá, en su caso, proceder a la revisión de las resoluciones
del Tribunal, conforme a lo previsto en la citada Ley 30/1992, de 26 de noviembre.

Madrid, 2 de julio de 2009.–El Presidente de la Agencia Estatal de Administración
Tributaria, P. D. (Resolución de 24 de junio de 1999), el Director General de la Agencia
Estatal de Administración Tributaria, Luis Pedroche y Rojo.

ANEXO I

Descripción del proceso selectivo

El Proceso de selección constará de las siguientes fases:

Fase de oposición.

Periodo de prácticas.

1. Fase de oposición

La fase de oposición constará de los siguientes ejercicios, a los que serán convocados
en llamamiento único, siendo todos ellos eliminatorios:

Primer ejercicio: Pruebas Físicas.

Para la realización de los ejercicios de las pruebas de aptitud física, los aspirantes
entregarán al Tribunal, antes del inicio de los mismos, certificado médico oficial expedido
dentro de los 15 días inmediatamente anteriores a la fecha de realización del ejercicio en
el que se haga constar que el aspirante reúne las condiciones físicas precisas para realizar
los referidos ejercicios deportivos (Anexo V). La no presentación de dicho documento
supondrá la exclusión del aspirante al proceso selectivo.

Los aspirantes deberán superar las siguientes pruebas físicas:



Hombres:

Salto de longitud de 3,50 metros con carrera (dos intentos).

Carrera de 50 metros lisos en un tiempo máximo de 8,50 segundos (un intento).

Carrera de 800 metros sobre superficie lisa, plana y dura en un tiempo máximo de 3
minutos (un intento).

Nadar 50 metros estilo libre con zambullida en un tiempo máximo de 1 minuto y 5
segundos (un intento).

Mujeres:

Salto de longitud de 3 metros con carrera (dos intentos).

Carrera de 50 metros lisos en un tiempo máximo de 9,60 segundos (un intento).

Carrera de 800 metros sobre superficie lisa, plana y en un tiempo máximo de 3 minutos
y 40 segundos(un intento).

Nadar 50 metros estilo libre con zambullida, en un tiempo máximo de 1 minuto y 15
segundos (un intento).

Si alguno de los aspirantes no pudiera efectuar las pruebas físicas por causa justificada,
realizará las pruebas correspondientes a la fase de oposición quedando condicionado su
nombramiento como funcionario a la realización de aquéllas en la fecha que determine el
Tribunal.

Si en dicha fecha tampoco pudiera realizarlas debido a causa anterior, debidamente
acreditada, podrá hacerlo en la siguiente convocatoria, manteniendo las puntuaciones
obtenidas en el resto del proceso.

Si en esta segunda convocatoria tampoco pudiera realizar la prueba, perderá su
derecho, salvo excepción motivada.

Esta excepción será aplicable a las mujeres que acrediten embarazo de riesgo o parto.
Asimismo y para esta circunstancia, su situación en el proceso selectivo, quedará
condicionada a la finalización del mismo y a la superación de las fases que hubieran
quedado aplazadas.

Segundo ejercicio: Constará de dos partes, siendo cada una de ellas eliminatoria:

1. Primera parte: Consistirá en una prueba psicotécnica destinada a evaluar la
capacidad de los aspirantes para el desempeño y las exigencias profesionales derivadas
de los cometidos propios del Cuerpo al que se pretende acceder. Se evaluarán las aptitudes
intelectuales mediante la aplicación de pruebas de inteligencia general, de razonamiento
y de aprendizaje así como el perfil de personalidad, mediante pruebas que exploren las
características de personalidad y de motivación.

2. Segunda parte: Consistirá en contestar un cuestionario de 100 preguntas de
respuesta múltiple sobre las materias contenidas en el programa que figura en el Anexo II.1
a la presente convocatoria.

Para cada pregunta se propondrán diversas respuestas, siendo sólo una de ellas la
correcta. Los aspirantes marcarán las contestaciones en la correspondiente hoja de
examen. Las respuestas incorrectas serán penalizadas.

El tiempo máximo para la realización de esta prueba será de noventa minutos.

El cuestionario consistirá en:

a) 25 preguntas sobre la materia de «Organización del Estado y de la Administración
Pública» según el temario del Anexo II.1.1

b) 25 preguntas que para la especialidad de Investigación versarán sobre la materia
«Derecho Administrativo y Tributario» según el temario que figura en el Anexo II.1.2 y para
la especialidad Marítima sobre la materia «Derecho Marítimo y Seguridad Marítima» según
el temario que figura en el Anexo II.1.3.

c) 50 preguntas sobre la materia de «Derecho Comunitario y Legislación Aduanera»
según el temario del Anexo II.1.4

Tercer ejercicio: Consistirá en el desarrollo de un supuesto teórico-práctico sobre
«Derecho Comunitario y Legislación Aduanera» y «Derecho Penal, Legislación de



contrabando y Derecho Procesal» (Anexos II.1.4 y II.2), con objeto de valorar los
conocimientos teóricos del candidato, así como las aptitudes para la solución de las
cuestiones planteadas. El ejercicio deberá escribirse de tal modo que permita su lectura
por cualquier miembro del Tribunal, evitando la utilización de abreviaturas o signos no
usuales en el lenguaje escrito.

El tiempo máximo para la realización de esta prueba será de dos horas.

1.1 Calificación.

La calificación de la fase de oposición para ambas especialidades se realizará de la
forma siguiente:

Primer ejercicio: Se calificará de «apto» o «no apto» siendo necesario obtener la
calificación de apto para superarlo.

Segundo ejercicio: La primera parte se calificará de apto o no apto siendo necesario
obtener la calificación de apto para superarlo.

La segunda parte tendrá una puntuación máxima 40 puntos, siendo necesario un
mínimo de 20 para superarlo.

Tercer ejercicio: tendrá una puntuación máxima de 60 puntos, siendo necesario un
mínimo de 30 puntos para superarlo.

Si alguna de las aspirantes no pudiera completar el proceso selectivo a causa de
embarazo de riesgo o parto, debidamente acreditado, su situación quedará condicionada
a la finalización del mismo y a la superación de las fases que hayan quedado aplazadas,
no pudiendo demorarse éstas de manera que se menoscabe el derecho del resto de los
aspirantes y debiendo realizarse antes de la publicación de la lista de aspirantes que han
superado el proceso selectivo. La resolución del proceso deberá ajustarse a tiempos
razonables, lo que deberá ser valorado por el Tribunal correspondiente.

A tal efecto, se conservará a las aspirantes la puntuación obtenida en los ejercicios que
hubieran superado, para la convocatoria inmediata siguiente de las mismas características,
esto es, de ejercicios análogos en contenido y en forma de calificación; computándose con
una puntuación equivalente a la obtenida.

2. Período de prácticas

Los aspirantes que superen las pruebas de la fase de oposición realizarán un período
de prácticas cuya duración será determinada mediante Resolución de la Presidencia de la
Agencia Estatal de Administración Tributaria y que se desarrollará en las Unidades
Combinadas o Unidades Operativas de Vigilancia Aduanera, para la especialidad de
Investigación, y a bordo de las embarcaciones de Vigilancia Aduanera, para la especialidad
Marítima.

La superación del periodo de prácticas se acreditará mediante certificado del Jefe de
la Dependencia Regional de Aduanas e Impuestos Especiales de la Delegación Especial
en cuyo ámbito se realicen las prácticas, declarando «apto» o «no apto» a los
candidatos.

3. Calificación final

Una vez superado el periodo de prácticas, la calificación final estará integrada por la
suma de las calificaciones obtenidas en cada uno de los ejercicios de las fase de
oposición.

En caso de igualdad de puntuación final entre dos o más aspirantes, la prelación se
establecerá de la siguiente forma: en primer lugar, la puntuación del tercer ejercicio y en
segundo lugar, la puntuación de la segunda parte del segundo ejercicio.



ANEXO II

Programa para el ingreso, por el sistema general de acceso libre, en el Cuerpo
de Agentes del Servicio de Vigilancia Aduanera, Especialidades de Investigación
y Marítima

ANEXO II.1

Anexo II.1.1

Organización del Estado y de la Administración Publica

Tema 1. La Constitución Española de 1978: Estructura y contenido. Derechos y
deberes fundamentales. El Tribunal Constitucional y el Defensor del Pueblo. El Poder
Judicial.

Tema 2. Políticas Sociales Públicas: Política de igualdad de género. Ley Orgánica
3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres. Política contra la
Violencia de Género. Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección
Integral contra la Violencia de Género. Política en materia de igualdad y derechos de las
personas con discapacidad. Especial referencia a la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de
Promoción de la Autonomía Personal y Atención de las personas en situación de
dependencia.

Tema 3. La Unión Europea. El Tratado de la Unión Europea. Las políticas de la Unión.
La libre circulación de mercancías. La libre circulación de personas. La libre circulación de
capitales y pagos.

Tema 4. Las Instituciones y Órganos de la Unión Europea. El Parlamento Europeo.
El Consejo. La Comisión. El Tribunal de Cuentas. Otros órganos de la Unión.

Tema 5. El Gobierno y la Administración. La Administración General del Estado:
Órganos centrales y territoriales. Los Delegados del Gobierno en las Comunidades
Autónomas y los Subdelegados de Gobierno.

Tema 6. La Organización territorial del Estado en la Constitución. Las Comunidades
Autónomas. La Administración Local.

Tema 7. El Estatuto Básico del Empleado Público. Derechos y deberes de los
funcionarios públicos. El régimen de incompatibilidades. Situaciones administrativas de
los funcionarios.

Tema 8. La Agencia Estatal de Administración Tributaria: Naturaleza, objetivos,
funciones y organización central y territorial.

Tema 9. El Departamento de Aduanas e Impuestos Especiales: Organización y
funciones. La Dirección Adjunta de Vigilancia Aduanera: Competencias y funciones.
Carácter de Agente de la Autoridad de sus funcionarios.

Anexo II.1.2

Derecho Administrativo y Tributario

Tema 1. Las fuentes del Derecho Administrativo. La jerarquía de las fuentes. La
Constitución. La Ley. Disposiciones normativas con fuerza de ley. El Reglamento. El acto
administrativo: Concepto, clases y elementos. Eficacia y validez de los actos administrativos:
Su motivación y notificación.

Tema 2. El procedimiento administrativo. Los interesados. Derechos de los ciudadanos
en la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento
Administrativo Común. El procedimiento administrativo común. El silencio administrativo.
La ejecución forzosa. Revisión, anulación y revocación.

Tema 3. El Derecho Tributario. Concepto y contenido. Fuentes. La Ley General
Tributaria. Principios generales. La Administración Tributaria. Los tributos: Concepto y
clasificación.



Tema 4. Los impuestos: Clases. Hecho imponible. No sujeción y exención. Devengo.
Prescripción. Aplicación e interpretación de las normas tributarias.

Tema 5. Sujetos pasivos. Responsables. Retención. Repercusión. Capacidad de
obrar. Representación. Domicilio fiscal. El NIF. Base imponible. Regímenes de
determinación. Comprobación de valores. Base liquidable. Tipos de gravamen. Cuota y
deuda tributaria. Extinción de la deuda tributaria.

Tema 6. Los Impuestos Especiales. Naturaleza. Impuestos Especiales de Fabricación.
Ámbito territorial. Hecho imponible. Devengo. Sujetos pasivos y responsables. Exenciones
y devoluciones.

Tema 7. Ultimación del régimen suspensivo. Determinación de las bases. Tipos
impositivos. Repercusión. Fabricación, transformación y tenencia. Circulación
intracomunitaria. Irregularidades en la circulación intracomunitaria. Normas generales de
gestión. Infracciones y sanciones.

Tema 8. Impuesto sobre el Alcohol y Bebidas Derivadas. Elementos estructurales.
Régimen de destilación artesanal. Régimen de cosechero. Devoluciones. Normas
particulares de gestión. Infracciones y sanciones.

Anexo II.1.3

Derecho Marítimo y Seguridad Marítima

Tema 1. La libertad de los mares. El Convenio Internacional para la Seguridad de la
Vida Humana en el Mar de 1974 y su ratificación por el Gobierno. Convención de Montego
Bay-Jamaica sobre el Derecho del Mar de 10 de diciembre de 1982. Convención de Viena
contra el tráfico ilícito de estupefacientes de 20 de diciembre de 1988.

Tema 2. Abanderamiento, inscripción o matrícula de los buques. Pasavante. Patente
de navegación. Pabellón. Contraseña. Registros y listas de buques. Sociedades de
clasificación. Despacho de buques. Autoridades que intervienen en el mismo. Despacho
de embarcaciones pesqueras y de recreo. Libros y documentos que deben llevarse a
bordo.

TEMA 3. El abordaje. El naufragio. Responsabilidades derivadas del naufragio y del
abordaje. Auxilios, salvamentos y remolques. Hallazgos. Extracciones.

Tema 4. Aguas fiscales españolas. Normativa vigente sobre vigilancia marítima en el
Servicio de Vigilancia Aduanera. Regulación del tráfico de embarcaciones especiales de
alta velocidad de las aguas marítimas españolas. Disposiciones sobre identificación que
deben exhibir las embarcaciones de alta velocidad.

Tema 5. El fuego. Definición. Comburente. Triángulo del fuego. Tetraedro del fuego.
Energías de activación. Casos especiales de fuego. Explosiones. Agentes extintores.
Elección del agente extintor y eficacia. Instalaciones de sistemas fijos. El humo. Sistema
de ventilación. Descripción del equipo de respiración autónomo (ERA).

Tema 6. Embarcaciones de rescate. Características. Manejo de embarcaciones de
rescate en diversos estados de la mar. Izado y arriado de embarcaciones de rescate.
Rescate de supervivientes en el agua desde una embarcación de rescate. Uso de
embarcaciones de rescate.

Tema 7. Actuación en caso de «hombre al agua». Maniobras de la embarcación de
rescate. Supervivencia en agua fría. Técnicas de búsqueda. Búsqueda con exploración
visual. Exploración por radar y otros medios. Método de exploración (MERSAR).

Tema 8. Radiobaliza de localización de siniestros. Aparatos radiotelefónicos
bidireccionales. Aparatos radioeléctricos para embarcaciones de supervivencia. Sistemas
Satelitarios. El sistema INMARSAT-A, INMARSAT-C, INMARSAT-B, e INMARSAT-M.
Sistema IRIDIUM.



Anexo II.1.4

Derecho Comunitario y Legislación Aduanera

Tema 1. El territorio aduanero de la Unión: Definición y normativa comunitaria. El
arancel de aduanas común. Los derechos del arancel de aduanas común.

Tema 2. Los tributos recaudados por las aduanas. Consideraciones generales.
Recursos propios de la Unión Europea. Recursos de la Hacienda Pública española.

Tema 3. El hecho imponible: Consideraciones generales. La deuda aduanera. El
devengo. El sujeto pasivo. El sujeto pasivo en aduana. Responsables tributarios.
Representación tributaria. La consignación. El agente de aduanas. Depósitos francos y
zonas francas.

Tema 4. Entrada de mercancías en territorio aduanero de la Unión. La declaración
sumaria. El depósito temporal. El destino aduanero. Abandono. Destrucción.

Tema 5. Regímenes aduaneros. El despacho a libre práctica. Procedimiento de
despacho. El DUA. Comprobación documental y reconocimiento de las mercancías.
Análisis químicos. El levante.

Tema 6. El origen de las mercancías: Normas generales contenidas en el Código
Aduanero Comunitario. El valor en aduana: Normas generales.

Tema 7. El tránsito aduanero. El depósito aduanero. Perfeccionamiento activo y
pasivo. Transformación bajo control aduanero. La importación temporal. La exportación.

Tema 8. Asistencia mutua administrativa: El Convenio de Asistencia Mutua entre las
Administraciones Aduaneras (Nápoles II). El Reglamento (CE) 515/97, del Consejo, relativo
a la Asistencia Mutua.

Anexo II.2

Derecho Penal, Legislación de Contrabando y Derecho Procesal

Tema 1. Concepto y contenido del Derecho Penal. El Código Penal. Estructura y
contenido. Fuentes del Derecho Penal. La interpretación de las leyes penales. El principio
de irretroactividad de las leyes penales.

Tema 2. Concepto de delito: Imputabilidad, culpabilidad y responsabilidad. La
participación en el delito: Autores y cómplices. Circunstancias eximentes, atenuantes y
agravantes. La responsabilidad civil. Delito consumado y en grado de tentativa.
Conspiración, proposición y provocación para delinquir. Grupos de delitos regulados en el
Código Penal.

Tema 3. Contrabando: Ley Orgánica 12/1995, de 12 de diciembre, de Represión de
Contrabando. Definiciones y tipificación del delito. Valoración de las mercancías objeto de
contrabando. Destino de las mercancías aprehendidas.

Tema 4. Infracciones administrativas de Contrabando: Real Decreto 1649/1998, de 24
de julio. Sanciones y graduación. Comiso. Prescripción. Procedimiento sancionador.
Órganos competentes. Instrucción. Resolución. Registro de sancionados.

Tema 5. Delitos cometidos por los funcionarios públicos contra los derechos
fundamentales. Delitos contra la libertad. Delitos contra la intimidad. Delitos contra la
inviolabilidad del domicilio.

Tema 6. Delitos contra la Salud Pública. Concurso con el Delito de Contrabando.
Precursores y sustancias químicas catalogadas: Ley 3/1996, de 10 de enero, y su
Reglamento de desarrollo. El Delito de Blanqueo de Capitales y la Ley 19/1993, de 28 de
diciembre, sobre Medidas de Prevención de Blanqueo de Capitales. Delitos contra la
Hacienda Pública y contra la Seguridad Social.

Tema 7. Delitos contra la Administración Pública. Prevaricación de los funcionarios y
otros comportamientos injustos. Abandono de destino y de la omisión del deber de perseguir
delitos. Desobediencia y denegación de auxilio. Infidelidad en la custodia de documentos
y violación de secretos. Cohecho. Tráfico de influencias. Malversación. Fraudes y



exacciones ilegales. Actividades prohibidas a los funcionarios y abusos en el ejercicio de
la función.

Tema 8. La detención. Concepto de detención. Derechos de los detenidos. La
asistencia letrada al detenido: Alcance y contenido. La Ley Orgánica 6/1984, de 24 de
mayo, reguladora del procedimiento de «Habeas Corpus».

Tema 9. Entrada y registro en domicilios. Entrada y registro en el domicilio particular.
Mandamiento judicial. Entrada en domicilio en caso de delito «In fraganti». Entrada y
registro en otros lugares. Mandamiento administrativo. Entrada y registro de bares,
almacenes, garajes y otros locales.

Tema 10. El atestado. Concepto e instrucción del atestado. Puesta a disposición judicial.

Tema 11. El Derecho Procesal Penal. Nacimiento del proceso. Denuncia y querella.
Los órganos judiciales de naturaleza penal. Clases de tribunales penales. Competencias
y reglas que los rigen.

Tema 12. Medios de prueba. La percepción judicial, la inspección ocular. Prueba
documental. Las declaraciones de los testigos. La prueba pericial.

Tema 13. La Policía Judicial: Legislación general. El agente encubierto. Vigilancia
Aduanera como policía judicial.

Tema 14. El Ministerio Fiscal. La Fiscalía Especial para la Prevención y Represión
del Tráfico Ilegal de Drogas. La Fiscalía Especial contra la Corrupción y la Criminalidad
Organizada.

ANEXO III

Tribunal calificador de las pruebas selectivas para ingreso, por el sistema general
de acceso libre, en el Cuerpo de Agentes del Servicio de Vigilancia Aduanera,
especialidades de Investigación y Marítima

El Tribunal quedará constituido de la siguiente forma:

Tribunal titular:

Presidente: Doña Teresa Ibáñez Oroz, del Cuerpo Superior de Inspectores de Hacienda
del Estado.

Secretario: Don Luis Bravo González, del Cuerpo Técnico de Hacienda.

Vocales:

Don Luis de Luis Otero, del Cuerpo Técnico de Hacienda.

Doña Carmen Salido del Pozo, del Cuerpo Técnico de Hacienda.

Don Constantino Prieto Martínez, del Cuerpo Ejecutivo del Servicio de Vigilancia
Aduanera.

Don Antonio Peláez Martos, del Cuerpo Técnico de Hacienda.

Don Luis Ángel Alonso Águeda, del Cuerpo Ejecutivo del Servicio de Vigilancia
Aduanera.

Doña Fuencisla Gaitero Suárez, del Cuerpo Superior de Intervención y Contabilidad de
la Administración de la Seguridad Social.

Don José María González Moreiro, del Cuerpo de Agentes del Servicio de Vigilancia
Aduanera

Tribunal Suplente:

Presidente: Don Pablo Herrera Serrano, del Cuerpo Superior de Vigilancia Aduanera.

Secretaria: Doña Mercedes Ramos Argote, de la Escala de Gestión de Empleo
del INEM.

Vocales: Don Julián Barbero Sanz, del Cuerpo Técnico de Hacienda.

Don David Segovia Mayoral, del Cuerpo de Arquitectos Técnicos al Servicio de la
Hacienda Pública.

Doña Ana María Martínez Pérez, del Cuerpo General Administrativo de la Administración
del Estado.



Doña Paloma Gómez Palomo, del Cuerpo General Administrativo de la Administración
del Estado

Doña Juana Manuela Puerta Castellano, del Cuerpo General Administrativo de la
Administración del Estado.

Don Fernando Elvira Ferreras, del Cuerpo Superior de Vigilancia Aduanera.

Don Juan José Pérez Alonso, del Cuerpo Técnico de Hacienda.

El Tribunal podrá disponer la incorporación a sus trabajos de asesores especialistas
para todos o alguno de los ejercicios.

ANEXO IV

Instrucciones para el interesado

Este apartado se rellenará según lo establecido en la solicitud de admisión a pruebas
selectivas convocadas por la Agencia Estatal de Administración Tributaria y liquidación de
la tasa de derechos de examen (modelo 791) y en las siguientes instrucciones
particulares.

En el recuadro 15, «Cuerpo, Escala, Grupo Profesional o Categoría», se consignará
«Cuerpo de Agentes del Servicio de Vigilancia Aduanera», código 0010, correspondiente.

En el recuadro 16, «Especialidad, área o asignatura», se consignará la especialidad
elegida, así como el código correspondiente a la misma: letra «I» para especialidad de
Investigación o letra «J» para especialidad Marítima.

En el recuadro 17, «Forma de acceso», se consignará «L».

En el recuadro 18, «Ministerio/Órgano/Entidad convocante», se consignará «AEAT»,
código «TB».

En el recuadro 19, «Fecha BOE», se consignará la fecha del Boletín Oficial del Estado
en el que haya sido publicada la convocatoria.

En el recuadro 20, «Provincia de examen», se consignará la ciudad donde se desee
realizar los dos primeros ejercicios de la oposición, entre la siguientes: A Coruña, Cádiz
y Madrid.

En caso de no especificarse en la solicitud el dato del lugar de examen por el que se
opta, se entenderá que el aspirante desea realizar los ejercicios en Madrid.

En el recuadro 24, «Títulos académicos oficiales», se consignará la titulación poseída
o en condiciones de obtener.

En «Otros títulos oficiales», los aspirantes consignarán si ya poseen el permiso de
conducir a que se refiere la base 4.6.1., si se presentan a la especialidad de Investigación,
y si poseen el título a que se refiere la base 4.6.2., si se presentan a la especialidad
Marítima.

En el recuadro 26 se indicará si se está exento del pago de la tasa o si se tiene derecho
a la bonificación del 50%.

Para el sistema general de acceso libre el importe de la tasa por derechos de examen
será, con carácter general de 14,09 €. Y para las familias numerosas de la categoría
general de 7,04 €.

El ingreso del importe correspondiente a los derechos de examen se efectuará, por vía
telemática o personándose en cualquier banco, caja de ahorros o cooperativa de crédito
de las que actúan como entidades colaboradoras en la recaudación tributaria.

En el caso de que el pago de la tasa de derechos de examen se abone en el extranjero,
se realizará éste en la cuenta corriente número 0128 0072 19 0100005621 (IBAN: ES48
0128 0072 1901 0000 5621), abierta, exclusivamente, para las solicitudes suscritas en el
extranjero, en C/ Orense, nº 85 –28020 Madrid– a nombre de la Agencia Estatal de
Administración Tributaria.

Estarán exentas del pago de esta tasa:

a) Las personas con un grado de minusvalía igual o superior al 33 %, debiendo
acompañar a la solicitud certificado acreditativo de tal condición.



b) Las personas que figurasen como demandantes de empleo durante el plazo, al
menos, de un mes anterior a la fecha de la convocatoria. Serán requisitos para el disfrute
de la exención que, en el plazo de que se trate, no hubieran rechazado oferta de empleo
adecuado ni se hubiesen negado a participar, salvo causa justificada, en acciones de
promoción, formación o reconversión profesionales y que, asimismo, carezcan de rentas
superiores, en cómputo mensual, al Salario Mínimo Interprofesional.

La certificación relativa a la condición de demandante de empleo, con los requisitos
señalados, se solicitará en la oficina de los servicios públicos de empleo. En cuanto a la
acreditación de las rentas se realizará mediante una declaración jurada o promesa escrita
del solicitante. Ambos documentos deberán acompañarse a la solicitud.

c) La familias numerosas en los términos del artículo 12.1c) de la Ley 40/2003, de 18
de noviembre, de protección de la Familia Numerosa. Tendrán derecho a una exención
del 100 por 100 de la tasa los miembros de familias de la categoría especial y a una
bonificación del 50 por 100 los que fueran de la categoría general. La condición de familia
numerosa se acreditará mediante el correspondiente título actualizado.

La falta de justificación del abono de los derechos de examen o de encontrarse exento
determinará la exclusión del aspirante.

De conformidad con lo establecido en el artículo 12 de Ley 8/1989, de 13 de abril, de
Tasas y Precios públicos, procederá la devolución de las tasas que se hubieran exigido,
cuando no se realice su hecho imponible por causas no imputables al sujeto pasivo. Por
tanto, no procederá devolución alguna de los derechos de examen en los supuestos de
exclusión de las pruebas selectivas por causa imputable al interesado.

En aquellos casos en que, con arreglo a los dispuesto en la normativa vigente, proceda
la devolución de ingresos indebidos de la tasa, será necesario, para instar la devolución,
solicitud expresa del interesado en la que deberán figurar inexcusablemente los siguientes
datos: nombre y apellidos, NIF, domicilio y cuenta corriente (veinte dígitos), a donde ha de
realizarse la transferencia bancaria de devolución, acompañando al original de la solicitud
el «ejemplar para el interesado» del impreso modelo 791.

En ningún caso, la presentación y pago de la tasa de derecho de examen supondrá la
sustitución del trámite de presentación, en tiempo y forma, de la solicitud.



http://www.boe.es BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO D. L.: M-1/1958 - ISSN: 0212-033X

1

 

PLACES D’AGENT DE LA GUÀRDIA URBANA

PERSONAL
GARB/gmp
ANUNCI

La consellera delegada en matèria de recursos humans i gestió de personal, en data 14
de juliol de 2009, ha aprovat la convocatòria, per oposició lliure, per a la provisió de
15 places d’agent de la Guàrdia Urbana, d’acord amb les següents bases:


BASES QUE REGIRAN L’OPOSICIÓ LLIURE PER A LA PROVISIÓ DE 15
PLACES D’AGENT DE LA GUÀRDIA URBANA


PRIMERA.- OBJECTE DE LA CONVOCATÒRIA
L'objecte de la present convocatòria és la provisió, per oposició lliure, de 15 places
d’agent de la Guàrdia Urbana, classificades a l’escala d’administració especial,
subescala de serveis especials, classe policia local, grup C, subgrup C2.


SEGONA.-REQUISITS DE PARTICIPACIÓ A LA CONVOCATÒRIA
Per a prendre part en l’oposició les persones aspirants hauran de complir els següents
requisits:
a) Tenir la nacionalitat espanyola.
b) Haver complert 18 anys i no haver complert 36 anys d’edat.
c)Estar en possessió del títol de graduat o graduada en educació secundària, graduat o
graduada escolar, tècnic o tècnica corresponents a cicles formatius de grau mitjà,
tècnic o tècnica auxiliar corresponent a la formació professional de primer grau o un
altre d’equivalent o superior. Si es tracta d'un títol obtingut a l'estranger, cal disposar
de l'homologació corresponent del Ministeri d'Educació.


d) No estar inclòs en cap causa d'exclusió mèdica de les establertes a la base cinquena
de la present convocatòria.
e) Tenir una alçada mínima de 170 centímetres, per als homes, i de 160 centímetres ,
per a les dones.
f) No haver estat condemnat/ada per cap delicte o, en cas d'haver-ho estat, tenir
extingida la responsabilitat penal, i cancel·lats els antecedents penals, o haver
demanat, si escau, la cancel·lació, i no estar inhabilitat/ada per a l'exercici de les
funcions públiques, ni estar separat/ada mitjançant expedient disciplinari del servei de
cap Administració pública. Serà aplicable, tanmateix, el benefici de la rehabilitació,
sempre que la persona aspirant ho acrediti mitjançant el corresponent document
oficial.
g) Posseir el permís de conduir vehicles de la classe B.
h) Compromís de portar armes, que es prendrà mitjançant declaració jurada.
i) Complir les condicions exigides per exercir les funcions que els puguin ésser
encomanades, d’acord amb el que determinen la Llei 16/1991, de 10 de juliol, les
disposicions que la despleguin i el Reglament dels cossos de policia local, així com la
resta de legislació vigent.
j) Posseir el permís de conduir vehicles de la classe A
k) Posseir la autorització BTP per a conduir vehicles prioritaris en serveis d’urgència.
l) Declaració jurada o promesa per la qual es pren el compromís de mantenir vigent el
permís de conduir BTP, mentre es mantingui relació laboral amb la Guàrdia Urbana.
Les excepcionalitats seran per causes de força major (sentència judicial, pèrdua carnet
per esgotament dels punts...).
m) Haver satisfet la taxa d’inscripció per a la categoria corresponent, que és de 20€.



Els requisits dels apartats de la a) a la i) han de complir-se dins del termini de
presentació de sol·licituds i han de mantenir-se durant tot el procés llevat del requisit
previst a l'apartat b).

El requisit de l’apartat j) ha de complir-se dins del termini de presentació de
documents per a ser nomenats funcionaris i funcionaries interins o en pràctiques. El
termini es farà públic en el moment de publicar la relació de persones proposades.

El requisit de l’apartat k ) ha de complir-se abans de la finalització del curs selectiu a
l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya o dins del termini de presentació de
documents per a ser nomenats funcionaris o funcionaries en pràctiques.

TERCERA.- PRESENTACIÓ DE SOL·LICITUDS, TERMINI I ADMISSIÓ.
Les instàncies sol·licitant prendre part en aquest procés selectiu es dirigiran a l'Il·lm.
Sr. Alcalde-President de l'Ajuntament de Tarragona i es presentaran, en hores
d'oficina, a l’OMAC (oficina municipal d’atenció ciutadana). Les instàncies també es
podran presentar en la forma determinada per l'article 38 de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment
administratiu comú.

Els exemplars de sol·licituds seran a disposició de les persones interessades a les
oficines de l’OMAC i també es podran obtenir en la pàgina web municipal “
http://www.tarragona.cat”.

El termini de presentació d'instàncies s'obrirà al dia següent de la publicació de
l'anunci d'aquesta convocatòria al tauler d'edictes de la Corporació.

El termini per a presentar les instàncies sol·licitant prendre part en aquest procés
selectiu comptarà des de la publicació de la convocatòria corresponent al Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya o al Butlletí oficial de l’Estat, fins a 20 dies naturals a
partir de l’endemà de la darrera publicació.

A les instàncies els i les aspirants hauran de manifestar que reuneixen totes i
cadascuna de les condicions exigides en la base anterior (referents sempre a la data
d'expiració del termini assenyalat per a la seva presentació) excepte posseir els
permisos de conduir vehicles de la classe A, que ha de complir-se dins del termini de
presentació de documents per a ser nomenats funcionaries o funcionaris interins o en
pràctiques. i l’autorització BTP per a conduir vehicles prioritaris en serveis
d’urgència, que caldrà tenir-lo abans de la finalització del curs selectiu a l’Institut de
Seguretat Pública de Catalunya o dins del termini de presentació de documents per a
ser nomenats funcionaris o funcionàries en pràctiques, i que es comprometen, en cas
d'ésser proposats per al corresponent nomenament, a prestar jurament o promesa
d'acord amb el que estableix la Llei 7/2007, de 12 d’abril.

Les persones aspirants hauran d’abonar per a ser admeses en aquest procés selectiu
l’import de 20€, d’acord amb el que preveu la normativa vigent en matèria de taxes i
preus públics de l’Ajuntament, una vegada presentada la sol·licitud en l’OMAC.


El termini per a pagar la taxa serà fins a 2 dies hàbils a partir de la finalització del
termini per a presentar la sol·licitud per a prendre part en aquest procés selectiu.

Les persones que presentin la sol·licitud en la forma determinada per l'article 38 de la
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i
del procediment administratiu comú, hauran d’adjuntar a la instància fotocòpia del
justificant de transferència bancària al compte número: 0030-2560-27-0000114271,
de l’entitat: Banesto, de l’Ajuntament, conforme han ingressat l’import de 20€, on hi
constarà, a més del nom i cognoms de la persona que presenta la sol·licitud, el següent
text: “convocatòria 15 agents Guardia Urbana 2009”

En cap cas, el pagament a l’entitat bancària substituirà el tràmit de presentació de la
sol·licitud davant de l’Ajuntament de Tarragona en el termini i en la forma prevista en
aquesta convocatòria.

Serà motiu d’exclusió en no pagar la taxa, o el pagament incomplert, dins del termini
establert.

L’import de la taxa només podrà ser tornat a les persones que no fossin admeses al
procés selectiu per falta d'algun dels requisits exigits per a prendre-hi part.

A la instància s’acompanyarà justificants acreditatius d’estar en possessió de la
següent documentació, adjuntant fotocòpia confrontada:

- DNI (en cas de renovació i/o extraviar-se caldrà adjuntar una fotocòpia del
resguard i fotocòpia del passaport o del permís de conduir).
- Permís de conduir de les classes B.
- Certificat de nivell intermedi (B) de la Secretaria de Política Lingüística o un
d'equivalent, als efectes de l’exempció de la realització de la prova de
coneixements de llengua catalana establerta a la Base Cinquena, segona prova.
- Compromís d’aportar, en el termini establert en la Base Cinquena, apartat 1.3.
Proves Físiques. un certificat mèdic oficial, la data del qual no podrà ser anterior a
2 mesos del dia de la realització de les proves físiques, en el qual hi constarà que
reuneixen les condicions físiques necessàries per a portar a terme les proves
especificades a la base cinquena d’aquestes bases. La no presentació d’aquest
certificat comporta l’exclusió automàtica de l’aspirant del procés selectiu.
- En el seu cas, certificat d’haver superat i obtingut el diploma del curs selectiu de
formació bàsica policial impartit per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, o
d'un curs de la mateixa durada i del mateix contingut que l’impartit per l'Institut
de Seguretat Pública de Catalunya, i homologat, quant a continguts i durada per
aquest Institut.
- En el seu cas, certificat de l’Administració Pública on presti serveis, com agent de
l’escala bàsica o mosso d’esquadra, on hi consti la data de l’ultima revisió
psicotècnica i les pràctiques de perfeccionament en tir policíac, i que està
capacitat per a portar armes de foc. Queden exempts d’aportar aquest certificat
les persones aspirants que hagin superat el curs selectiu de formació bàsica
policial en la convocatòria 2006-2007 o posterior.
- Les persones que presentin la sol·licitud en la forma determinada per l'article 38
de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions
públiques i del procediment administratiu comú, hauran d’adjuntar a la instància
fotocòpia del justificant de transferència bancària

La presentació de la sol·licitud suposa el consentiment al tractament de les dades de
caràcter personal que són necessàries per prendre part en la convocatòria i per a la
resta de la tramitació del procés selectiu, d'acord amb la normativa vigent.

ADMISSIÓ:
Un cop finalitzat el termini de presentació d'instàncies, l'Alcalde o la consellera
delegada en matèria de Recursos Humans i Gestió de Personal aprovaran la relació
provisional de persones aspirants admeses i excloses, i la relació provisional de
persones aspirants admeses i excloses provisionalment exemptes de fer la prova de
coneixements de llengua catalana, la qual s'exposarà al tauler d'edictes de la
corporació, a efectes de reclamacions. Mitjançant anunci al Diari Oficial de la
Generalitat s’indicarà la data d’exposició al públic de la relació provisional de
persones admeses i excloses i la relació provisional de persones aspirants admeses i
excloses provisionalment exemptes de fer la prova de coneixements de llengua
catalana, La data de publicació al DOGC d’aquest anunci determinarà el termini a
efectes de reclamacions.

En qualsevol cas, i a fi d’evitar errors i, en cas de produir-se’n, de possibilitar la seva
esmena dins del termini i en la forma escaient, les persones participants comprovaran
fefaentment, no només que no figuren a la llista d’excloses, sinó que, a més, els seus
noms figuren a la llista d’admeses.

Les persones aspirants disposaran d’un termini de 10 dies, comptats a partir de
l’endemà de la publicació de l’anunci esmentat al DOGC, per a presentar possibles
reclamacions adreçades a esmenar els defectes que s’hagin pogut produir en la llista
provisional de persones aspirants admeses i excloses, o per adjuntar la documentació
requerida per la convocatòria.

Les persones que no presentin la documentació especificada, i també les que no
compleixin els requisits necessaris, no podran ser admeses, quedaran anul·lades les
seves actuacions i restaran excloses del procés selectiu, sens perjudici de les
responsabilitats en què hagin pogut incórrer.

Un cop transcorregut un termini no superior a quinze dies des de la finalització del
termini anterior, es faran públiques, pel mateix procediment, les llistes definitives de
les persones aspirants admeses i excloses i la relació de persones aspirants admeses
exemptes de fer la prova de coneixements de llengua catalana, amb indicació de la
data, hora i lloc de realització de la primera de les proves de l’oposició.

Si en el termini de 30 dies següents a la finalització del termini per a presentar
reclamacions no es dicta cap resolució les al·legacions presentades entendran
desestimades

D’acord amb el que disposa l’article 59.6.b) de la llei 30/1992, de 26 de novembre, de
règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,
amb la publicació dels anuncis esmentats al DOGC i l’exposició de les llistes al
tauler d'edictes de la corporació, es considerarà realitzada la notificació oportuna a les
persones interessades i s’indicaran els terminis a efectes de possibles reclamacions o
recursos.


QUARTA.-TRIBUNAL QUALIFICADOR
El tribunal qualificador estarà constituït pels següents membres:
President: El secretari general de la Corporació.
Vocals: Una o un tècnic proposat per la Direcció General de Seguretat
Ciutadana.


Una o un tècnic proposat per l’Escola de Policia de Catalunya.
El cap de la Guàrdia Urbana.
El cap de Seguretat Ciutadana i mobilitat
La cap de servei de Recursos Humans.
Una o un tècnic proposat per la Junta de Personal.


Secretària: La cap de gestió administrativa de personal, que actuarà per delegació
del secretari general.

L'alcalde o la consellera delegada en matèria de Recursos Humans i Gestió de
Personal aprovaran la composició del tribunal mitjançant resolució que s'exposarà al
tauler d'edictes de la Corporació. El tribunal quedarà integrat per les persones titulars
i suplents respectives, que simultàniament amb les titulars hauran de designar-se.
L'abstenció i recusació de les i els membres del tribunal s'ajustarà al que preveuen els
articles 28 i 29 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment administratiu comú
El tribunal no podrà constituir-se ni actuar sense l'assistència d'almenys la meitat dels
seus membres, titulars o suplents indistintament. Les decisions es prendran per
majoria de vots presents.
El tribunal pot disposar, si així ho creu convenient, la incorporació de persones
assessores especialistes perquè col·laborin en l’execució de les proves.
Per a l’execució de proves que s’hagin de realitzar per persones assessores
especialistes caldrà només la presència d’un membre del tribunal, designat prèviament
per aquest, per assegurar-ne una realització correcta, i traslladar al tribunal els
resultats de les proves.

El tribunal té la facultat de convocar personalment les persones aspirants per tal
d’aclarir punts dubtosos de les capacitats o altres aspectes de la documentació
aportada per les persones aspirants, quan ho consideri convenient.

CINQUENA.-PROCÉS DE SELECCIÓ I QUALIFICACIONS.

El procés de selecció de les persones aspirants és el d’oposició lliure.
L’oposició constarà de les tres fases que a continuació es descriuen.

5.1 Primera fase. Proves selectives, obligatòries i eliminatòries.
5.1.1-PRIMERA PROVA. Exercici de coneixements culturals.
Consistirà en respondre per escrit un qüestionari de 50 preguntes tipus test,
proposades pel tribunal, referides al temari que s’inclou a l’annex 1 d’aquestes bases,
en el termini màxim d’1 hora.



La qualificació serà de 0 a 10 punts. Cada resposta correcta es valorarà amb 0’2 punts
i cada resposta incorrecta restarà 0’05 punts. Les persones que no assoleixin la
puntuació mínima de 5 punts quedaran eliminades del procés selectiu.

En l’anunci on es publiquin els resultats d’aquesta prova s’indicarà, a més, el termini
per a presentar el certificat mèdic oficial necessari per a realitzar la tercera prova
(proves físiques).

5.1.2.-SEGONA PROVA. Coneixements de llengua catalana

Consistirà en la realització d’exercicis de coneixements escrits i de comprensió de la
llengua catalana i en la realització d’una entrevista amb una persona experta que
permeti valorar-ne els coneixements orals. Queden exempts de realitzar-la els i les
aspirants que acreditin documentalment, dins el termini de presentació de sol·licituds,
posseir el certificat de nivell intermedi de català (B) de la Secretaria de Política
Lingüística de la Generalitat de Catalunya o equivalent o superior. També quedaran
exempts de realitzar-la els i les aspirants que hagin superat una prova de català del
mateix nivell o superior, en qualsevol altre procés selectiu convocat per l’Ajuntament
de Tarragona.
Aquesta prova es qualifica com a apte/a o no apte/a. Les persones que siguin
declarades no aptes quedaran eliminades del procés selectiu

5.1.3.-TERCERA PROVA. Proves Físiques.

Aquesta prova té per objecte comprovar, entre d’altres, les condicions de resistència a
la força estàtica de l’extremitat superior; la força estàtica màxima; la potència
aeròbica màxima i l’agilitat de les persones aspirants.

L’ordre de realització dels diferents exercicis d’aquesta bateria de proves físiques
vindrà determinat per l’organització dels aspirants en els grups que determini el
Tribunal. No obstant l’anterior, i per a tots els grups, la cursa de llançadora (course
navette) es realitzarà en darrera posició i deixant abans de la realització d’aquesta
prova un període, com a mínim, de 20 minuts des de la finalització de la prova
anterior.

Les persones convocades per a realitzar aquesta prova hauran d’haver presentat en
l’OMAC, en el termini establert en l’anunci dels resultats de la primera prova
(Exercici de coneixements culturals), un certificat mèdic oficial, la data del qual no
podrà ser anterior a 2 mesos del dia de la realització de les proves físiques, en el qual
hi constarà que reuneixen les condicions físiques necessàries per a portar a terme les
proves especificades en aquest apartat. La no presentació d’aquest certificat comporta
l’exclusió automàtica de l’aspirant del procés selectiu.

Per a la realització de la prova, les persones aspirants hauran de presentar-se amb roba
esportiva.

Cada exercici es puntuarà de 0 a 10 punts, d’acord amb el barem, específic per a cada
sexe, establert en l’annex 2 La puntuació final de cada persona aspirant s'obtindrà
dividint entre cinc la suma total dels punts aconseguits en cadascun d'ells. Quedaran
eliminades de l'oposició les persones aspirants que no assoleixin un mínim de 1 punt


en cadascun dels exercicis i també qui no assoleixi una puntuació final mínima de 5
punts.

El Tribunal podrà determinar fer proves antidopatge en el transcurs de les proves
físiques, el fet de donar un resultat positiu en una de les substàncies que especifica el
Comitè Mèdic del Comitè Olímpic Internacional, o el fet de negar-se a sotmetre’s a
aquestes anàlisis seran motiu d’exclusió del procés selectiu.

Qualsevol incompliment de les normes establertes per a cada prova física suposarà en
l’exercici on s’incompleixin les normes la consideració de prova no superada i es
qualificarà amb 0 punts.

En les proves físiques en que hi ha més d’un intent, el resultat vàlid serà el millor de
tots.

No es podrà provar cap element o material abans de la realització d’una prova física.

Es recomana que l’examen de salut previ a les proves físiques del procés selectiu
inclogui una prova d’esforç, en la que la persona aspirant pugui valorar l’adaptació
cardio-respiratòria a l’exercici físic.

Per realitzar aquestes proves, el tribunal ha de comptar amb l’assessorament de
persones tècniques especialitzades en educació física.

Les aspirants que per embaràs, degudament acreditat, no puguin realitzar les proves
físiques establertes a la convocatòria, podran realitzar la resta de proves d'aquesta. En
cas que les superin, la realització de la segona fase (curs selectiu a l'Institut de
Seguretat Pública de Catalunya) quedarà condicionada a la superació, en la següent
convocatòria d'accés, si s'escau, de les proves físiques posposades, a no estar incloses
en cap de les causes d'exclusió mèdiques que s'indiquin en la següent convocatòria i a
que els correspongui, per la seva qualificació global obtinguda en la primera fase de
l'oposició, realitzar les següents fases. La realització de les proves físiques posposades
es podrà realitzar en el moment en que així es determini a la següent convocatòria.

Els exercicis físics consistiran en:

5.1.3.1 Flexió de braços
Descripció:
L’aspirant pujarà a un banc i s’haurà d’agafar a una barra metàl·lica col·locada
horitzontalment, amb els dits dirigits cap endavant i penjar-s’hi, amb els braços
flexionats de manera que la barba quedi per sobre la barra, sense tocar-la.
Valoració:
Es registra el temps total que l'aspirant ha romàs penjat amb la barba mantinguda per
damunt del nivell de la barra.
Es farà un únic intent.
Normes:
a) No es pot balancejar el cos, ni fer moviments d’impuls per mantenir la postura.
b) No es pot tocar la barra amb cap part del cos que no siguin les mans.
c) Les mans han de fer contacte directe amb la barra.

Indicacions:
Es notificarà verbalment a l’aspirant el temps d’execució cada 15 segons i es podrà
utilitzar magnèsia.


5.1.3.2 Cursa llançadora (course navette)
Descripció:
La persona aspirant s’ha de situar darrera una línia per començar una cursa fins a
arribar a trepitjar la línia situada a la banda contrària (a 20 m) i esperar a sentir un
senyal sonor per continuar la cursa. Aquesta situació es repeteix durant tot l’exercici.
La prova acaba quan no sigui capaç d’arribar a trepitjar la línia abans de sentir el
senyal sonor. S’ha de retirar pel seu carrer en direcció a la línia des d’on ha iniciat
l’exercici i lliurar la targeta al testador.
Valoració:
Es registra el temps que l’aspirant és capaç de mantenir el ritme imposat pel
magnetòfon en períodes de mig minut.
Es farà un sol intent.
Normes:
a) S’han de trepitjar les línies cada tram de 20 m.
b) S’ha de trepitjar la línia abans de sentir el senyal sonor i sortir després d’aquest.
c) En el canvi de sentit, no es poden fer girs circulars, s’ha de pivotar.
5.1.3.3 Circuit d’agilitat
Descripció:
La persona aspirant inicia la prova assegut a terra amb les cames flexionades 90º, amb
contacte de mans i peus al terra, davant la línia de sortida. Al senyal del testador,
l’aspirant ha de recórrer un circuit que consta de les habilitats següents:
a) Es fa una tombarella frontal sobre un matalasset.
b) S’ha de dirigir cap a la tanca d’atletisme i passar per sota.
c)Saltar per sobre del plint situat transversalment de 1 m. d’alçada
d) Passar per sota d’una tanca d’atletisme
e) Saltar una tanca d’atletisme. S’haurà de sobrepassar amb els dos peus en una fase
aèria prolongada
f) S’ha de recollir un sac de 15 kg (dones) o 20Kg (homes) (per les nanses o extrems),
que s’ha de posar sobre les espatlles (ben col·locat abans de continuar la cursa). Es
farà un recorregut d’anada i tornada de 20 m (sense tocar el con) fins a traspassar la
línia d’arribada i s’atura el cronòmetre.
Valoració:
Es faran dos intents no consecutius. S'enregistra el millor temps d’ambdós.
Normes:
a) No es pot trepitjar la línia de sortida abans de començar la prova (El seu
incompliment comportarà la consideració de prova no superada i es qualificarà amb
0 punt).
b) En el transcurs de l’exercici no es podrà tombar o desplaçar cap obstacle (El seu
incompliment comportarà la consideració de prova no superada i es qualificarà amb
0 punt).
c) La tombarella s’ha de fer sobre l’eix transversal del tronc.
d) El sac ha d’estar ben col·locat sobre les espatlles abans de traspassar la línia
marcada a terra.
e) L’alçada de les tanques serà de 80 cm , per a les dones, i de 90 cm per als homes.



5.1.3.4 Salt horitzontal
Descripció:
a) La persona aspirant es col·locarà dreta, darrera d’una línia marcada a terra, sense
trepitjar-la.
b) Des de la posició inicial, haurà de fer un salt cap endavant amb els peus
lleugerament separats i paral·lels, a fi d’aconseguir la major distància possible
respecte a la línia marcada a terra.
c) En caure, haurà de mantenir els peus en el lloc on realitzi el primer contacte.
d) Es mesurarà la distància entre la línia i el suport del cos que estigui més a la vora.
Valoració:
Es realitzaran dos intents no consecutius, però només es registrarà la distància
aconseguida en el millor d’ambdós.
Normes:
a) No es podran realitzar passes prèvies al salt per prendre impuls.
b) L’impuls exigirà l’esforç simultani d’ambdues cames.
c) S'haurà d'abandonar la zona de caiguda de forma equilibrada.
5.1.3.5 Circuit natació
Descripció:
La prova es realitzarà en una piscina de 25 m. de llargada.
• Posició inicial
Dempeus, en un dels extrems de la piscina i entre dues banderes col·locades a aquest
efecte.
• Desenvolupament de la prova
Es comença la prova fent un salt per entrar a l'aigua en posició vertical (dempeus)
netament. Cal submergir-se totalment. No cal arribar a tocar el fons de la piscina amb
els peus (no s'ha de tocar la paret posterior ni impulsar-s'hi). S'ha de sortir a la
superfície (s'ha de veure el cap totalment), tornar a capbussar-se i passar per sota de la
primera surada, col·locada a 2 m de la paret, sense tocar- la, per continuar la prova.
Una vegada passada la primera surada, s'ha de sortir a la superfície de cara al sentit en
què s'ha de nedar. L'aspirant haurà de nedar fins a l’altre extrem en qualsevol estil.
CRONÒMETRE Es posa en funcionament quan es perd el contacte amb el terra a
l'inici de la prova i s'atura al primer contacte de qualsevol part del cos amb la paret o
la surada situada a l’altre extrem de la piscina.
Valoració:
Cada aspirant farà dos intents.
S'anotarà el temps invertit en el recorregut a més de totes les penalitzacions que es
cometin en l'execució correcta de la prova.
Es comptabilitzarà el millor dels dos intents realitzats.
Cada penalització equivaldrà a la resta d’ un segon.
La persona avaluadora podrà anul·lar la prova d'aquells persones aspirants que deixin
de fer alguna de les parts de què consta. Així mateix, el tribunal qualificador
interpretarà sota el seu criteri totes aquelles qüestions que no estiguin reflectides en
aquest text.


Important: És obligatori fer la prova amb casquet de bany. Es permet la utilització
d'ulleres de natació.



5.1.4.-QUARTA PROVA. Proves psicotècniques.

Consistirà en la realització d’una bateria de test objectius, que compleixin els requisits
de validesa i fiabilitat, adequada al perfil requerit per a l’exercici de les funcions
policials.
Constaran d’una prova aptitudinal, per avaluar les capacitat intel·lectuals i els
processos de raonament de les persones aspirants, i en una prova de personalitat
orientada a avaluar els trets de la personalitat. A més es podrà fer una entrevista
personal, si el tribunal així ho decideix, per tal d’integrar tots els elements explorats
anteriorment.
Per realitzar aquesta prova, el tribunal comptarà amb l’assessorament de persones
tècniques de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, o del Servei d’Avaluació
Psicològica de la Direcció General de Policia de la Generalitat de Catalunya o altres
que designi el tribunal.
Aquesta prova es qualifica com a apte/a o no apte/a. Les persones que siguin
declarades no aptes quedaran eliminades del procés selectiu

5.1.5.-CINQUENA PROVA. Proves Mèdiques.

Només les persones aspirants que hagin obtingut la millor puntuació en la primera i
tercera prova d’aquesta fase de l’oposició, en nombre no superior al de places a
cobrir, realitzaran les proves mèdiques. Si entre aquestes aspirants es produeix alguna
baixa, voluntària o per desqualificació, s’avisarà als i les aspirants que tinguin les
puntuacions immediatament inferiors per ordre de prelació.

L'ordre de puntuació quedarà determinat per la suma de les puntuacions obtingudes en
la primera prova i la tercera. Els possibles empats s'han de dirimir, en primer lloc,
segons la puntuació de la prova de coneixement culturals. Si persisteix l'empat, en
segon lloc, per la puntuació obtinguda en els exercicis físics, i, si es manté l'empat,
segons el criteri d'edat. En aquest darrer cas, la persona aspirant de més edat tindrà
preferència sobre la persona aspirant de menys edat.

Aquesta prova es qualificarà com a apte/a o no apte/a. Les persones aspirants que
tinguin alguna de les causes d'exclusió establertes a les bases seran declarades no
aptes. Les persones que siguin declarades no aptes quedaran eliminades del procés
selectiu

La comprovació per determinar que la persona aspirant no està inclosa en cap de les
exclusions mèdiques indicades en aquestes bases, comportarà un reconeixement
mèdic. En aquest s'aplicaran les tècniques mèdiques d'ús convencional que es
considerin oportunes, una analítica d'orina i les exploracions o proves
complementàries que les o els metges, designats pel tribunal qualificador, creguin
oportunes. Cada una de les proves a realitzar es faran en una única crida en els dies i
hores que es determinin. Les persones aspirants hauran d'emplenar un qüestionari
relatiu al seu estat de salut que se'ls lliurarà el dia del reconeixement mèdic. El fet de
no emplenar el qüestionari, així com l'omissió intencionada i/o la falsedat de les dades
sol·licitades, comportarà l'exclusió automàtica de la persona aspirant del procés
selectiu.

Les exclusions mèdiques son les recollides en l’annex 3 d’aquestes Bases.


En aquesta revisió mèdica es verificarà, també, que la persona aspirant compleix els
requisits mínims d'alçada i d'índex de massa corporal:
a) seran excloses les persones que no reuneixin el requisit de l'alçada establert a
l’apartat e) de la base segona d’aquestes bases.
b) Seran excloses les persones que tinguin l'índex de massa corporal de Quetelet
inferior a 18,5 o superior a 30. En el cas que s'observi un desenvolupament muscular
important s'admetrà un marge de tolerància d'un 5%. L'índex de massa corporal
s'estima mitjançant l'índex de Quetelet (pes en kg dividit per l'alçada al quadrat en
metres).

En el supòsit que la persona aspirant no compleixi aquests requisits en una primera
observació es realitzarà un segona observació per l'equip mèdic responsable per tal de
verificar l'alçada i l'índex de massa corporal. Així mateix es realitzarà una nova
observació quan el membre del Tribunal Qualificador present en el lloc on es realitzi
la prova ho determini.

5.2. Segona fase: Curs selectiu a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
Les persones aspirants que hagin obtingut millor puntuació en la primera fase de
l’oposició i hagin superat les proves mèdiques, en nombre no superior al de places a
cobrir, han de superar un curs selectiu de formació bàsica policial, que realitzaran en
la seva edició 2011-2012. En aquest curs s'avaluarà, de manera independent, tant
l'assoliment del nivell acadèmic com l'adquisició del perfil de competències i actituds
de servei necessaris determinats per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
D'aquest curs, però, en quedaran exemptes els i les qui acreditin, mitjançant la
certificació corresponent, haver superat i obtingut el diploma d'un curs de la mateixa
durada i del mateix contingut impartit per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya,

o homologat per aquest Institut.
Les persones aspirants que acreditin, mitjançant la certificació corresponent, haver
superat i obtingut el diploma d'un curs de la mateixa durada i del mateix contingut
impartit per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, i hagin acreditat que esta
capacitades per a portar armes de foc, seran nomenats funcionaris en pràctiques per
realitzar la tercera fase. Període de pràctiques.

Les persones aspirants, que hagin acreditat haver superat el curs de formació bàsica
policial i no hagin aportat el certificat conforme estat capacitades per a portar armes
de foc, hauran de superar una revisió psicotècnica, la qual serà valorada com a apta o
no apta, tal i com estableix el Reglament d’armament de les policies locals, aprovat
pel Decret 219/1996, de 12 de juny. Les persones declarades aptes seran proposades
per a ser nomenades funcionaris o funcionaries en pràctiques. Les persones que siguin
declarades no aptes quedaran eliminades del procés selectiu.

Les persones aspirants que hagin de superar el curs selectiu en la seva edició 20112012,
seran nomenades funcionaries interines per Decret de l’alcalde, o de la


consellera delegada en matèria de Recursos Humans i Gestió de Personal i exerciran
les seves funcions en la unitat de mobilitat.

Si durant el curs de formació bàsica policial, entre les persones aspirants que hi
assisteixen, es produeix alguna baixa, voluntària, per desqualificació, o per no assolir
la qualificació d’apta es convocarà a als i les aspirants que hagin superat l’oposició i
que tinguin les puntuacions immediatament inferiors per ordre de prelació, segons les
baixes produïdes, per realitzar la prova mèdica Els i les que superin les proves
mèdiques efectuaran el curs en la següent edició.

Quedaran excloses del procés selectiu les persones aspirants que perdin,
definitivament, la condició d'alumne/a de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya,
d'acord amb el que estableix l'article 5.1.b), 5.1.c) i 5.1.d) del Reglament de règim
interior de l'Escola de Policia de Catalunya, aprovat pel Decret 292/1995, de 7 de
novembre. La direcció de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya haurà
d'informar de la pèrdua de la condició d'alumne/a al tribunal qualificador, el qual
resoldrà l'exclusió de la persona aspirant.

Les aspirants embarassades poden sol·licitar l'ajornament de la realització del curs
selectiu a l'òrgan convocant fins a la propera convocatòria o, en el cas que en aquesta
convocatòria no s'haguessin complert setze setmanes des del naixement del seu fill o
filla, fins a la convocatòria següent.

La qualificació del curs selectiu serà d’apte/a o no apte/a.

La baixa voluntària, la desqualificació o la no superació de l’esmentat curs, de les
persones aspirants, comportarà automàticament el seu cessament com funcionaries o
funcionaris interins i quedaran eliminades del procés selectiu.

5.3 Tercera fase: Període de pràctiques
La realització d’un període de pràctiques al municipi de Tarragona és una prova
obligatòria i eliminatòria, per aquelles persones aspirants que hagin superat el curs
selectiu a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya o acreditin haver-lo superat i
que estan capacitades per a portar armes de foc.
La qualificació del període de pràctiques és d’apte/a o no apte/a.
El període de pràctiques serà d’un mínim de 12 mesos de durada, dividit en períodes
avaluables de tres mesos.

Les persones aspirants hauran d'obtenir avaluacions positives en tots els períodes. En
el cas que els informes de les persones avaluadores siguin desfavorables, el tribunal
podrà proposar el cessament de la persona funcionaria en pràctiques, sense necessitat
d’esgotar el període de 12 mesos. No obstant això, el tribunal qualificador podrà
acordar per a una millor valoració que les persones aspirants amb avaluació negativa
en un període continuïn en la fase de pràctiques.
Quan el període amb avaluació negativa sigui l'últim, el Tribunal qualificador podrà
acordar per a una millor valoració que la persona aspirant realitzi un nou període de
pràctiques avaluable de tres mesos de durada i caràcter selectiu. Les persones
aspirants que obtinguin avaluacions negatives en dos períodes de pràctiques seran


declarades no aptes en fase de pràctiques i quedaran, en tot cas, automàticament
excloses del procés selectiu.
Durant aquest període de pràctiques, el tribunal qualificador ha de comptar amb
l’assessorament de, com a mínim, dos comandaments supervisors de la Guàrdia
Urbana, que han de presentar una proposta trimestral d’avaluació de les persones
aspirants, basada en el pes que s’assigna a cadascuna de les següents competències:

1. Professionalitat (20 %)
1.1. Aplica correctament els coneixements i els procediments.
1.2. Pren les decisions adequades.
1.3. Sap actuar amb la rapidesa necessària.
1.4. Busca solucions efectives als problemes considerant les regles, instruccions i
procediments.
1.5. Expressa idees clares, tant verbalment com en els escrits que redacta.
2. Superació en el treball (15 %)
2.1. Mostra interès per adquirir nous coneixements.
2.2. Mostra iniciativa en el desenvolupament de les tasques.
2.3. Mostra entusiasme, dedicació i confiança en aconseguir els resultats.
3. Relacions amb la comunitat (20 %)
3.1. És educat/ada, respectuós/sa i mostra bona imatge.
3.2. Es guanya el respecte de la ciutadania.
3.3. Mostra interès en identificar i resoldre les necessitats de la ciutadania.
3.4. És tolerant amb les persones que pensen diferent.
4. Adaptació a l’organització (10 %)
4.1. Integració en el cos de la Guàrdia Urbana.
4.2. Col·labora amb els companys i companyes.
4.3. És ben acceptat/ada pels altres.
4.4. Dóna bon ús al material i a les instal·lacions.
5. Disciplina (20 %)
5.1. Accepta i compleix les normes i les ordres directes.
5.2. Compleix satisfactòriament les tasques assignades a cada servei.
5.3. Mostra comportaments apropiats amb els/les companys/yes i comandaments.
5.4. Té cura de la seva imatge.
6. Trets de caire personal (15 %)
6.1. Mostra confiança en si mateix/a.
6.2. Mostra autonomia per efectuar determinades tasques.
6.3. Manté el control davant situacions noves, ambigües, sota pressió o canvis
d’instruccions.

6.4. Mostra flexibilitat per adaptar-se a l’opinió, a la voluntat o a l’actitud de les altres
persones.
En els casos de persones aspirants que no hagin pogut prestar la totalitat dels dotze
mesos de servei efectiu per trobar-se en situació d'incapacitat temporal o per haver
estat suspeses de funcions com a conseqüència del compliment d'una sanció o de
l'adopció d'una mesura cautelar en un procediment disciplinari, el Tribunal
qualificador acordarà la seva reincorporació al període de pràctiques i la realització
del temps que falti per arribar als dotze mesos, una vegada hagin obtingut l'alta
mèdica, hagin complert la sanció o s'hagi deixat sense efectes la mesura cautelar,
respectivament.
Les persones aspirants no aptes i, per tant, que no superin aquest període de
practiques, perdran tots els drets al seu nomenament com a funcionaris de carrera, per
resolució de l'Alcalde, o de la consellera delegada en matèria de Recursos Humans i
Gestió de Personal, a proposta del Tribunal qualificador, i comportarà automàticament
el seu cessament com funcionaries o funcionaris en pràctiques.

Les persones aspirants que superin el període de pràctiques seran proposades a
l'Alcaldia per a ser nomenades funcionaries de carrera.

SISENA.-INICI I DESENVOLUPAMENT DE LES PROVES

La data, hora i lloc de realització de la primera de les proves de l’oposició es
determinarà en la resolució de publicació de les llistes definitives de les persones
aspirants admeses i excloses i la relació de persones aspirants admeses exemptes de
fer la prova de coneixements de llengua catalana, prevista en la Base tercera

La convocatòria de la resta de proves es farà mitjançant anunci al tauler d’edictes
d’aquesta Corporació.

L’ordre d’actuació de les persones aspirants per a aquells exercicis que no puguin ferse
conjuntament s’establirà per sorteig, que es realitzarà en la reunió de constitució
del tribunal qualificador, i es farà públic en el tauler d’edicte de la corporació.

Per cadascuna de les proves es realitzarà una única crida. Les persones aspirants que
no compareguin en el lloc, la data i l’hora assenyalats, fins i tot per raons de força
major, seran definitivament exclosos del procés selectiu.

El Tribunal Qualificador podrà determinar la realització de dos o més exercicis en una
sola sessió, o en diferents sessions o dies, sense qualificar els exercicis; en aquest cas,
la correcció de l’exercici posterior quedarà condicionada a la superació de tots els
anteriors quan aquests siguin eliminatoris.

El Tribunal Qualificador queda facultada per resoldre els dubtes que es presentin i per
prendre els acords que calguin per garantir el funcionament correcte del procés
selectiu.

En qualsevol moment o fase del procés selectiu i amb caràcter previ al nomenament
de funcionari/ària de carrera, les persones aspirants podran ser sotmeses a totes les
proves mèdiques i/o psicotècniques que siguin necessàries per tal de comprovar-ne
l'adequació al quadre d'exclusions mèdiques de la base cinquena. Si de les proves


practicades es dedueix l'existència d'alguna causa d'exclusió, l'òrgan responsable pot
proposar, en funció de la gravetat de la malaltia o el defecte físic, l'exclusió de la
persona aspirant del procés selectiu, cas en el qual correspon a l'òrgan competent per
efectuar el nomenament d'adoptar la resolució procedent, que en cap cas no pot donar
dret a indemnització.

D'acord amb el que estableixen l'article 56 de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut
Bàsic de l'Empleat Públic, i el Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, les persones
aspirants, al llarg del procés selectiu, han de demostrar que estan degudament
capacitades en el coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya.

Les persones aspirants podran ser requerides en qualsevol moment pels membres del
tribunal per tal que acreditin la seva personalitat.

Les persones aspirants hauran de comparèixer a les diferents proves i a l'acte de
comprovació de les causes d'exclusió mèdiques proveïdes del DNI, passaport o
permís de conduir; la seva presentació podrà ser exigida pel tribunal en tot moment.
La manca de presentació d'aquesta documentació determinarà l'exclusió automàtica de
la persona aspirant del procés selectiu.
Si el tribunal té coneixement que alguna de les persones aspirants no posseeix la
totalitat dels requisits exigits per aquesta convocatòria podrà acordar, en qualsevol
moment del procés selectiu, amb l'audiència prèvia de la persona interessada, la seva
exclusió i, en tot cas, es posaran en coneixement de les autoritats competents les
inexactituds o falsedats comprovades, a l'efecte pertinent.

En els casos en que s'hagin obert diligències prèvies o s'hagi incoat un procediment
penal contra una persona aspirant, el Tribunal qualificador podrà acordar, en funció de
la gravetat del fet imputat, la suspensió de la realització del curs selectiu o de les
pràctiques, o el seu ajornament si encara no s'haguessin iniciat, fins a conèixer-ne els
resultats de les diligències o del procediment penal.

Els errors materials, de fet i aritmètics del procés selectiu es poden esmenar en
qualsevol moment.

SETENA.-RELACIÓ DE PERSONES APROVADES I PROPOSTA DE
NOMENAMENTS

7.1 Nomenament de funcionaris i/o funcionàries interines i o en pràctiques.
Acabada i valorada la primera fase de la base cinquena, el tribunal qualificador
proposarà, als i les aspirants que hagin obtingut millor puntuació en la primera fase
de l’oposició i que hagin superat les proves mèdiques, en nombre no superior al de
places a cobrir, les següents propostes de nomenaments:
7.1.1 Per a les persones aspirants que hagin de superar el curs selectiu de formació
bàsica policial, proposarà que siguin nomenades funcionàries interines.
7.1.2 Per a les persones aspirants exemptes de realitzar el curs selectiu de formació
bàsica policial, i que hagin acreditat que estan capacitades per a portar armes de foc,
i per les que superin el curs de formació bàsica policial, proposarà que siguin
nomenades funcionàries en pràctiques.
7.2 Nomenament de funcionaris i/o funcionaries de carrera.

Acabat el procés selectiu, el tribunal qualificador publicarà els resultats al tauler
d’edictes de la corporació, ordenant els i les aspirants per ordre de puntuació
obtinguda, de major a menor, i efectuarà la proposta dels seus nomenaments com a
funcionaris i/o funcionaries de carrera.

VUITENA.- PRESENTACIÓ DE DOCUMENTACIÓ

8.1 Les persones aspirants seleccionades, i proposades per al corresponent
nomenament com a funcionaris i funcionaries interines, per a passar a la segona fase,
hauran de lliurar a l’Ajuntament, al Servei Recursos Humans, en el termini de 20 dies
naturals comptadors des de l’endemà de la data de publicació de la llista de persones
aprovades i proposades per a passar a la segona fase, i sense requeriment previ, els
següents documents:
a) Fotocòpia compulsada de la documentació que acrediti estar en possessió de la
titulació, d’acord amb el que s’estableix en la base 2.c).

b) Fotocòpia compulsada del permís de conduir vehicles de la classe A, en vigor.

c) Declaració jurada per la qual es pren el compromís de portar armes.

d) Declaració de no estar condemnat/ada per cap delicte ni estar separat/ada del
servei de qualsevol de les administracions públiques ni estar inhabilitat/ada per a
l'exercici de les funcions públiques.

e) El requisit de tenir els antecedents penals cancel·lats, recollit a la base 2. f),
s'acreditarà mitjançant la certificació corresponent del Registre Central de Penats i
Rebels.

8.2 Les persones aspirants seleccionades, i proposades per al corresponent
nomenament com a funcionaris i funcionàries en pràctiques, exemptes de realitzar el
curs selectiu a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya) hauran de lliurar a
l’Ajuntament, al Servei Recursos Humans, en el termini de 20 dies naturals
comptadors des de l’endemà de la data de publicació de la llista de persones
aprovades i proposades per a ser nomenades funcionàries en pràctiques, i sense
requeriment previ, els següents documents:
a) Fotocòpia compulsada de la documentació que acrediti estar en possessió de la
titulació, d’acord amb el que s’estableix en la base 2.c).

b) Fotocòpia compulsada del permís de conduir vehicles de la classe A, i el BTP ,en
vigor.

c) Declaració jurada per la qual es pren el compromís de portar armes.

d) Declaració de no estar condemnat/ada per cap delicte ni estar separat/ada del
servei de qualsevol de les administracions públiques ni estar inhabilitat/da per a
l'exercici de les funcions públiques.

e) El requisit de tenir els antecedents penals cancel·lats, recollit a la base 2. f),
s'acreditarà mitjançant la certificació corresponent del Registre Central de Penats i
Rebels.

f) En el seu cas, certificat de serveis prestats a l’Administració Pública, on hi
constarà el grau personal consolidat i el temps de serveis reconeguts, amb
indicació del grup o subgrup corresponent.

8.3 Les persones que hagin de ser nomenades funcionàries de carrera hauran de ser
proposades pel tribunal qualificador conforme han superat tot el procés selectiu, i
hauran d’haver presentat la documentació assenyalada en els apartats anteriors.

NOVENA.- RESOLUCIÓ DE L’OPOSICIÓ
L’oposició es resoldrà per l’alcalde, o per la consellera delegada en matèria de
Recursos Humans i Gestió de Personal, a la vista de la proposta formulada pel
tribunal.
L’Alcalde o la consellera delegada en matèria de Recursos Humans i Gestió de
Personal hauran de nomenar funcionaries i funcionaris de carrera les persones
aspirants proposades en el termini d’un mes a partir de la data de publicació de la
relació de persones aprovades.
Els nomenaments esmentats es publicaran al Butlletí Oficial de la Província.
Un cop publicats els nomenaments de funcionaris i funcionàries es disposarà d’un
termini d’un mes per al jurament o promesa i presa de possessió, que s’efectuarà
davant el Secretari General de la Corporació. La manca de presa de possessió, llevat
de casos de força major, que seran degudament comprovats i considerats, comportarà
la pèrdua de tots els drets.

DESENA.-INCIDÈNCIES
El tribunal quedarà facultat per resoldre els dubtes que es presentin i prendre els
acords necessaris per al bon ordre de l’ oposició i, en tot el que no està previst en
aquestes Bases, s'aplicarà el Reglament d’accés, promoció i mobilitat de les policies
locals i supletòriament, per aquest ordre, el Reglament del personal al servei de les
entitats locals, el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció
professional dels funcionaris de l'Administració de la Generalitat, i el de l'Estat.

ONZENA.- IMPUGNACIONS
La convocatòria i aquestes Bases podran ser impugnades per les persones
interessades, potestativament, mitjançant recurs de reposició davant l’Alcalde en el
termini d’un mes a partir de la data següent a l'anunci de la convocatòria publicat al
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o, directament, mitjançant recurs
contenciós administratiu davant els jutjats contenciosos administratius de Tarragona,

o davant els jutjats contenciosos administratius en la circumscripció dels quals tingui
el domicili la persona interessada, a la seva elecció, en el termini de dos mesos
comptats també des del dia següent al de la seva publicació al DOGC, tot això de
conformitat amb l'establert als articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment
administratiu comú, i als articles 8, 14, 25 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, modificada per la Llei
Orgànica 19/2003, de 23 de desembre, i sense perjudici que es pugui exercir qualsevol
altre recurs que s’estimi procedent, d'acord amb el que disposa l'art. 58.2, in fine, de la
citada Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment
administratiu comú.
La qual cosa es fa pública per a general coneixement.


Tarragona, 15 de juliol de 2009
LA SECRETÀRIA GENERAL P.D.


Gemma Aranzazu Ros Brun


ANNEX 1

1.-L’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC).

1.1. Antecedents històrics i naturalesa jurídica de l’EAC.
1.2. Contingut i estructura de l’EAC.
1.3. Els dret i deures i els principis rectors
1.4. Les competències de la Generalitat.
1.5. La reforma de l’EAC.
2.- Les institucions polítiques de Catalunya.

2.1. La Generalitat com a sistema institucional d’autogovern de Catalunya.
2.2. El Parlament de Catalunya.
2.3. El president o presidenta de la Generalitat i el Govern.
2.4. Les institucions de rellevància estatutària.
3.- El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

3.1. Les funcions del Departament d’Interior Relacions Institucionals i Participació.
3.2. Òrgans generals del Departament d’Interior Relacions Institucionals
Participació.
3.3. L’àmbit de la seguretat: la Secretaria de Seguretat.
3.4. La Direcció General de la Policia..
4.- L’ordenament jurídic de l’Estat.

4.1. L’ordenament jurídic.
4.2. La Constitució espanyola.
4.3. La llei.
4.4. Les normes amb rang de llei.
4.5. El reglament.
4.6. Els tractats internacionals.
5.- Els drets humans i els drets constitucionals. Les garanties dels drets.

5.1. Les declaracions de drets humans.
5.2. Els drets constitucionals.
5.3. La titularitat dels drets constitucionals.
5.4. Els drets constitucionals relacionats amb el procés penal.
5.5. Els deures constitucionals.
5.6. Les garanties normatives.
5.7. Les garanties institucionals: la/el Defensor/ra del Poble.
5.8. Les garanties jurisdiccionals.
5.9. La suspensió dels drets constitucionals.
6.- Les institucions polítiques de l’Estat.

6.1. Les Corts Generals.
6.2. El Govern.
6.3. La Corona.
6.4. Altres institucions de l’Estat.
7.- Els òrgans jurisdiccionals. Poder judicial i Tribunal Constitucional.

7.1. Poder judicial i potestat jurisdiccional.

7.2. El Consell General del Poder Judicial.
7.3. El Ministeri Fiscal.
7.4. El Tribunal Constitucional.
8.- L’organització territorial de l’Estat.

8.1. Els models d’organització territorial.
8.2. L’Estat autonòmic a la Constitució de 1978.
8.3. Les comunitats autònomes.
8.4. Els municipis.
8.5. Les províncies.
8.6. Les comarques.
9.- El municipi.

9.1 L’Organització i Competències municipals.
9.2 Règim de sessions i acords dels òrgans col·legiats locals.
9.3. Òrgans de govern i òrgans consultius.
9.4 La/el Síndic de Greuges Local
10.- La Unió Europea.

10.1. Origen històric de la Unió Europea.
10.2. L’ordenament jurídic comunitari: dret comunitari originari i dret derivat.
10.3. Institucions comunitàries.
11.- Les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de seguretat.

11.1. Les competències en matèria de seguretat ciutadana (Llei 10/1994, d’11 de
juliol, de la policia de la Generalitat-mossos/es d’esquadra).
11.2. Les competències en matèria d’emergència i protecció civil.
11.3 Òrgans de coordinació en matèria de seguretat
12.- La coordinació entre administracions i cossos policials que actuen a Catalunya.

12.1. El concepte de coordinació policial.
12.2. La coordinació amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat i Autonòmiques.
12.3. La Llei d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya.
13.- La policia de Catalunya: mossos d’esquadra i policies locals.

13.1. Estructura i funcions del cos de mossos/es d’esquadra.
13.2 La policia local de Catalunya.
13.3. La policia de Catalunya: la policia del futur.
14.- La funció policial en matèria de seguretat ciutadana.

14.1. La funció policial.
14.2. Les comissaries generals i la Comisaría General Territorial (CGTER).
14.3. L’àrea bàsica policial (ABP).
14.4. La regió policial (RP).
14.5. Altres serveis de la CGTER: la divisió de recursos operatius (DRO).
15.- La funció policial en la investigació de delictes.

15.1. El concepte d’investigació.
15.2. El marc legal de la investigació.
15.3. Funcions de les unitats d’investigació.

15.4. Tècniques i mitjans d’investigació criminal.
15.5. Tipologia delictiva.
15.6. La formació en l’àmbit de la investigació criminal.
16.- La funció policial en seguretat viària i trànsit.

16.1. Normativa bàsica sobre trànsit: el Text articulat de la Llei sobre trànsit,
circulació de vehicles a motor i seguretat vial aprovat pel Reial decret legislatiu
339/1990, de 2 de març. 16.2. El Reglament general de circulació.
16.3. El Reglament general de conductors.
16.4. El Reglament general de vehicles.
16.5. El Reglament del procediment sancionador.
17.- Codi deontològic policial.

17.1. La deontologia policial.
17.2. El codi europeu d’ètica policial.
17.3. El marc deontològic dels principis bàsics d’actuació.
17.4. La policia en una societat multiètnica i la Carta de Rotterdam.
18.- El marc legal de la seguretat de l’Estat: forces i cossos de seguretat.

18.1. La Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat.
18.2. Principis bàsics d’actuació de les forces i cossos de seguretat.
18.3. Disposicions estatutàries de les forces i cossos de seguretat.
18.4. La policia de la Generalitat-mossos/ses d’esquadra.
18.5. La policia local. La Llei 16/1991, de les policies locals de Catalunya.
18.6 Reglament 233/2002 d’accés, promoció i mobilitat de les policies locals.
19.- La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat: els acords
internacionals.

19.1. La cooperació policial internacional: Interpol i Europol.
19.2. Els acords internacionals en matèria de seguretat: el sistema d’informació
Schengen.
20.-La ciutat de Tarragona.

20.1. Les seves activitats econòmiques.
20.2. Evolució de la població.
20.3. La distribució de l’espai urbà: zones residencials, àrees industrials i comercials.
La xarxa viària: accessos, vies urbanes, zones peatonals.
21.- Moviments associatius de Tarragona.

21.1. Activitats culturals, lúdiques i esportives. Festes i tradicions. Projecció
turística.
21.2. Serveis socials i comunitaris. La xarxa de serveis socials d’atenció primària.
Els serveis especialitzats. Institucions que els presten i infraestructura existent.

ANNEX 2: BAREM PROVES FÍSIQUES

BAREM D'APTITUD FÍSICA HOMES

Punts Cursa de
llançadora
Flexió de
braços
Circuit
d'agilitat
Salt
horitzontal
Natació Punts
10,0 12,0 50,0 18,6 2,2 -20,0 10,0
9,0 11,0 45,0 18,8 2,1 20,00-22,00 9,0
8,0 10,0 40,0 19,4 2,1 22,01-24,00 8,0
7,0 9,0 35,0 19,8 2,0 24,01-26,00 7,0
6,0 8,5 30,0 20,0 2,0 26,01-28,00 6,0
5,0 8,0 27,0 20,4 1,9 28,01-30,00 5,0
4,0 7,5 24,0 20,8 1,9 30,01-31,00 4,0
3,0 7,0 21,0 21,2 1,8 31,01-32,00 3,0
2,0 6,5 18,0 21,6 1,8 32,01-33,00 2,0
1,0 6,0 15,0 22,0 1,7 33,01-34,00 1,0
0,0 5,5 12,0 22,2 1,7 35,0 0,0

BAREM D'APTITUD FÍSICA DONES


Punts Cursa de
llançadora
Flexió de
braços
Circuit
d'agilitat
Salt
horitzontal
Natació Punts
10,0 10,0 40,0 22,6 1,9 -24,0 10,0
9,0 9,0 35,0 23,0 1,8 24,00-26,00 9,0
8,0 8,0 32,0 23,4 1,8 26,01-28,00 8,0
7,0 7,5 29,0 23,8 1,7 28,01-30,00 7,0
6,0 7,0 26,0 24,2 1,7 30,01-32,00 6,0
5,0 6,5 23,0 24,6 1,6 32,01-34,00 5,0
4,0 6,0 20,0 25,0 1,6 34,01-35,00 4,0
3,0 5,5 17,0 25,4 1,5 35,01-36,00 3,0
2,0 5,0 14,0 25,8 1,5 36,01-37,00 2,0
1,0 4,5 11,0 26,2 1,4 37,01-38,00 1,0
0,0 4,0 8,0 26,6 1,4 39,0 0,0


ANNEX 3: CAUSES D’EXCLUSIÓ MÈDICA
I. Antropometria
1. La dinamometria, amb l’estenòmetre de Blok, inferior a les 30 divisions en la mà
dominant i a les 25 divisions en la mà no dominant, pel que fa als homes; i inferior a
les 25 i 20 divisions, respectivament, en les mans dominant i no dominant, pel que fa
a les dones.
2. La capacitat vital, obtinguda amb l’espiròmetre, inferior als 3,5 litres en els homes i
als 3 litres en les dones.
II. Malalties, lesions i defectes físics
1. Aparell circulatori
1.1 Insuficiència cardíaca en totes les seves possibles manifestacions,
independentment de la seva causa.
1.2 Malformacions de cor o de grans vasos.
1.3 Lesions adquirides de cor o de grans vasos.
1.4 Trastorns de la conducció i del ritme cardíac.
1.5 Insuficiència coronària.
1.6 Pericarditis activa o residual.
1.7 Insuficiència arterial perifèrica.
1.8 Insuficiència venosa perifèrica.
1.9 Malformacions arteriovenoses. Shunt i aneurismes arterials. Linfedema.
1.10 Hipertensió arterial. Hipotensió simptomàtica.
2. Aparell respiratori
2.1 Malalties respiratòries amb repercussió permanent o ocasional en la funció
respiratòria.
2.2 Malformacions o lesions de les vies respiratòries altes o baixes, parènquima,
pulmó, pleures o tòrax.
3. Aparell genitourinari
3.1 Malformacions o lesions del tracte genitourinari.
3.2 Disfuncions urogenitals cròniques.
3.3 Nefropaties de qualsevol etiologia. Insuficiència renal. Hidronefrosi.
3.4 Litiasi del tracte urinari crònica.
3.5 Prolapse genital femení. Endometriosi.
4. Aparell digestiu
4.1 Malformacions o lesions de l’aparell digestiu, inclosos el fetge, les vies biliars, el
pàncreas exocrí i les glàndules salivals.
4.2 Disfuncions que comprometin la masticació, la deglució, la digestió o l’excreció.
4.3 Hèrnies i eventracions no tractades o reincidents.
4.4 Úlcera gastroduodenal.
4.5 Hepatopaties (inclouen alteracions metabòliques).
4.6 Malaltia inflamatòria crònica intestinal i síndrome de mala absorció.
4.7 Pancreopaties cròniques o reincidents.

5. Sistema hematopoètic: hemopaties que a judici del tribunal limitin l’exercici de la
funció policial.
6. Aparell locomotor
6.1 Malformacions o lesions que incapacitin, limitin o comprometin el lliure
moviment de qualsevol articulació o que puguin disminuir la força i l’agilitat de les
extremitats, el tronc o el coll, o la seva repercussió estàtica.
6.2 Qualsevol altre procés de l’aparell locomotor que a judici del tribunal dificulti
l’exercici de les funcions policials.
7. Trastorns psiquiàtrics i sistema nerviós
7.1 Qualsevol tipus de psicosi o trastorn afectiu, neuròtic o de personalitat que afecti
un adequat comportament social i laboral.
7.2 Retard mental, trastorn del desenvolupament psicològic o trastorn mental orgànic
que incapaciti per a les funcions pròpies del lloc al qual aspira.
7.3 Trastorns mentals i del comportament causats per consum de substàncies
psicotròpiques.
7.4 Detecció de marcadors biològics de consum de drogues d’abús il·legals o
medicaments considerats d’abús que a judici del tribunal no s’utilitzin amb finalitats
terapèutiques.
7.5 Epilèpsia i/o antecedents seus. Convulsions sense filiar.
7.6 Malformacions o lesions del sistema nerviós central o perifèric.
7.7 Síndromes vertiginoses de qualsevol etiologia.
7.8 Tremolor. Tics o espasmes.
7.9 Trastorns del son.
8. Glàndules endocrines
8.1 Malformacions o disfuncions de les glàndules endocrines o mixtes.
8.2 Diabetis mellitus.
9. Infeccions: qualsevol malaltia infectocontagiosa activa o amb risc de contagi.
10. Òrgans dels sentits
10.1 Lesions que puguin donar trastorns de la sensibilitat epicrítica o protopàtica o del
funcionalisme neuromotor.
10.2 Agudesa visual llunyana monocular sense correcció inferior a 4/10 (0,4).
10.3 Queratotomia radial.
10.4 Despreniment de retina.
10.5 Estrabisme manifest i no corregit.
10.6 Hemianòpsies o reduccions manifestes del camp visual.
10.7 Discromatòpsies. Es mesuraran pel test d’Ishihara i, en cas necessari i a criteri
dels metges designats pel tribunal qualificador, se’ls aplicarà el test de Farnsworth-
Munsell.
10.8 Glaucoma.
10.9 Qualsevol altre procés patològic que, segons el parer dels/de les facultatius/ves
que realitzin la prova, dificulti de manera important l’agudesa visual.
10.10 Agudesa auditiva que suposi una pèrdua entre 1.000 i 3.000 Hz a 35 dB o de
4.000 Hz a 45 dB.

10.11 Malformacions o lesions de l’oïda interna, mitjana o externa, que en
comprometin el bon funcionament o en determinin afeccions cròniques.
10.12 Malformacions o lesions dels òrgans de la fonació (llavis, paladar, boca, cordes
vocals, etc.) que comprometin la funció fonatòria normal.
10.13 Quequesa manifesta.
11. Pell, fàneres i glàndules exocrines
11.1 Malformacions, tumoracions i lesions de la pell i les fàneres que puguin
comprometre la funció policial.
11.2 Cicatrius que per la seva extensió, profunditat o característiques puguin
comprometre la funció policial.
11.3 Disfuncions de les glàndules exocrines que comportin compromís per a la funció
policial.
11.4 Dermatosis generalitzades. Èczemes o psoriasis.
11.5 Tatuatges que siguin visibles amb l’uniforme reglamentari.
11.6 Altres alteracions dermatològiques que a judici del tribunal limitin o dificultin
l’exercici de la funció policial.
12. Altres
12.1 Processos neoplàsics.
12.2 Processos hereditaris amb repercussió permanent sobre funcions orgàniques.
12.3 Malalties autoimmunes.
12.4 Diàtesi al·lèrgica.
12.5 Qualsevol afecció, lesió o disfunció que segons el criteri del/de la facultatiu/va
pugui comprometre la funció policial.

La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

els acords internacionals


Tema C.9.
La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:
els acords internacionals


1. La cooperació policial internacional: Interpol i Europol
1.1. Interpol
1.2. Europol
2. Els acords internacionals en matèria de seguretat:
el sistema d’informació Schengen (SIS)
2.1. Objectius del SIS
2.2. Estructura del SIS
2.3. Funcionament del SIS
2.4. El tractament de les dades informàtiques del SIS
2.5. Competències de l’oficina SIRENE
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

els acords internacionals


Tema C.9.
La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:
els acords internacionals


1. La cooperació policial internacional: Interpol i Europol
Un dels grans reptes als quals s’enfronta la societat actual és la globalització del crim organitzat, és a dir, la
delinqüència transnacional implicada en la producció i distribució il·legal de substàncies estupefaents,
blanqueig de capitals, immigració il·legal, tràfic il·lícit de vehicles, terrorisme, etc.

Aquesta nova forma de criminalitat implica que el comportament delictiu passi de ser una activitat local,
patrimoni exclusiu d’uns quants, a ser-ho (sobretot amb la lliure circulació de persones i béns dins de l’àmbit
comunitari) d’organitzacions delictives amb mitjans materials i tecnològics poderosos. Cada país
aconseguirà els seus propis objectius en la lluita contra la delinqüència mitjançant l’intercanvi d’informació i
la cooperació internacional entre cossos policials de diferents països.

1.1. Interpol
Interpol és una organització policial d’àmbit mundial que presta suport a les organitzacions, autoritats i
serveis que tenen com a missió prevenir, detectar i combatre el delicte.
Els orígens d’Interpol cal situar-los l’any 1914 quan juristes i policies de 14 països es van reunir a Mònaco a
fi i efecte, entre d’altres, de crear un fitxer criminal internacional centralitzat i unificar criteris en els
procediments d’extradició. Sorgeix la idea de crear unes oficines policials a cada país que serveixin com a
punt d’intercanvi d’informació i de coordinació en el creixent desenvolupament cientificopolicial.

L’any 1923 té lloc a la ciutat de Viena (Àustria) el Segon Congrés Internacional de Policia Judicial, on es
crea una Comissió Internacional de Policia Criminal. Serà l’any 1946 quan s’adopti el nom d’Interpol, que
passa posteriorment, l’any 1956, a anomenar-se definitivament Organització Internacional de Policia
Criminal-Interpol (OIPC-Interpol). Actualment formen part d’Interpol 181 països i ha adquirit l’estatut
d’observador a l’Organització de Nacions Unides (ONU).

1.1.1. Objectius d’Interpol
L’article 2 de l’Estatut d’Interpol estableix els objectius generals de l’organització:

a) Aconseguir i desenvolupar, dins del marc de les lleis dels diferents països i el respecte a la
Declaració universal dels drets humans, l’assistència rec íproca entre les autoritats de policia
criminal.

b) Establir i desenvolupar tota una sèrie d’institucions per contribuir a la prevenció i repressió de les diferents
infraccions de dret comú.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

els acords internacionals


L’article 3 de l’estatut estableix que l’OIPC-Interpol no ha d’intervenir en assumptes de caràcter polític,
militar, religiós o racial.

1.1.2. Estructura d’Interpol
Assemblea General

Òrgan polític amb delegats dels estats membres. És l’òrgan superior de l’organització. Les seves atribucions
són: orientació sobre les activitats de l’organització, regulació dels mitjans utilitzats per a la cooperació
internacional, mètodes de treball, finançament i designació de les personalitats dirigents. Les decisions de
l’Assemblea s’aproven per majoria simple i cada estat membre té un vot.

Comitè Executiu

Està format per 13 personalitats escollides per l’Assemblea General entre els delegats dels estats membres.
Entre les seves funcions destaquen executar les decisions de l’Assemblea, aprovar el programa de treball i
el projecte de pressupost.

Secretaria General

Òrgan executiu permanent que s’encarrega de l’administració i el funcionament permanent de la cooperació
policial internacional. L’Oficina d’Enllaç Europea depèn directament de la Secretaria General. Executa les
decisions de l’Assemblea i el Comitè Executiu, dirigeix i coordina la lluita contra la delinqüència
internacional, centralitza la informació criminal i s’encarrega de les relacions amb les autoritats nacionals i
internacionals. Està dirigida per un secretari general.

1.1.3. Funcionament d’Interpol
Cada país membre disposa d’una oficina central nacional que s’encarrega de mantenir l’enllaç amb els
diversos serveis de policia de l’estat respectiu, amb les oficines centrals nacionals dels altres països i amb la
Secretaria General de l’organització. L’oficina central nacional (OCN) es compon de funcionaris de l’estat
que actuen sempre dins del marc de la legislació nacional. Les seves funcions són:

a) Centralitzar les informacions i documentacions sobre delinqüència recollides dins del propi país i
que tinguin interès per a la cooperació policial internacional i transmetre-les a les diferents OCN i a
la Secretaria General.

b) Executar, dins del propi país, les operacions i actuacions policials sol·licitades per altres països
membres de l’organització a través de les respectives OCN.

c) Rebre les sol·licituds d’informació, verificacions, etc. provinents d’altres OCN i enviar les
respostes a l’OCN interessada.

d) Transmetre a les OCN les peticions judicials o policials del seu propi país a fi i efecte de ser
executades.

e) El cap de l’OCN nacional forma part de les delegacions nacionals a l’Assemblea General de
l’organització i és el responsable de l’aplicació de les resolucions aprovades.

A l’Estat espanyol, l’Oficina Central Nacional (OCN) funciona des de l’any 1929.

La cooperació policial afecta els delictes o les faltes que presentin un caràcter internacional, sobretot:
delictes de violència contra les persones, delictes contra la propietat, ús d’armes de foc i explosius amb un fi
delictiu, identificació de víctimes de catàstrofes, delinqüència organitzada i terrorisme, lluita contra el
terrorisme internacional, actes il·lícits contra la seguretat aèria, fraus econòmics, falsificacions i moneda
falsa, i tràfic il·lícit de drogues.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

els acords internacionals


1.2. Europol
Europol són les sigles i el nom que correspon a l’Oficina Europea de Policia. Un dels principals motius per a
la creació d’Europol van ser la lliure circulació de persones, béns i serveis, la desigualtat dels sistemes
legals, les barreres culturals i lingüístiques en la cooperació, la dificultat de coordinar recursos, així com
l’absència d’una visió europea del crim organitzat. El 7 de febrer de l’any 1992 es va signar el Tractat de
Maastricht sobre la Unió Europea, i es va considerar necessari per superar aquestes dificultats crear una
oficina europea de policia. Europol neix amb la idea d’assolir una millora en la cooperació policial contra el
terrorisme, el tràfic il·lícit de drogues i altres tipus de delinqüència internacional, mitjançant l’intercanvi
d’informació permanent.

El 3 de gener de 1994 va iniciar la seva activitat la Unitat de Drogues d’Europol (EDU) amb seu a l’Haia
(Països Baixos). Posteriorment, l’any 1995 van ampliar-se les seves competències a altres àmbits
delinqüencials. L’1 d’octubre de 1998 es va signar el Conveni d’Europol, però no va ser fins l’1 de juliol de
1999 que l’organització policial va iniciar les seves activitats (l’EDU és absorbida per Europol).

1.2.1. Objectius d’Europol
Europol té com a objectius millorar l’eficàcia entre les autoritats policials dels estats membres i la cooperació
a fi i efecte de prevenir i lluitar contra el terrorisme, el tràfic il·lícit d’estupefaents, material radioactiu i
nuclear, el tràfic d’éssers humans, de vehicles, la immigració il·legal i el blanqueig de diners, sempre que hi
hagi una estructura delictiva organitzada i que dos o més estats membres es vegin afectats.

1.2.2. Estructura d’Europol
En el quadre següent s’indica l’estructura orgànica d’Europol:

SECRETARIA DEL
CONSELL
D'ADMINISTRACIÓ
DIRECTOR D'EUROPOL RECOLZAMENT A LA
DIRECCIÓ
INTERVENTOR
FINANCER
DIRECTOR ADJUNT DIRECTOR ADJUNT DIRECTOR ADJUNT DIRECTOR ADJUNT DIRECTOR ADJUNT
DEPARTAMENT
RECOLZAMENT A
L'INVESTIGACIÓ (IS)
DEPARTAMENT
D'ANÀLISI
D'INFORMACIÓ (IA)
DEPARTAMENT CRIM
ORGANITZAT (OC)
DEPARTAMENT
SERVEIS
TECNOLÒGICS (TS)
DEPARTAMENT
RECURSOS I
SEGURETAT (RS)
GRUP
DIRECTOR
D'OPERACIONS
Cooperació i recolzament
operatiu
Anàlisi i documentació
Desenvolupament;
Intel.ligència i
coneixements especilitzats
Tecnologia de
l'informació i
comunicació;
investigacions;
recolzament tècnic
Recursos humans,
finançes; serveis
generals; CTR
(conferències, viatges,
trasllats); i seguretat
Intercanvi d'informació:
Austria, Bèlgica, Dinamarca,
Finlàndia, França, Alemanya,
Grècia, Irlanda, Itàlia,
Luxemburg, Holanda,
Portugal, Espanya, Suècia,
Regne Unit
Aquests òrgans disposen d’una gran independència i, a més, no poden sol·licitar ni rebre orientació de cap
govern, autoritat, organització o persona aliena a Europol.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

els acords internacionals


1.2.3. Funcionament d’Europol
Les funcions principals d’Europol són:

a) Facilitar l’intercanvi d’informació entre els països membres.

b) Recollir i analitzar informació i dades

c) Comunicar als serveis competents dels estats membres, mitjançant les unitats estatals d’Europol,
les dades que els afectin i la relació entre els actes delictius dels quals han tingut coneixement.

d) Facilitar les investigacions dins dels estats membres enviant a les unitats estatals d’Europol tota
la informació necessària.

e) Gestionar els sistemes informàtics de recollida de dades amb informació sobre persones
sospitoses de cometre delictes o que hi hagin participat que siguin competència d’Europol, o que
hagin estat comdemnades per aquests delictes.

f) Gestionar la recopilació de dades relatives a persones perjudicades per delictes o que puguin ser
considerades com a possibles testimonis en investigacions o en futures causes penals.

Cada estat membre designa una unitat que és l’encarregada d’executar les funcions esmentades i que és
l’únic òrgan d’enllaç entre Europol i els organismes i cossos policials dels estats membres.

 A l’Estat espanyol, ha estat creada per la Direcció General de la Policia, mitjançant el Servei Nacional
d’Intel·ligència Criminal-Europol (SNIC-Europol) de la Comissaria General de Policia Judicial. Mitjançant els
oficials d’enllaç, aquesta unitat subministra informació i dades a Europol; recull les sol·licituds d’informació,
de dades i d’assessorament provinents d’Europol per als cossos policials competents, així com les que són
transmeses a Europol; transmet informació per a la seva gravació en els sistemes informàtics; i per últim,
vigila per la legalitat en cada operació d’intercanvi d’informació.

2. Els acords internacionals en matèria de seguretat:
el sistema d’informació Schengen (SIS)
El Tractat de Schengen té el seu origen en l’acord signat en aquesta localitat de Luxemburg el 14 de juny de
1985, pels governs de Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, França i Alemanya. Així es va constituir
l’Acord de Schengen, relatiu a la supressió gradual dels controls a les fronteres comunes. Posteriorment,
van adherir-s’hi Itàlia, Espanya, Portugal, Grècia, Àustria, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Islàndia i Noruega.
L’objectiu d’aquest acord fou la creació d’una zona de lliure circulació, que implicava la supressió dels
controls, tant de persones com de vehicles i mercaderies, a les fronteres comunes i l’establiment de tot un
seguit de mecanismes i mesures de substitució per mantenir i incrementar els nivells de seguretat i controls
als països integrants.

El Conveni d’Aplicació de l’Acord de Schengen (CAAS) preveu les formes concretes d’actuació policial en
matèria de cooperació següents:

Cooperació policial (article 39): assistència policial a fi de preveure i investigar fets delictius
respectant el dret de l’estat.

Vigilància transfronterera (article 40): un cos policial d’un estat Schengen, dins el marc d’una
investigació judicial, continua en el territori d’un altre estat Schengen una operació de vigilància
iniciada al seu país.

Persecució transfronterera (article 41): també anomenada “persecució en calent”, consisteix en la
possibilitat que un cos policial persegueixi una persona que ha comès un delicte flagrant, dins el
territori d’un altre estat Schengen amb el qual té frontera comuna i sense que s’hagi pogut avisar
prèviament les autoritats del país.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

els acords internacionals


Informació incondicionada (article 46): possibilitat que un estat Schengen comuniqui a un altre
estat, i sense requeriment previ, informació interessant en referència a qualsevol aspecte relacionat
amb la seguretat i l’ordre.

Lliurament vigilat de substàncies estupefaents (article 73): operacions de tràfic transfrontereres
de substàncies estupefaents (sotmeses a control judicial o policial) amb la finalitat de descobrir o
identificar les persones implicades en la comissió de delictes relacionats amb aquestes substàncies

o bé la cooperació policial amb les autoritats estrangeres implicades amb aquesta finalitat.
Funcionaris d’enllaç (article 47): possibilitat que determinats funcionaris siguin adscrits als serveis
de policia d’altres estats Schengen amb la finalitat de promoure i agilitar la cooperació policial.

2.1. Objectius del SIS
El sistema integrat europeu d’informació d’interès policial (SIS) té com a finalitat el manteniment d’un
sistema europeu que permeti identificar persones, vehicles, armes de foc, documents i bitllets de banc i
proporcionar als agents que facin les identificacions les conductes a seguir en els supòsits d’una
identificació positiva. La informació recollida al SIS només pot utilitzar-se com a suport per a la realització de
controls policials o duaners i per l’emissió de visats o permisos de residència. No es pot treure informació
del SIS per a la realització d’una investigació; ni es poden incorporar les dades procedents del SIS a les
bases de dades estatals.

2.2. Estructura del SIS
L’estructura del SIS està constituïda per un sistema central comú per a tots els estats integrants, un sistema
per a cadascun dels estats membres, i tants sistemes locals com oficines d’enllaç tingui l’estat membre.

Addicionalment, la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior ha desenvolupat la Base de
Dades d’Assenyalaments Nacionals (BDSN). La BDSN està dissenyada per emmagatzemar també ordres
de cerca, assenyalaments vigents de persones, vehicles i objectes que s’hagin de compartir entre els
cossos policials (Cos Nacional de Policia, Guardia Civil, Ertzaintza i Mossos d’Esquadra) i no tinguin
transcendència europea, amb l’objectiu d’establir l’actuació requerida en la seva localització.

El SIS és un sistema informàtic d’introducció i consulta de dades per a la recerca de persones i objectes
dins dels estats signants del Conveni d’Aplicació de l’Acord de Schengen (CAAS), integrat per un ordinador
central situat a Estrasburg (Central Schengen Information System -CSIS-) i els sistemes estatals
d’informació Schengen (National Schengen Information System -NSIS-). El SIS és l’instrument més eficaç
previst al Conveni per resoldre el dèficit de seguretat que es produeix al “Schengenland” o territori Schengen
en suprimir-se els controls a les fronteres interiors.

A l’ordinador central i, simultàniament, als diversos NSIS, hi ha registrades les dades de persones i objectes
per a la seva recerca, en uns casos per a la seva extradició, d’altres per prohibir l’entrada, etc. I en els
objectes, per incautar-los.

2.3. Funcionament del SIS
El SIS, com a sistema informàtic integrat, permet la introducció de diverses actuacions policials en relació
amb persones i objectes.

El sistema informàtic integrat relacionat amb persones: detenció a l’efecte d’extradició, destinat a les
autoritats judicials (article 95 del CAAS); estrangers inclosos a la llista de no admissibles, destinat a les
autoritats d’estrangeria (article 96): protecció/esbrinament de parador de pers ones desaparegudes o
amenaçades, destinat a les autoritats policials i judicials (article 97); esbrinament de residència de
testimonis o persones inculpades, destinat a les autoritats judicials (article 98); vigilància discreta i control
específic de persones i vehicles, destinat a les autoritats policials i judicials (article 99).

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

els acords internacionals


El sistema informàtic integrat relacionat amb objectes: vehicles a motor amb una cilindrada superior a
50 cc, remolcs i caravanes; armes de foc; documents d’identitat expedits (passaports, documents d’identitat
i permisos de conduir); bitllets de banc enregistrats.

2.4. El tractament de les dades informàtiques del SIS
2.4.1. Dades relatives a la detenció preventiva a l’efecte d’extradició
La introducció de la descripció d’una persona al SIS equival a una ordre internacional de detenció del
Conveni Europeu d’Extradició. La verificació dels requisits d’extradició es fa a priori, facilitant les
extradicions i la utilització eficient del sistema. Aquesta funció és competència de l’Oficina SIRENE, que
compta amb un equip jurídic especialitzat per portar a terme aquesta funció.

L’estat que rep la petició d’extradició pot denegar la recerca de l’individu, de forma provisional o permanent,
fonamentant -ho en l’existència de raons jurídiques o d’oportunitat, i que comportarà sempre com a mesura
alternativa l’esbrinament del domicili i la localització del reclamat.

No tota persona en recerca per un òrgan judicial s’ha d’introduir al SIS. Són els jutges els que han de decidir
si ordenen la recerca dins un nou àmbit: el territori Schengen (és a dir, un àmbit intermedi entre les
recerques nacionals i les internacionals).

2.4.2. Dades relatives a estrangers no admissibles
En relació als estrangers no admissibles, es contemplen dos tipus diferents d’actuacions:

a) Prohibir l’accés al territori Schengen d’aquells ciutadans extracomunitaris introduïts a la llista de
persones no admissibles. Els serveis de control de fronteres exteriors denegaran l’accés de
l’estranger al territori Schengen, sempre que estigui determinat.

b) Si l’estranger ja es troba al territori Schengen, les administracions corresponents no concediran el
permís de residència i, en conseqüència, es procedirà a la seva expulsió.

2.4.3. Dades relatives a persones desaparegudes o a aquelles persones que per raons d’amenaces
hagin de tenir una protecció especial
Al SIS s’introdueixen també les dades de persones desaparegudes, menors, o qualsevol altra persona que
necessiti una protecció especial. Atenent a les diferents situacions, es procedirà a la localització de la
persona o, en el cas dels menors, impedirà el seu desplaçament, sempre que aquesta actuació estigui
d’acord amb el dret.

2.4.4. Dades relatives a persones que hagin de comparèixer davant els tribunals
Es tracta d’una modalitat d’auxili judicial internacional. En el SIS s’han d’introduir aquelles persones citades
com a testimonis, acusats o per notificació de sentència penal i només a l’efecte de comunicar el lloc de
residència.

2.4.5. Dades relatives a persones i vehicles a l’efecte de vigilància discreta o control específic
Vigilància discreta i control específic són dos conceptes introduïts pel CAAS. Qualsevol actuació que es faci
seguint una descripció del SIS basada en el supòsit esmentat s’ha de realitzar segons el dret dels estats.
Dins de l’àmbit de la vigilància discreta s’han d’incloure les accions realitzades per identificar la persona,
tant sigui en els controls fronterers, com en els controls de policia i duanes a l’interior del país. També s’han
d’incloure les actuacions dirigides a l’obtenció de dades sobre un vehicle així com del seu conductor.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

els acords internacionals


2.5. Competències de l’oficina SIRENE
Cadascun dels estats signants ha de designar una autoritat que tingui competència en el sistema
d'informació Schengen i que serà el responsable del seu correcte funcionament. A l’Estat espanyol aquestes
competències són atribuïdes a la Subdirecció Operativa de la Direcció General de la Policia (Ministeri
d’Interior). Totes les descripcions s’han de fer a través de l’esmentat organisme, el qual també ha de
trametre informació complementària sobre les persones i els objectes descrits al SIS. D’aquí el seu nom,
SIRENE, (Supplementary Information Request at the National Entry). En concret, SIRENE actua:

a) Com a interlocutor de la resta de SIRENE de les parts contractants.

b) Com a enllaç entre tots els serveis que operen dins l’àmbit estatal (autoritats policials,
administratives, consulars, duaneres i judicials de tot el territori de l’estat).

Els motius de recerca poden ser els que segueixen:

En relació amb persones

Recerca i detenció per extradició, estranger no admissible dins el territori Schengen, adult desaparegut,
menor desaparegut, investigació per les autoritats judicials, vigilància discreta, control específic, vigilància
discreta en matèria de seguretat de l’Estat i control específic en matèria de seguretat de l’Estat.

En relació amb vehicles

Vigilància discreta de vehicle, vigilància discreta de vehicle dins del marc de la seguretat de l’Estat, control
específic de vehicle, control específic de vehicle dins del marc de la seguretat de l’estat, vehicle sostret,
segrestat o perdut i vehicle buscat dins del marc d’un procediment judicial.

En relació amb objectes

Objecte sostret, segrestat o perdut i objecte buscat en relació amb un prova d’un procediment judicial.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La construcció d’un espai de seguretat, justícia i llibertat:

els acords internacionals


Idees força

1. Un dels grans reptes als quals s’enfronta la societat actual és la globalització del crim organitzat.
2. Interpol és una organització policial d’àmbit mundial que presta suport a les organitzacions, autoritats i
serveis que tenen com a missió prevenir, detectar i combatre el delicte.
3. Els objectius generals d’interpol són aconseguir i desenvolupar, l’assistència recíproca entre les
autoritats de policia criminal, i Establir i desenvolupar tota una sèrie d’institucions.
4. Europol neix amb la idea d’assolir una millora en la cooperació policial contra el terrorisme, el tràfic il·lícit
de drogues i altres tipus de delinqüència internacional, mitjançant l’intercanvi d’informació permanent.
5. Europol té com a objectius millorar l’eficàcia entre les autoritats policials dels estats membres i la
cooperació a fi i efecte de prevenir i lluitar contra el terrorisme, el tràfic il·lícit d’estupefaents, material
radioactiu i nuclear, el tràfic d’éssers humans, de vehicles, la immigració il·legal i el blanqueig de diners,
sempre que hi hagi una estructura delictiva organitzada i que dos o més estats membres es vegin afectats.
6. L’objectiu de l’acord de Schengen fou la creació d’una zona de lliure circulació, que implicava la
supressió dels controls, tant de persones com de vehicles i mercaderies, a les fronteres comunes i
l’establiment de tot un seguit de mecanismes i mesures de substitució per mantenir i incrementar els nivells
de seguretat i controls als països integrants.
7. El sistema integrat europeu d’informació d’interès policial (SIS) té com a finalitat el manteniment d’un
sistema europeu que permeti identificar persones, vehicles, armes de foc, documents i bitllets de banc i
proporcionar als agents que facin les identificacions les conductes a seguir en els supòsits d’una
identificació positiva.
Glossari

Blanqueig de capital
Ciutadà extracomunitari
Delinqüència transnacional
Detenció preventiva
Extradició
Globalització del crim
Òrgan executiu
Permisos de residència
Persona sospitosa
Substància estupefaent
Vigilància transfronterera
Visat

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia

 

El marc legal de la seguretat a l’Estat:

El marc legal de la seguretat a l’Estat:

forces i cossos de seguretat


Tema C.8.
El marc legal de la seguretat de l’Estat:
forces i cossos de seguretat


1. La Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat
2. Principis bàsics d’actuació de les forces i cossos de seguretat
3. Disposicions estatutàries de les forces i cossos de seguretat
4. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


El marc legal de la seguretat a l’Estat:

forces i cossos de seguretat


Tema C.8.
El marc legal de la seguretat de l’Estat:
forces i cossos de seguretat


1. La Llei orgànica 2/1986,
de 13 de març, de forces i cossos de seguretat
La Llei orgànica 2/1986 és una llei que desenvolupa el mandat constitucional explícit a l’article 104, quan
encomana a les FCS la missió de protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretat
ciutadana, i afegeix la necessitat d’una llei orgànica que determini les funcions, els principis bàsics
d’actuació i els estatuts.

Els aspectes més rellevants d’aquesta Llei prenen forma a partir de la presentació dels principis bàsics
d’actuació i les disposicions estatutàries (drets i deures) comuns a tots els cossos policials, així com la
disposició final segona, que ofereix la base jurídica de la policia autònoma de Catalunya.

L’objectiu principal de la Llei orgànica 2/1986 és el disseny de les línies mestres del règim jurídic de les
FCS en el seu conjunt, i establir els principis bàsics d’actuació comuns i els seus criteris estatutaris
fonamentals. En aquest sentit, aquesta Llei esdevé el marc específic de desenvolupament de les diferents
FCS i els òrgans de coordinació interpolicials.

De forma genèrica per a totes les FCS, s’estableix que la seguretat pública és una competència de l’Estat.
Així mateix fixa els principis bàsics d’actuació i els drets i deures comuns de les FCS que, per la seva
importància, veurem detalladament més endavant.

L’article 149.1.29 de la CE atribueix a l’Estat la competència exclusiva sobre seguretat pública. Aquesta
competència exclusiva l’exerceix a través de les FCS, sens perjudici que les comunitats autònomes tinguin
potestat per crear cossos policials en la forma que els respectius estatuts estableixin, i d’acord al marc legal
de la mateixa Llei orgànica 2/1986. Els matisos de l’apartat 29 de l’article 149.1 delimiten o comparteixen el
caràcter exclusiu de l’Estat en matèria de seguretat pública, quan reconeix el marge competencial de les
comunitats autònomes a aquest respecte.

La seguretat pública esdevé en conseqüència una matèria difícil d’establir. Aquesta afirmació, reconeguda
pel mateix preàmbul de la Llei orgànica 2/1986, indica la dificultat per redactar normes ordenadores en
matèria de seguretat pública, i deixa, per tant, un espai jurídic ampli per al desenvolupament de normes
reguladores relacionades amb l’àmbit competencial de totes les administracions públiques (amb estatuts
propis ben diferenciats).

La pròpia dinàmica de la societat (a la qual les FCS serveixen) ha fet evolucionar el concepte de seguretat
pública com a matèria exclusiva de l’Estat. Les sentències del Tribunal Constitucional argumenten
l’afirmació en favor d’un sistema de competències concurrents (exercides per totes les administracions
públiques d’acord amb els seus estatuts) que complementen la primera lectura de l’article 149.1.29.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


El marc legal de la seguretat a l’Estat:

forces i cossos de seguretat


D’acord amb tot l’anterior, els cossos autonòmics són instituts armats de naturalesa civil amb organització
jerarquitzada. De forma genèrica, tots els cossos autonòmics poden desenvolupar, a l’àmbit territorial que
els correspongui, les funcions d’acord al seu règim competencial. Aquestes funcions poden basar-se en un
àmbit competencial propi, o bé compartit, o bé de suport i col·laboració amb altres forces de seguretat.

Les funcions de caràcter propi són:

a) Vigilància i protecció de persones i òrgans de la comunitat.
b) Vetllar per l’acompliment de les disposicions i ordres de la comunitat.
c) Inspeccionar activitats sota les competències de la comunitat.


Les funcions amb caràcter compartit i indiferenciat amb les FCSE:

a) Cooperació en la resolució amistosa de conflictes privats.
b) Prestació d’auxili en accidents i catàstrofes.
c) Vetllar per l’acompliment de les disposicions per la conservació del medi ambient.


Les funcions de col·laboració amb altres FCSE són:

a) Vetllar per l’acompliment de les disposicions de l’Estat.
b) Participar en funcions de policia judicial.
c) Vigilar espais públics i manteniment de l’ordre a grans concentracions humanes.


2. Principis bàsics d’actuació de les forces i cossos de seguretat
L’article 5 de la Llei orgànica 2/1986 plasma els principis bàsics d’actuació de qualsevol cos de policia a
l’Estat. La definició dels principis bàsics d’actuació també deriva (a més de les raons anteriors) del monopoli
i ús institucionalitzat de la coacció jurídica, per part de les administracions públiques.

L’exercici d’aquest monopoli comporta la utilització d’armes per part dels funcionaris de policia. Aquesta
circumstància d’indubtable transcendència per la vida i la integritat física de les persones, exigeix
l’establiment de límits i la consagració de principis relatius a la moderació i excepcionalitat del seu ús.

Els principis bàsics d’actuació es poden ordenar en cinc eixos fonamentals: l’adequació a l’ordenament
jurídic, les relacions amb la comunitat, el tractament de les persones detingudes, la dedicació i la
responsabilitat dels membres de les FCS.

L’adequació a l’ordenament jurídic vol dir complir les lleis. Aquest aspecte o principi bàsic es pot enunciar
com un desenvolupament de les funcions policials, que implica:

a) Respecte a la CE, a l’Estatut i a la resta de lleis.

b) Neutralitat política i no discriminació amb motiu religiós, sexual, d’opinió o d’ètnia.

c) Integritat davant d’actes de corrupció.

d) Jerarquia i subordinació.

e) Col·laboració amb l’Administració de Justícia.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


El marc legal de la seguretat a l’Estat:

forces i cossos de seguretat


Els principis bàsics d’actuació de les FCS relatius a l’àmbit de relació amb la comunitat són:
a) Impedir pràctiques abusives o arbitràries.
b) Protegir, auxiliar i informar els ciutadans, als quals ha de dispensar un tracte curós i correcte.
c) Actuar amb la decisió nec essària i amb els mitjans que la congruència, oportunitat i

proporcionalitat dicten.
d) Usar les armes només en situacions de perill greu i sota els principis de congruència, oportunitat i
proporcionalitat.


Els principis bàsics d’actuació de les FCS relatius al tractament de les persones detingudes són:
a) S’han d’identificar degudament.
b) Han de vetllar per la seva vida i integritat física.
c) Han d’observar curosament tots els tràmits i terminis.

En relació amb tota aquesta sèrie de principis, el personal de les FCS ha d’actuar amb total dedicació en
qualsevol lloc i a qualsevol hora i ha de respectar el secret professional. Així mateix, els membres de les
FCS són responsables personalment i directa dels actes que porten a terme, sens prejudici que les
administracions públiques siguin responsables subsidiaris.

3. Disposicions estatutàries de les forces i cossos de seguretat
Les disposicions estatutàries tenen el propòsit de configurar l’organització policial en base a criteris de
professionalitat i eficàcia. En aquest sentit, la Llei dóna especial rellevància a l’aspecte formatiu i a la
promoció professional dels seus funcionaris. Així doncs, les disposicions estatutàries fan referència als drets
i deures que són d’aplicació a tots els membres de les FCS. Aquestes disposicions es poden resumir de la
manera següent:

a) La promoció (ascens) professional, social i humana ha de ser d’acord amb els principis de:
objectivitat, igualtat, mèrit i capacitat.

b) La formació ha de tenir caràcter professional i permanent.

c) Els membres de les FCS han de jurar o prometre la CE.

d) La remuneració ha d’incloure els conceptes de formació, incompatibilitat, mobilitat, dedicació i
risc.

e) Els llocs de treball (destinacions) s’han de proveir d’acord amb els principis de mèrit, capacitat i
antiguitat.

f) Incompatibilitat dels membres per fer altra activitat (amb excepcions regulades a les lleis
d’incompatibilitats).

g) No es pot exercir en cap cas el dret de vaga.

h) Existència d’un règim disciplinari d’acord amb la missió constitucional i el principi de jerarquia.

i) Els membres de les FCS tenen el caràcter d’agents de l’autoritat en l’exercici de les seves
funcions.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


El marc legal de la seguretat a l’Estat:

forces i cossos de seguretat


j) Els membres de les FCS han de ser jutjats per l’ordenament jurídic ordinari i complir pena en
centres ordinaris amb separació de penats. Així mateix, expressa que els expedients disciplinaris
que puguin ser oberts per fets que puguin ser considerats il·lícits penals, no tenen una resolució
definitiva fins que no hi hagi un sentència ferma judicial.

4. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra
La Llei orgànica 2/1986 fa referència a la policia autònoma de Catalunya a la disposició final segona, que es
redacta en virtut de l’execució del mandat constitucional de l’article 150 pel que fa a la seguretat. Aquest
precepte constitucional reconeix la transferència o delegació de matèries de titularitat estatal a les
comunitats autònomes. En matèria de seguretat pública, la disposició final segona de la Llei orgànica 2/1986
atorga o delega en l’estatut i les normes que el desenvolupin la capacitat per regular l’esmentat àmbit.

Per tant, la Llei orgànica 2/1986 és el marc d’actuació per totes les FCS. En el cas de Catalunya,
l’esmentada Llei deixa un ampli espai jurídic de desenvolupament en el qual s’inscriuen la Llei 19/1983, de
creació de la Policia Autonòmica, i la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos
d’Esquadra. El preàmbul de la Llei 10/1994 explica la rellevància d’aquesta norma en relació amb la Llei
orgànica 2/1986:

(...) Aquesta Llei obre, així , una nova etapa en la ja àmplia història de la Policia de la Generalitat. En
efecte, sobre els fonaments del bloc de la constitucionalitat, en remissió directa a la Constitució i a
l’Estatut d’autonomia, i també a la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i
a l’esmentada Llei 19/1983, de creació de la Policia Autonòmica, la Llei present té per objecte d’establir
els principis d’actuació, les funcions i el règim funcionarial i estatutari dels membres del cos de Mossos
d’Esquadra, i l’organització de la seguretat pública en tot el territori, i preveu la creació dels òrgans
necessaris i la dotació dels mitjans imprescindibles per al compliment correcte de les funcions de
seguretat que corresponen a la Generalitat.
Respecte a això, la Llei s’inspira en les resolucions de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i
de l’Assemblea General de les Nacions Unides, especialment en les relatives a la Declaració sobre la
policia i al Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei, respectivament. Els
principis que deriven d’aquestes directrius són inclosos en la Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de
seguretat i, per tant, obliguen sense excepció els membres de tots els col·lectius policials. D’acord amb la
disposició final segona de la dita Llei, s’han d’aplicar directament a la Policia de la Generalitat els principis
bàsics d’actuació i les disposicions estatutàries comunes que estableixen els articles 5, 6, 7 i 8 de la Llei
esmentada (...).

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


El marc legal de la seguretat a l’Estat:

forces i cossos de seguretat


Idees força

1. L’objectiu principal de la Llei orgànica 2/1986 és el disseny de les línies mestres del règim jurídic de les
FCS en el seu conjunt, i establir els principis bàsics d’actuació comuns i els seus criteris estatutaris
fonamentals.
2. Els principis bàsics d’actuació es poden ordenar en cinc eixos fonamentals: l’adequació a l’ordenament
jurídic, les relacions amb la comunitat, el tractament de les persones detingudes, la dedicació i la
responsabilitat dels membres de les FCS.
3. Les disposicions estatutàries fan referència als drets i deures que són d’aplicació a tots els membres de
les FCS i tenen el propòsit de configurar l’organització policial d’acord amb els criteris de professionalitat i
eficàcia.
4. La Llei orgànica 2/1986 fa referència a la policia autònoma de Catalunya en la disposició final segona,
que es redacta en virtut de l’execució del mandat constitucional de l’article 150 pel que fa a la seguretat.
Aquest precepte constitucional reconeix la transferència o delegació de matèries de titularitat estatal a les
comunitats autònomes.
Glossari

Coacció jurídica Lliure exercici de drets
Competència exclusiva Mandat constitucional
Competències concurrents Monopoli
Disposicions estatutàries Norma ordenadora
Eficàcia Norma reguladora
Espai jurídic Organització jerarquitzada
Incompatibilitat Òrgans de coordinació interpolicial
Institut armat de naturalesa civil Principis bàsics d’actuació

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia

 

El canvi social (part I):

El canvi social (part I):

la societat multicultural i la igualtat d’oportunitats dels homes i les dones


Tema A.6.
El canvi social (part I):
la societat multicultural,
i la igualtat d’oportunitats dels homes i les dones


1. Les migracions contemporànies
2. La immigració a Espanya i Catalunya
2.1. La dinàmica migratòria i l’evolució de la població catalana
2.2. Panorama de les noves migracions a Catalunya
3. Models d’integració i marcs de convivència en la societat multicultural
4. Les polítiques públiques en matèria d’immigració
4.1. Política migratòria comunitària
4.2. Política migratòria d’Espanya i Catalunya
5. Règim jurídic: igualtat formal i igualtat material
6. Igualtat d’oportunitats i discriminació positiva
7. Les polítiques públiques en matèria d’igualtat d’oportunitats
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Coneixements de l’entorn


El canvi social (part I):

la societat multicultural i la igualtat d’oportunitats dels homes i les dones


Tema A.6.
El canvi social (part I):
la societat multicultural,
i la igualtat d’oportunitats dels homes i les dones


La societat multicultural

La diversitat social i cultural és un tret que una bona part de les societats contemporànies no pot defugir, i,
de fet, cada vegada més es considera com un valor socialment compartit. En realitat, els possibles orígens
d’aquesta diversitat són nombrosos. Qüestions com el gènere, l’edat, la classe social, la procedència rural o
urbana, la religió, etc., es poden considerar factors importants en la generació de diferències i variacions en
el si de qualsevol societat.

Però des de fa uns anys les migracions són les que atrauen més l’atenció i el debat al voltant dels dilemes i
reptes que planteja avui la diversitat cultural.

1. Les migracions contemporànies
Durant les últimes tres dècades s’han consolidat noves pautes migratòries internacionals que han contribuït
a generalitzar els moviments migratoris de forma important, de manera que podem dir que el senyal
d’identitat de les actuals migracions és el seu caràcter global. Podem destacar tres dimensions en què es
percep aquest caràcter del fenomen migratori en el món contemporani:

a) El creixement constant del volum de persones migrants, com es pot veure en el Quadre 1, de forma
que es pot considerar que les migracions internacionals són un fenomen en expansió.

b) L’ampliació de les xarxes i cadenes migratòries —és a dir, del conjunt de relacions entre individus,
famílies i grups que serveixen de pont entre els llocs de partida i els llocs de destinació. Apareixen i es
consoliden múltiples xarxes interregionals, si bé en general dominen les xarxes sud-nord i les
transoceàniques. Més recentment, destaca també la migració est-oest. En tot cas, aquestes xarxes
afecten directament més i més països i regions del món.

c) La diversificació dels tipus migratoris. Tot i que la motivació prioritària dels desplaçaments
internacionals segueix sent la de caràcter econòmic, aquests últims anys estan augmentant
considerablement altres formes de migrar: els refugiats i desplaçats, el personal qualificat i les elits
professionals, la reagrupació familiar, els col·lectius de tercera edat, les migracions femenines, etc.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Coneixements de l’entorn


El canvi social (part I):

la societat multicultural i la igualtat d’oportunitats dels homes i les dones


El resultat de tot aquest entramat de moviments, voluntaris o forçats, així com el seu creixement constant,
ha sigut la formació de minories ètniques o culturals en el si dels països receptors i l’increment de la
diversitat sociocultural a la majoria de les societats actuals. Per altra banda, han aparegut també problemes
de relació entre els diferents col·lectius, que han generat conflictes importants, davant els quals es percep la
necessitat d’una intervenció social des de diversos fronts i dimensions.

2. La immigració a Espanya i Catalunya
L’Estat espanyol s’ha convertit, durant les últimes dues dècades, en un important centre de recepció
d’immigració. En el curs d’aquests últims anys, els canvis produïts en els corrents migratoris d’estrangers
cap a Espanya i Catalunya es poden resumir de la forma següent:

a) Increment generalitzat de les afluències d’estrangers, fet que comporta el pas d’un país d’emigració
a un país d’immigració.

b) Un trencament de l’equilibri que hi havia entre el volum d’immigració europea comunitària i el
d’immigració extracomunitària, amb un creixent predomini d’aquesta última.

c) Les nacionalitats dels estrangers tendeixen a diversificar-se àmpliament.

d) Una tendència cap a una immigració permanent o de llarga durada, i per tant el pas progressiu
d’una immigració d’homes a una immigració familiar.

La immigració no es reparteix igual arreu de l’Estat. Hi ha unes comunitats autònomes que són receptores
per excel·lència i d’altres amb escassa incidència immigratòria. En aquest sentit, hem de dir que les
destinacions escollides pels estrangers també han canviat, aquests últims anys, de manera destacable. El
1988 la comunitat autònoma receptora per excel·lència era Madrid, seguida de lluny per Catalunya, la
Comunitat Valenciana, Andalusia i Balears.
Aquestes cinc destinacions van recollir el 80% de la immigració d’aquell any. Deu anys més tard, Catalunya
es consolida com el principal centre receptor d’immigrants. Madrid baixa, encara que es situa en segon lloc,
i emergeixen amb força Múrcia o el País Basc. Aquestes tendències poden indicar noves preferències en
les destinacions dels immigrants en un futur pròxim i, sobretot, un procés de dispersió per tot el territori
espanyol, de forma que incidirà cada vegada en més comunitats autònomes.

2.1. La dinàmica migratòria i l’evolució de la població catalana
Les migracions, malgrat que no són un fenomen nou en el panorama demogràfic català (hem de recordar,
per exemple, la immigració de francesos dels segles XVI i XVII), es revelen com l’element més important en
la configuració de la trajectòria de la població catalana del segle XX. Així, l’actual població de Catalunya
(que se situa com la segona comunitat autònoma més poblada de l’Estat) s’explica, en bona mesura, per la
incidència dels moviments migratoris. I més enllà de la demografia, no hem d’oblidar que s’acostuma a
considerar que les migracions són també un senyal d’identitat de Catalunya, en el sentit de donar lloc a una
societat receptora plural, que aspira a la integració dels elements forans.

Dels corrents migratoris que han afectat Catalunya en el transcurs de l’últim segle, sens dubte els que més
importància han tingut són els procedents de regions espanyoles, que, fins al final dels anys setanta, van
constituir una aportació essencial per a la població catalana. Algunes estimacions indiquen que entre el
1901 i el 1980 el flux d’immigrants podria haver assolit una xifra propera als tres milions de persones. En
l’actualitat, aproximadament un 30% del total d’habitants de Catalunya són persones nascudes en altres
regions o comunitats espanyoles.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Coneixements de l’entorn


El canvi social (part I):

la societat multicultural i la igualtat d’oportunitats dels homes i les dones


Per tant, al llarg del segle passat, les migracions han desenvolupat un paper crucial en l’evolució
demogràfica, paper que mantenen durant els primers anys del segle XXI. Tanmateix, durant la dècada dels
noranta cobra protagonisme, a Catalunya, la recepció d’una creixent immigració d’estrangers. Aquest flux de
persones, procedent tant d’espais europeus com d’altres continents, s’apunta com un element a tenir molt
en compte, tant per la seva incidència directa en l’evolució de la població com en molts altres aspectes de la
vida cultural, econòmica, cívica, política, etc., del país.

Així, com succeeix en el conjunt de l’Estat, els moviments migratoris més rellevants durant els últims temps
són els que deriven de la recent immigració exterior. Es pot afirmar, per aquest motiu, que Catalunya es
troba inserida en el context de globalització i intensificació dels fluxos que caracteritza les migracions
internacionals de les últimes dècades del segle XX.

2.2. Panorama de les noves migracions a Catalunya
Un punt de partida per intentar situar la dimensió de la immigració estrangera és saber com ha evolucionat
el nombre d’immigrants. Algunes fonts indiquen que el 1970 hi havia uns 32.000 estrangers residint a
Catalunya. Aquesta xifra mostra una lleugera tendència a l’augment en el transcurs dels anys setanta. El
1980, segons les dades, n’eren 38.656. Aquesta població tenia encara un pes molt petit sobre el conjunt: el
0,65% dels residents a Catalunya. La dècada dels vuitanta es caracteritzà per una acceleració de la
immigració, de manera que el nombre d’estrangers estaria pròxim a duplicar-se, i guanyaria pes en el
conjunt de la societat catalana.

El 1990, les dades oficials informaven de la presència de gairebé 66.000 estrangers (un 1’1% de la població
total). Aquesta xifra s’anirà incrementant en el transcurs de la dècada fins a situar-se a prop de 215.000
persones al final de l’any 2000, amb el conseqüent augment del pes relatiu en el total de la població
catalana (3,46%).

La immigració estrangera a Catalunya es nodreix d’un doble flux: per una banda, l’arribada d’europeus —en
bona mesura, persones procedents de països de la UE— i, per altra banda, una creixent immigració de
països extracomunitaris, que procedeix principalment de l’Àfrica i de Llatinoamèrica, encara que tendeix a
ampliar-se com a conseqüència de la incorporació d’altres països emissors.

El col·lectiu més nombrós, segons les dades de l’any 2000, és el marroquí, amb més d’un terç del total
d’estrangers. Segueixen, per ordre d’importància, el francès, el peruà, l’alemany i el xinès. Es tracta, doncs,
d’una immigració de procedències molt variades i amb tendències molt contrastades, en la mesura que
alguns col·lectius s’han estabilitzat en el seu creixement, mentre que d’altres, abans minoritaris, comencen a
destacar amb força. En termes absoluts, durant la segona meitat dels noranta, els col·lectius que més s’han
incrementat són els procedents del Marroc, Alemanya, el Perú, la República Dominicana, Gàmbia, Itàlia, la
Xina i Colòmbia. Però si ho examinem en termes relatius, els increments més destacats s’han produït entre
els procedents de l’Equador (que el 2002 ja ha passat a ser el segon col·lectiu en importància, amb 19.737
persones), Rússia, Ucraïna i Iugoslàvia. Es tracta en tots aquests últims casos de col·lectius modestos, però
la rapidesa amb què està creixent la seva presència indica la necessitat de tenir-los en compte.

Quadre 1: Residents estrangers a Catalunya segons el país de procedència (any 2006)

Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya
Alemanya 7.091 2.141 127 1.502 10.861
Bèlgica 1.141 946 56 587 2.730
França 8.010 3.108 224 1.282 12.624
Itàlia 18.779 2.030 380 2.093 23.282
Països Baixos 2.786 1.285 81 764 4.916
Portugal 3.361 719 567 691 5.338
Regne Unit 5.328 2.056 112 1.792 9.288
Resta Unió
Europea 8.451 1.449 765 2.174 12.839
Total Unió 54.947 13.734 2.312 10.885 81.878

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Coneixements de l’entorn


El canvi social (part I):

la societat multicultural i la igualtat d’oportunitats dels homes i les dones


Europea
Europa (sense
UE) 24.052 8.278 12.301 12.251 56.882
Total Europa 78.999 22.012 14.613 23.136 138.760
Algèria 2.326 427 2.209 1.132 6.094
Gàmbia 4.590 7.603 1.070 92 13.355
Marroc 104.627 28.723 12.422 25.108 170.880
Senegal 4.922 1.652 1.748 1.257 9.579
Resta Àfrica 10.177 2.131 3.897 : 16.944
Total Àfrica 126.642 40.536 21.346 28.328 216.852
Argentina 14.927 2.192 692 2.200 20.011
Colòmbia 22.425 2.891 2.744 4.757 32.817
Cuba 5.104 678 283 712 6.777
Equador 57.578 2.366 1.468 3.374 64.786
Estats Units 2.288 207 32 155 2.682
Perú 25.041 766 630 696 27.133
República
Dominicana 12.893 887 843 1.115 15.738
Resta Amèrica 35.194 5.543 1.862 3.126 45.725
Total Amèrica 175.450 15.530 8.554 16.135 215.669
Filipines 7.456 351 11 192 8.010
Paquistan 15.439 305 177 1.322 17.243
Xina 24.719 1.920 1.211 2.012 29.862
Resta Àsia 12.450 2.571 238 653 15.912
Total Àsia 60.064 5.147 1.637 4.179 71.027
Total Oceania 253 30 3 8 -
Apàtrida -----
País desconegut 191 16 11 9 227
Total 441.599 83.271 46.164 71.795 642.829

Font: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Observatorio permanente de la inmigración. Any 2006

En conjunt, els estrangers que resideixen a Catalunya són majoritàriament persones en edat activa i, per
tant, els grups d’edat compresa entre els 25 i els 49 anys no tenen molt pes específic. Tanmateix, el perfil
sociodemogràfic que caracteritza els diversos col·lectius és força diferenciat. En aquest sentit, per exemple,
no hi ha grans diferències en la proporció entre homes i dones dins els grups de procedència europea; en
canvi, aquestes són molt desequilibrades en altres col·lectius com l’africà, en què predomina la immigració
masculina, mentre que les dones són les que protagonitzen les migracions en molt casos dels procedents
de Llatinoamèrica (peruanes, dominicanes, colombianes) i en algunes comunitats asiàtiques (filipines).

La immigració estrangera mostra unes pautes d’assentament en el territori català caracteritzades per les
desigualtats. La disposició de les principals àrees receptores coincideix, en gran part, amb les pautes de
distribució del conjunt de la població: l’eix litoral i l’entorn metropolità, amb la ciutat de Barcelona al.
capdavant, són els punts més importants. Alguns nuclis turístics, encara que de menor entitat demogràfica,
s’han erigit en destinació de certes colònies estrangeres, com Sitges, Roses, Lloret de Mar o Blanes.

3. Models d’integració i marcs de convivència en la societat multicultural
L’afluència migratòria, sobretot en determinades circumstàncies de volum, visibilitat i concentració, pot tenir
importants implicacions per a la societat receptora en l’àmbit de l’ajust de la convivència social entre els
sectors autòctons i immigrants i entre els diferents col·lectius d’immigrants.

Tota societat ha d’abordar el problema de la integració de l’estranger i fixar el model o els models de
convivència a partir dels quals pot elaborar les estratègies i polítiques socials adients. Aquests models de
convivència poden ser diversos i multidimensionals. Assenyalarem breument les línies bàsiques dels models
teòrics que s’utilitzen a l’hora d’interpretar o orientar les formes de convivència entre una diversitat de
col·lectius. Han sorgit tres models en el panorama de les ciències socials i en les pràctiques polítiques:
l’assimilació, el melting pot i el pluralisme cultural.

Assimilació: es tracta del procés d’adequació de l’immigrant a la societat receptora, en el qual aquell
adquireix la cultura de la societat majoritària. Aquest model pressuposa que, en la mesura que

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Coneixements de l’entorn


El canvi social (part I):

la societat multicultural i la igualtat d’oportunitats dels homes i les dones


l’immigrant adopta la cultura de la societat receptora, aquesta l’admetrà com un membre més i es
produirà la seva plena integració o, dit amb altres termes, es considera que l’aculturació (assemblarse
més a la majoria) ajudaria a reduir el prejudici i la discriminació. En resum, es condiciona
l’admissió de nous immigrants a la seva “capacitat d’assimilació”.

Melting pot (gresol cultural): aquest model d’integració implica tots els membres de la societat
(nadius i immigrants) en la creació d’una nova cultura general, com resultat de la fusió dels diversos
elements culturals i les diferents identitats. El resultat seria una combinació i harmonització de
cultures en la qual tots haurien estat protagonistes, de forma que s’assoleix, doncs, la plena adhesió i
pertinença de cadascun dels membres de les cultures participants en la construcció de la nova
societat.

Pluralisme cultural: segons aquest model, que parteix de la tendència que es considera
predominant que ni nadius ni immigrants desitgen perdre les seves senyes d’identitat, l’adaptació es
produirà mitjançant l’adhesió per part de tots a uns principis comuns de convivència, però mantenint
en certs nivells les peculiaritats de cada col·lectiu, generalment limitades a l’esfera privada, i sempre
que els conflictes que se’n puguin derivar no afectin aquests principis bàsics de convivència.

Aquests models teòrics d’integració, que conformen diferents marcs de convivència, constitueixen l’eix de
controvèrsies socials i polítiques d’importància. L’assimilació i, fins i tot, el melting pot, són rebutjats sovint
perquè contravenen l’ètica del dret dels grups a mantenir la seva pròpia identitat, d’acord amb els ideals
humanitaris i els drets de les minories. Quant al pluralisme cultural, es critica pels seus riscos de
fragmentació social, que pot donar lloc a una coexistència social separada entre els diversos grups.

4. Les polítiques públiques en matèria d’immigració
Prenent la societat i l’estat receptor com a protagonistes, la immigració suscita noves qüestions en relació al
control de les fronteres i l’elaboració de polítiques d’immigració. Com que l’Estat espanyol és membre d’una
unitat geopolítica supranacional, la Unió Europea (UE), i que aquesta pertinença condiciona en alguna
mesura el tractament d’aquest fenomen, hem d’exposar breument alguns aspectes del marc polític europeu.

4.1. Política migratòria comunitària
Des del punt de vista del control de fluxos migratoris i de les fronteres externes, trobem pautes comunes als
diferents països de la UE. A gairebé tots, la política de control dels fluxos s’ha fet més restrictiva per als
“estrangers de tercers països”. Hi ha, en aquest sentit, una creixent intervenció de nivells supraestatals en
l’elaboració de les polítiques de migració en l’àmbit de la UE.

L’estrangeria a la UE va quedar, des de l’inici del projecte europeu, clarament dividida en dues categories: la
comunitària i la no comunitària. Són categories ben diferenciades en moltes qüestions, com la llibertat de
moviments o els drets dels immigrants. Amb l’entrada en vigor, el 1999, del Tractat d’Amsterdam, el ciutadà
comunitari pot desplaçar-se, assentar-se i treballar lliurament a qualsevol part dels països de la UE, sense
més requeriments que els administratius i burocràtics, i hi pot gaudir d’amplis drets laborals, socials
(seguretat social, habitatge...) i polítics (drets de vot i candidatura a les eleccions europees i locals).

Per als estrangers no comunitaris, els drets i les possibilitats d’assentament i treball són més limitats que per
als estrangers procedents de la UE. L’existència de restriccions en les entrades, que pot afavorir l’entrada
clandestina d’immigrants, i una certa rigidesa en els requisits per mantenir-se legalment al país (possibles
dificultats per a l’obtenció i la renovació dels permisos de residència i treball) provoquen l’existència d’una
important bossa d’immigrants clandestins.

Així, la situació d’estrangeria limita la condició de ciutadania i estableix diferències entre la població
autòctona i la immigrant. A més, la condició d’estrangeria no té la mateixa significació i repercussions per a
tots els estrangers, segons si aquests són comunitaris o extracomunitaris.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Coneixements de l’entorn


El canvi social (part I):

la societat multicultural i la igualtat d’oportunitats dels homes i les dones


4.2. Política migratòria d’Espanya i Catalunya
La ràpida acceleració dels fluxos, la seva afectació múltiple i el seu interès en relació amb el món laboral
han donat lloc al desenvolupament d’una normativa que regula aquesta immigració des d’un punt de vista
legal. A aquest marc legal, competència de l’Estat, hi hem d’afegir les iniciatives preses per la Generalitat i
els ajuntaments en diferents àmbits: educació, sanitat, protecció de menors, etc.

Especialment des del 1985, s’han pres una sèrie de decisions que han configurat l’actual política migratòria
espanyola. Amb aquestes mesures s’ha pretès impulsar una gestió d’orientació dels fluxos d’immigrants en
funció de les demandes del mercat de treball espanyol.

Entre les principals mesures que conformen la política migratòria espanyola, cal assenyalar la Llei orgànica
4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, que substitueix l’anterior
Llei orgànica 7/1985, i la Llei orgànica 8/2000, de reforma de la LO 4/2000. Es tractava d’una llei marc que
establia els principals criteris i les normes per a la gestió dels fluxos migratoris. Aquesta Llei se centra en els
requisits per entrar al país, en la documentació per residir-hi i treballar-hi i en els mecanismes i requisits
d’expulsió, els drets de reagrupació familiar, etc.

En relació amb l’intent de desenvolupar unes polítiques actives d’immigració, es pot destacar l’aprovació, el
1994, per part del Govern espanyol, del Pla per a la int egració social dels immigrants, i el 1995, la
constitució del Fòrum per a la Immigració com una via de diàleg entre les administracions, els immigrants i
la societat d’acollida.

El 1993 s’havia aprovat a Catalunya el primer Pla interdepartamental d’immigració, reelaborat actualment en
el Pla interdepartamental de ciutadania i immigració 2005-2008. Integrat per un conjunt de mesures i
d’actuacions a aplicar en el període de referència, té com a finalitat immediata la coordinació de les
actuacions impulsades des dels diversos departaments de la Generalitat de Catalunya. Els seus objectius
bàsics es dirigeixen a contribuir a la integració dels immigrants, mitjançant programes i serveis que facilitin
la seva plena participació en la vida catalana i la lluita contra l’exclusió social, política i econòmica (com a
element de cohesió social), i es dirigeixen també a la resta de la societat, a la qual intenta informar i
sensibilitzar sobre la nova realitat que aporten aquests fluxos.

Per altra part, en l’àmbit de les activitats d’acollida i d’inserció laboral i social els ajuntaments catalans han
portat a terme una tasca important. Sovint amb finançament de la UE, l’Estat, la Generalitat o els mateixos
ajuntaments, s’han desenvolupat també programes d’integració en col·laboració amb una gran xarxa
d’entitats sorgides de l’àmbit privat i d’altres relacionades amb l’Església, sindicats, etc.

5. Règim jurídic: igualtat formal i igualtat material
La Constitució espanyola de 1978 estableix en l’article 14 que "els espanyols són iguals davant la llei,
sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol
altra condició o circumstància personal o social".

L’estat social i democràtic de dret consagra el principi d’igualtat i no discriminació, entre d’altres, per raó de
sexe, i el configura com un dret subjectiu a tenir un tracte igual, però l’existència del reconeixement d’aquest
dret no significa que en la realitat, en la vida quotidiana, no es donin situacions que de fet són
discriminatòries. És per això que, sovint, no n’hi ha prou amb el reconeixement de la igualtat formal o
jurídica sinó que cal establir mecanismes i mesures per fer que aquesta igualtat sigui real i efectiva, perquè
esdevingui una igualtat material.

En l’àmbit jurídic, les institucions i els òrgans jurisdiccionals han posat de manifest la necessitat d’adequar
l’ordenament jurídic al principi d’igualtat.

L’Estatut d’autonomia de Catalunya, estableix que els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i deures
fonamentals i que correspon a la Generalitat de Catalunya, promoure les condicions per tal que la llibertat i
la igualtat de l’individu siguin reals i efectives. En conseqüència, la Generalitat de Catalunya té la
competència exclusiva en matèria de promoció de la dona.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Coneixements de l’entorn


El canvi social (part I):

la societat multicultural i la igualtat d’oportunitats dels homes i les dones


6. Igualtat d’oportunitats i discriminació positiva
En l’àmbit internacional i en la Unió Europea hi ha diferents textos que reconeixen el principi d’igualtat i que
preveuen la prohibició de discriminació per raó de sexe, religió, ètnia, cultura, etc. Breument, es poden
destacar els següents:

q• La Carta de Nacions Unides de 1945, que recull el compromís de “reafirmar el convenciment en els
drets humans, en la dignitat i el valor de la persona, en la igualtat de drets dels homes i les
dones...”.

q• La Declaració universal dels drets humans (adoptada i proclamada per l’Assemblea General de
Nacions Unides a París el 10 de desembre de 1948) que, en l’article primer, reconeix que “tots els
éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i dotats com ho estan de raó i consciència
han de comportar-se fraternalment uns amb els altres”. L’article segon proclama la igualtat i no
discriminació, i l’article tercer recull la igualtat davant la llei.

q• El Conveni per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals (fet a Roma el 4 de
novembre de 1950) estableix a l’article 14: “El gaudiment dels drets i les llibertats reconeguts en
aquest Conveni ha de ser assegurat sense cap distinció, especialment per raons de sexe, raça,
color, llengua, religió, opinions polítiques o d’altres, origen nacional o social, pertinença a una
minoria nacional, fortuna, naixement o qualsevol altra situació.”

L’any 1957 el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea va consagrar la igualtat de remuneració per un
treball d’igual valor entre l’home i la dona. A partir de 1975 es van aprovar tota una sèrie de directives que
van ampliar aquest principi a una igualtat de tracte en l’accés al lloc de feina, a la formació i a la promoció
professional i condicions del lloc de treball, amb la finalitat d’eliminar tota discriminació en l’àmbit laboral.
També es van adoptar mesures per a la igualtat de tracte en matèria de seguretat social, de règims legals i
en el foment de la igualtat d’oportunitats a través de programes plurianuals. El Tractat d’Amsterdam, que va
entrar en vigor l’1 de maig de 1999, recull en l’article 13 la possibilitat d’adoptar accions per la lluita contra la
discriminació, entre d’altres motius, per raó de sexe, i també s’aprova una modificació del Tractat constitutiu
de la Comunitat Europea.

En matèria d’igualtat d’oportunitats, l’article 141 del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea (TCCE), a
més de reconèixer aquest principi, preveu la possibilitat d’adoptar mesures de discriminació positiva, és a
dir, mesures que permetin garantir l’aplicació del principi d’oportunitats i igualtat de tracte per a homes i
dones, i fins i tot la possibilitat que es puguin oferir avantatges concrets destinats a facilitar al sexe menys
representat l’exercici d’activitats professionals o a evitar compensar els desavantatges en les seves carreres
professionals.

A nivell estatal, l’Estatut dels treballadors (1979) va establir el principi d’igualtat de tracte entre homes i
dones en relació amb l’accés al treball, a les condicions laborals, a la promoció en el treball i, per la
modificació introduïda el 1994, l’empresari resta obligat a pagar per la prestació d’un treball d’igual valor el
mateix sou.

D’altra banda, la possibilitat d’adoptar mesures de discriminació positiva ha estat reconeguda pel Tribunal
Constitucional. D’aquesta manera es permet un tracte legal per equilibrar una realitat que és desigual,
sempre que hi hagi una justificació objectiva i raonable i d’acord amb els principis constitucionals. S’entén
que no tota diferenciació de tracte és discriminatòria sinó que pot permetre superar les barreres socials que
impedeixin la igualtat d’oportunitats entre els homes i les dones. L’adopció i aplicació d’aquest tipus de
mesures té lloc fonamentalment en l’àmbit professional, a efectes de promoció, de contractació laboral, etc.

La discriminació a favor de la promoció laboral de les dones no pot ser ni absoluta ni incondicional. Les
condicions prèvies són que no pot haver-hi cap lloc de treball restringit a cap candidat masculí i que tothom
han de fer les mateixes proves.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Coneixements de l’entorn


El canvi social (part I):

la societat multicultural i la igualtat d’oportunitats dels homes i les dones


7. Les polítiques públiques en matèria d’igualtat d’oportunitats
Les polítiques públiques són aquelles decisions adoptades pels òrgans de govern, ja sigui mitjançant
normes, disposicions, estratègies, plans d’actuació o actes, i que tenen per objecte determinar les
actuacions que el govern planifica o executa en relació a una matèria concreta, o bé, proposar modificacions

o innovacions normatives. La possibilitat de dissenyar polítiques públiques depèn de l’àmbit competencial,
tot i que també es poden dur a terme mitjançant acords o convenis entre administracions i amb col·lectius
particulars.
Les polítiques d’igualtat d’oportunitats consisteixen en la determinació i adopció de mesures per part de les
institucions públiques amb l’objectiu de pal·liar i resoldre les situacions de desigualtat social entre homes i
dones.

L’Organització Internacional del Treball considera que les polítiques d’igualtat d’oportunitats i tracte en la
formació i la feina són una qüestió de justícia social i un factor de desenvolupament econòmic i social,
vinculat a una adequada gestió dels recursos humans, alhora que també són una qüestió de drets humans
perquè mentre hi hagi discriminació per raó de sexe no hi pot haver un respecte efectiu als drets humans.

A l’Estat espanyol, l’impuls de polítiques d’igualtat d’oportunitats s’ha reflectit en l’àmbit legislatiu,
especialment en la Llei 39/1999, de 5 de novembre, per promoure la conciliació de la vida familiar i laboral
de les persones treballadores. La Llei va introduir canvis legislatius en l’àmbit laboral perquè els treballadors
puguin participar en la vida familiar i va establir un seguit de disposicions i mesures per avançar cap a la
igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

La Generalitat de Catalunya va iniciar les seves polítiques a favor de la igualtat d’oportunitats entre homes
i dones l’any 1986, quan el Parlament de Catalunya va aprovar la Resolució 81/II sobre la promoció de la
dona, a proposta de tots els grups parlamentaris. Posteriorment, l’any 1987, la presidència de la Generalitat
va crear la Comissió Interdepartamental de Promoció de la Dona, on participaven representants de tots els
departaments de la Generalitat. Els objectius de la Comissió eren:

q• Promoure la igualtat de drets i de fet i la no discriminació entre els homes i les dones.

q• Promoure equitativament la participació de les dones en la vida social, cultural, econòmica i política.

Aquesta Comissió, l’any 1993 passà a denominar-se Comissió Interdepartamental per a la Igualtat
d'Oportunitats per a les Dones i és un òrgan de coordinació i impuls de les accions que promouen la no
discriminació entre homes i dones i la igualtat de drets que siguin competència dels departaments de la
Generalitat.

L’any 1989 es va crear l’Institut Català de les Dones, que és un organisme autònom adscrit al
Departament d’Acció Social i Ciutadania, i que té com a objectius:

q• Fomentar, en col·laboració amb els departaments, la prestació de serveis específics a favor de les
dones.

q• Fomentar i coordinar la prestació de serveis de tota mena a la dona, a través de l’establiment de
convenis amb entitats públiques i privades.

q• Elaborar i promoure informes, estudis i anàlisis d'investigació sobre matèries relacionades amb la
problemàtica actual de les dones a Catalunya.

q• Divulgar les activitats, els serveis i els treballs que el mateix Institut i les associacions i entitats
col·laboradores duguin a terme, a través de l'organització de fires, congressos o per qualsevol altre
mitjà.

q• Potenciar la participació de les dones en les decisions i les mesures que els afecten, i fomentar
l'associacionisme per a la defensa dels seus interessos.

q• Recopilar informació i documentació sobre la situació de la dona a Catalunya.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Coneixements de l’entorn


El canvi social (part I):

la societat multicultural i la igualtat d’oportunitats dels homes i les dones


q• Vetllar per l'acompliment dels convenis i els acords internacionals en tot allò que afecta la promoció
de la dona, i possibilitar la participació de les dones catalanes en els fòrums internacionals on es
tracta la seva problemàtica.

Les polítiques d’igualtat del Govern de la Generalitat s’articulen fonamentalment en els plans d’actuació
per a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones i constitueixen un conjunt d’actuacions plurianuals
que s’elaboren, planifiquen i executen de manera conjunta entre diferents departaments de l’Administració
de la Generalitat de Catalunya.

El I Pla d’actuació del Govern de la Generalitat de Catalunya per a la igualtat d’oportunitats per a les dones
va comprendre el període 1989-1992, i tractava, entre d’altres, temes com l’equiparació legal entre homes i
dones, la protecció de la família i la maternitat, el reconeixement social dels valors igualitaris, etc. El II Pla
d’actuació (1994-1997) se centrava en la sensibilització de la població, coeducació i formació reglada, per
eradicar el sexisme de totes les etapes del sistema educatiu, potenciació de la presència de les dones en el
món laboral, impulsió de serveis socials i comunitaris d’actuació específica amb col·lectius amb problemes
d’inserció social, etc.

El III Pla d’actuació (1998-2000) versava sobre l’establiment de la cooperació en una societat canviant, el
foment de la igualtat en una economia canviant, conciliació del treball i la vida familiar entre homes i dones,
foment de la participació equilibrada d’homes i dones en la pressa de decisions, etc.

En el IV Pla d’actuació (2001-2003) s’ha considerat prioritari assolir els objectius següents: avançar en les
polítiques d’ocupació remunerada per a les dones, afavorir la conciliació de la vida familiar i professional de
les dones i dels homes, eradicar la violència contra les dones, promoure la formació de les dones i
l’educació en la igualtat de drets, impulsar les polítiques de benestar, afavorir la promoció social de les
dones del món rural, promoure la informació i l’atenció a les dones i fomentar la participació de les dones en
tots els àmbits de la societat.

Aquests Plans s’inspiren en les línies d'actuació que marquen tant les institucions europees com les de
nivell internacional (Plataforma d'acció aprovada a la IV Conferència mundial de Nacions Unides sobre les
dones, 1995).

Actualment, el V Pla d’acció i dese nvolupament de les polítiques de dones a Catalunya 2005 – 2007
s’estructura en sis eixos vertebradors que són: fer de la Generalitat una institució exemplar en el disseny i
desenvolupament de les polítiques de Govern, construir una cultura per a un nou contracte social,
incrementar la presència i la participació de les dones en tots els àmbits de la vida social, oferir una atenció
integral davant les necessitats de les dones, definir un programa per l’abordatge integral de les violències
contra les dones i la reorganització dels temps i dels treballs per tal de fer de la vida quotidiana un eix
vertebrador de les polítiques

El 5 de juliol de 2006 es va aprovar la llei 8/2006 de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i
laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, incloses les universitats, les
corporacions locals i el personal sotmès a règim estatutari.

Aquesta llei recull en un sol text les mesures que dicta la legislació de la funció pública i que afavoreixen la
conciliació personal, familiar i laboral del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, juntament
amb altres mesures adoptades recentment per la normativa bàsica de l'Estat i per la Llei de suport a les
famílies.

Tal i com es reconeix en el preàmbul de la norma, es pretén establir un conjunt de mesures que ajudin a
atorgar la dimensió social necessària a l'organització administrativa i a les relacions laborals i que
contribueixin a inspirar tots els àmbits de la negociació col·lectiva. Mesures que permetin una implicació més
gran del personal al servei de les administracions públiques en la vida familiar sense menyscabar la
prestació dels serveis públics.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Coneixements de l’entorn


El canvi social (part I):

la societat multicultural i la igualtat d’oportunitats dels homes i les dones


Aquesta llei incorpora com a novetat destacada el permís de paternitat de quatre setmanes, que s'ha
d'iniciar a partir de la finalització del permís de maternitat, amb la finalitat de permetre una major implicació
de tots dos progenitors en la cura de l'infant.

Incorpora també a la legislació catalana les mesures en matèria de violència contra les dones regulades per
la legislació de l'Estat, amb la finalitat de flexibilitzar al màxim les relacions de treball de les víctimes, de
manera que la situació en què es troben no els comporti un risc major ni haver de renunciar al lloc de treball.

Finalment, com a iniciatives més recents, cal destacar la publicació de la Guia de prestacions familiars de la
Secretaria de la Família del Departament de Benestar i Família, que consisteix en un resum de les ajudes
més importants que les administracions destinen a les famílies. Entre d’altres aspectes, es fa difusió de les
prestacions familiars en concepte de maternitat, per maternitat en jornada a temps parcial, prestació per risc
durant l’embaràs, reducció de la jornada laboral per lactància, per tenir cura dels fills menors de sis anys i
familiars dependents, excedències per tenir cura de fills menors de tres anys o de familiars directes;
prestacions econòmiques consistents en ajudes a famílies amb menors de tres anys o famílies nombroses
amb infants menors de sis anys, pel naixement del tercer fill/a i dels posteriors, prestació per part múltiple,
desgravacions i deduccions fiscals, etc.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Coneixements de l’entorn


El canvi social (part I):

la societat multicultural i la igualtat d’oportunitats dels homes i les dones


Idees força

1. Durant les últimes tres dècades s’han consolidat noves pautes migratòries internacionals que han
contribuït a generalitzar els moviments migratoris de forma important. Podem destacar tres
dimensions en què es percep aquest caràcter del fenomen migratori: el creixement constant del
volum de persones migrants, l’ampliació de les xarxes i cadenes migratòries, la diversificació dels
tipus migratoris.
2. L’Estat espanyol s’ha convertit, durant les últimes dues dècades, en un important centre de recepció
d’immigració.
3. Catalunya es troba inserida en el context de globalització i intensificació dels fluxos que caracteritza
les migracions internacionals de les últimes dècades del segle XX.
4. La dècada dels vuitanta es caracteritza per una acceleració de la immigració, de manera que el
nombre d’estrangers estaria pròxim a duplicar-se, i guanyaria pes en el conjunt de la societat
catalana.
5. La immigració estrangera a Catalunya es nodreix d’un doble flux: per una banda, l’arribada
d’europeus i, per altra banda, una creixent immigració de països extracomunitaris.
6. A l’hora d definir les pautes de convivència amb les que es definiran les estratègies i polítiques
socials en societats que reben fluxos migratoris, les ciències socials diferencien tres grans models:
assimilació, melting pot – gresol cultural – i el pluralisme cultural.
7. La ràpida acceleració dels fluxos, la seva afectació múltiple i el seu interès en relació amb el món
laboral han donat lloc al desenvolupament d’una normativa que regula aquesta immigració des d’un
punt de vista legal. A aquest marc legal, competència de l’Estat, hi hem d’afegir les iniciatives
preses per la Generalitat i els ajuntaments en diferents àmbits.
8. L’estat social i democràtic de dret consagra el principi d’igualtat i no discriminació, entre d’altres, per
raó de sexe, i el configura com un dret subjectiu a tenir un tracte igual, però l’existència del
reconeixement d’aquest dret no significa que en la realitat, en la vida quotidiana, no es donin
situacions que de fet són discriminatòries.
9. En l’àmbit jurídic, les institucions i els òrgans jurisdiccionals han posat de manifest la necessitat
d’adequar l’ordenament jurídic al principi d’igualtat.
10. La discriminació positiva permet un tracte legal per a equilibrar una realitat desigual.
11. Les polítiques públiques són aquelles decisions adoptades pels òrgans de govern que tenen per
objecte determinar les seves actuacions de planificació o execució en relació amb una matèria
concreta.
12. Les polítiques d’igualtat d’oportunitats consisteixen en la determinació i adopció de mesures per part
de les institucions públiques amb l’objectiu de pal·liar i resoldre les situacions de desigualtat social
entre homes i dones.
13. A Catalunya, les polítiques a favor de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones es desenvolupen
a través de plans plurianuals que s’elaboren, planifiquen i executen de manera conjunta entre
diferents departaments de la Generalitat de Catalunya.
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Coneixements de l’entorn


El canvi social (part I):

la societat multicultural i la igualtat d’oportunitats dels homes i les dones


Glossari

Aculturació
Assentament
Assimilació
Ciutadania
Cohesió social
Conciliació
Deduccions fiscals
Desgravacions
Desplaçats
Directives
Discriminació positiva
Dispersió
Disposicions
Diversitat sociocultural
Dret subjectiu
Edat activa
Elements forans
Elits professionals
Emigració
Entrada clandestina

Esfera privada
Estrangeria
Estrangers de “tercers
països”
Excedència
Exclusió social
Fòrum
Gènere
Gresol cultural
Igualtat jurídica
Immigració extracomunitària
Immigració permanent o de
llarga durada
Marcs de convivència
Migracions
Minories ètniques o
culturals
Models d’integració
Multidimensional
Nadius

Nivell supraestatal
Norma suprema
Pautes migratòries
internacionals
Perfil sociodemogràfic
Pluralisme cultural
Prejudici
Proves d’aptitud
Reagrupament familiar
Refugiats
Remuneració
Sector autòcton
Senyal d’identitat
Sexisme
Societats contemporànies
Unitat geopolítica
supranacional
Xarxes interregionals
Xarxes transoceàniques

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Coneixements de l’entorn

 

Codi deontològic policial

Codi deontològic policial


Tema C.7.
Codi deontològic policial


1. La deontologia policial
2. El Codi europeu d’ètica policial
3. El marc deontològic dels principis bàsics d’actuació
3.1. Dignitat, integritat i imparcialitat
3.2. Corrupció
3.3. Secret professional
3.4. Ús de la força i de les armes de foc
3.5. Oportunitat, congruència i proporcionalitat
3.6. Detenció
3.7. Tortura
4. La policia en una societat multiètnica i La carta de Rotterdam
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


Codi deontològic policial


Tema C.7.
Codi deontològic policial


1. La deontologia policial
Deontologia significa el conjunt de normes ètiques que regulen el comportament professional. És un discurs
sobre el que s’ha de fer o sobre la ciència dels deures que cal complir. La policia té una deontologia
particular. En un estat democràtic, la policia ha de vetllar per la protecció dels drets humans de totes les
persones. I perquè això sigui així, la policia no solament ha de complir i fer complir la llei, sinó que, a més,
ha de mostrar respecte cap als drets de les persones.

Un codi de deontologia policial és un enunciat de principis i ideals als quals els agents d'un servei de policia es
comprometen. El codi de deontologia policial és una garantia per al ciutadà, però també per al mateix agent de
policia, que entén i accepta les regles amb les quals ha de treballar i les assimila com a pròpies.

Els principals organismes internacionals coincideixen a considerar la deontologia policial d’acord amb les
declaracions internacionals dels drets humans i amb la convicció que, en un sistema democràtic, l’estat i la
policia no només han de respectar els drets humans, sinó que n’han de ser els garants i protectors.

2. El Codi europeu d’ètica policial
El Consell d’Europa, en la recomanació Rec (2001)10 sobre el Codi europeu d’ètica de la policia, recomana
que els governs dels estats membres basin la seva legislació, les pràctiques internes i els seus codis de
conducta en matèria de policia en els principis recollits en el Codi europeu d’ètica de la policia, amb vista a
la seva implantació progressiva i a donar la major difusió possible d’aquest text.

Aquest Codi intenta promoure la cooperació internacional sobre les qüestions referides a l’ètica policial i els
aspectes relacionats amb els drets humans, donat que l’objectiu de la policia és la defensa dels drets i les
llibertats dels ciutadans com recull la Convenció europea dels drets humans. Així mateix, el Codi es basa en
el principi de la protecció de l’estat de dret com a base de tota veritable democràcia, i en la consideració que
la policia, juntament amb el sistema judicial, desenvolupen un paper determinant en aquesta protecció.

3. El marc deontològic dels principis bàsics d’actuació
3.1. Dignitat, integritat i imparcialitat
En la mesura que la missió dels policies és protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats per mandat
constitucional, la policia ha d’actuar dignament, íntegrament i imparcialment.

L’article 10 de la Constitució espanyola (CE) reconeix que la dignitat de les persones és un fonament de
l’ordre polític i de la pau social.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


Codi deontològic policial


La integritat es materialitza quan hom actua amb rectitud en l’acompliment dels seus deures cap als altres i
alhora és incorruptible.

L’article14 de la CE ens diu que tots els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui haver-hi
discriminació de cap tipus. Així doncs, aquest concepte també obliga no només la policia, sinó tota
l’Administració. Respectar el principi d’igualtat garanteix la imparcialitat en les actuacions policials.

Tractar tothom de la mateixa manera en la tasca diària del policia forma part de la seva feina, tot i que es
pot trobar sotmès a situacions en què una part dels ciutadans el pressionin perquè actuï d’una manera
parcial. Per tant, la imparcialitat ha de regir tota actuació policial.

3.2. Corrupció
El Codi de conducta de les Nacions Unides, en el comentari de l'article setè, reconeix que la definició de
corrupció ha d'estar sotmesa al dret nacional de cada país, i ens diu què cal entendre per corrupció:

(...) la comissió o l’omissió d'un acte per part del policia, en el desenvolupament de les seves
funcions i en el qual s'aprofita del seu càrrec per acceptar béns, promeses o avantatges exigits o
acceptats, o el fet de rebre'ls indegudament, una vegada considerat realitzat l'acte.

La Secretaria General de les Nacions Unides va elaborar un document que va ser presentat al Vuitè
Congrés de les Nacions Unides sobre Prevenció del Delicte i Tractament del Delinqüent, sobre mesures
pràctiques contra la corrupció. Aquest document és prou ampli per tractar des de les mínimes infraccions
que pugui fer un funcionari (emportar-se material a casa, anar a fer la compra en hores de feina, utilitzar
l'ordinador per qüestions personals o fer trucades telefòniques particulars), fins a l'enriquiment del funcionari
abusant del seu càrrec.

El comentari oficial de l'article setè del Codi de conducta de les Nacions Unides es manifesta rotundament:

Qualsevol acte de corrupció, de la mateixa manera que qualsevol abús d'autoritat, és
incompatible amb la professió de funcionari encarregat de fer complir la llei. Cal aplicar la llei amb
tot el rigor a qualsevol funcionari encarregat de fer complir la llei que cometi un acte de corrupció,
ja que els governs no poden pretendre fer complir la llei als seus ciutadans si no poden, o no
volen, aplicar-la contra els seus propis agents o en els seus organismes.

3.3. Secret professional
Els funcionaris públics també han de mantenir secret professional del que coneguin per raó de la seva
feina. Aquesta obligació també està recollida extensament al Codi penal.

L’obligació de guardar secret rigorós d’allò que és conegut per raó de la feina és reconeguda
internacionalment. La confidencialitat exigida als policies està recollida de manera semblant a la totalitat de
convenis, acords i declaracions que tracten de la policia i la seva feina. L’obligació de secret professional no
pot mai traduir-se en un encobriment d’un fet delictiu ni, en cap cas, en una inhibició davant la possibilitat
d’un delicte.

3.4. Ús de la força i de les armes de foc
Internacionalment es considera que, en un país democràtic, la policia ha de vetllar per la protecció dels drets
humans de totes les persones. Aquesta protecció només es pot exercir amb un absolut respecte pels seus
drets.

L’Estat com a màxima institució política és l’única que en determinades circumstàncies pot fer ús de la força. La
policia és qui aplica aquesta mesura excepcional seguint els principis de congruència, oportunitat i
proporcionalitat.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


Codi deontològic policial


Així doncs, la policia ha d’actuar amb tota determinació, sense recórrer mai a la força més enllà del que sigui
raonable. El Codi de les Nacions Unides enlloc de parlar de “raonable" empra l'especificació "únicament
quan sigui estrictament necessari"; i en el comentari posterior introdueix el factor de proporcionalitat.

En relació amb l’ús de les armes aquest comentari precisa:

a) L'ús d'armes de foc és una mesura extrema.

b) S'haurien de prendre totes les mesures per excloure l'ús d'armes de foc, de manera molt especial,
contra els nens.

c) No s'ha de recórrer a les armes de foc si no és que un presumpte delinqüent oposa resistència
armada o, de qualsevol altra manera, posa en perill la vida d'altres.

d) Cada vegada que s'hagi utilitzat una arma de foc, s’ha d’informar ràpidament sobre el cas a les
autoritats competents.

El Vuitè Congrés de les Nacions Unides sobre la Prevenció del Delicte i el Tractament del Delinqüent va
aprovar els Principis bàsics d'actuació sobre l'ús de la força i d'armes de foc per part dels funcionaris
encarregats de fer complir la llei.

3.5. Oportunitat, congruència i proporcionalitat
L’oportunitat es refereix a l’adequació que s’ha d’establir entre l’acció policial i els elements subjectius subjectes
passius i persones involucrades- i els objectius - temps i lloc - que emmarquin el supòsit del fet.

La congruència és un concepte derivat de la combinació dels principis d’oportunitat i de proporcionalitat.
Una actuació pot ser oportuna (necessària) pel que fa al fi que justifica l’acció, però no pel que fa als mitjans
emprats en l’acció, i pot esdevenir desproporcionada.

La proporcionalitat és el fonament principal de les actuacions policials, tal com preveu la Llei orgànica 2/1986
pel que fa a les possibles coaccions materials susceptibles de produir danys físics o d’altres que representin un
perjudici dels drets i les llibertats.

3.6. Detenció
La detenció és l’acte pel qual es priva una persona de la llibertat, amb caràcter provisional. El punt primer de
l'article 17 de la Constitució espanyola diu que:

(...) ningú no pot ser detingut, sinó amb l’observança... i en els casos i en la forma previstos en la
llei.

Els punts segon i tercer de l'article 17 de la CE recullen aspectes fonamentals relatius a la "forma" de la
detenció, que afecten especialment la deontologia professional. El punt segon estableix el temps màxim de la
detenció (72 hores), però advertint que la privació de llibertat provisional "no pot durar més temps del que sigui
estrictament necessari per fer les indagacions per aclarir els fets". El punt tercer enumera els drets de les
persones detingudes.

La persona detinguda ha de ser immediatament conduïda del lloc de la detenció al centre de detinguts, on s'han
de practicar: la lectura de drets, les diligències d'atestat i, si escau, la declaració. La persona detinguda té el dret
a l'assistència d'advocat durant les diligències policials. La presència del professional de la llei en les actuacions
de la policia és una forma de garantir la correcció de les actuacions que es practiquen. També representa una
garantia per al policia que les practica.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


Codi deontològic policial


L’article 520 (i 520 bis) de la Llei d’Enjudiciament Criminal incideix en el fet que la detenció ha de practicar-se de
la "manera que menys perjudiqui el detingut, en la seva persona, la seva reputació i el seu patrimoni” i explica
els drets que s'han de tenir en compte:

a) Dret a guardar silenci.

b) Dret a no declarar i, si escau, no declarar-se culpable.

c) Dret a designar advocat.

d) Dret a posar en coneixement d’un familiar o d’una persona que desitgi la seva situació de detingut.

e) Dret a ser assistit per un intèrpret.

f) Dret a ser reconegut per un forense.

3.7. Tortura
El 9 de desembre de 1975 s'aprovà la Declaració sobre la protecció de totes les persones contra la tortura i
altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants.

El 17 de desembre de 1979 es va aprovar el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei
que fa referència a la tortura.

El 10 de desembre de 1984 s'aprova a Nova York la Convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels,
inhumans o degradants. En l'article 1 es defineix què s'entén per tortura i dóna una protecció més àmplia del
que deia la Declaració de 1975. És la definició més completa:

A l’efecte d’aquesta Convenció, s'entén pel terme tortura tot acte pel qual s'apliquin intencionadament a una
persona dolors o sofriments greus, tant si són físics o mentals, amb la finalitat d'obtenir d'ella o d'un tercer
informació o una confessió, o de castigar-la per un acte que hagi comès o se sospiti que ha comès, o
d'intimidar o coaccionar aquesta persona o altres, o per qualsevol raó basada en qualsevol tipus de
discriminació, quan aquests dolors o sofriments siguin aplicats per un funcionari públic o una altra persona en
l'exercici de funcions públiques, a instigació seva o amb el seu consentiment o aquiescència. No es consideren
tortures els dolors o sofriments que siguin conseqüència únicament de sancions legítimes o que li siguin
inherents o incidentals.

4. La policia en una societat multiètnica i La carta de Rotterdam
La Unió Europea dedica els seus esforços a combatre el racisme, la xenofòbia i l’antisemitisme i està facultada,
des de la signatura del Tractat d’Amsterdam, per adoptar les mesures necessàries per combatre qualsevol
discriminació basada en el sexe, l’origen ètnic, la religió i les creences, la discapacitat, l’edat i l’orientació sexual.

La Carta de Rotterdam es va presentar per primera vegada l'any 1996 a la ciutat que li dóna nom. Des
d'aleshores diversos països d'Europa l'han subscrit i traduït als seus idiomes respectius. En relació amb el
nostre país, el compromís adquirit el 12 de març de 1998 esdevé una clara mostra de la voluntat d'avançar
en l'adequació a la realitat cada vegada més pluricultural que configura la societat catalana. La Carta de
Rotterdam és el marc de referència a nivell europeu en relació amb els principis bàsics que han de regir la
pràctica policial en una societat multicultural. Un dels aspectes que tracta és la necessitat d'una formació
policial adequada a la creixent multiculturalitat i d'establir vincles entre les minories ètniques, les ONG i la
policia.

Un dels processos de canvi més significatiu del nostre temps és el fet que les societats urbanes, en
particular, cada cop són més multiculturals. Aquesta diversitat cultural és una característica d'aquestes
societats. Els ciutadans i les institucions es troben davant del repte d'afrontar noves maneres d'orientació en
una societat que canvia constantment pel que fa a la seva composició ètnica i cultural.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


Codi deontològic policial


En aquest procés, la policia hi té un paper singular. La policia és un garant del principi d’igualtat, i ha
d'intervenir en situacions de conflicte en potència d'una manera professional, oportuna i objectiva. Aquest és
el tema clau de La Carta de Rotterdam. Una policia per a una societat multiètnica. La Carta no aporta una
fórmula estàndard d'actuació, però consta d'un programa d’estructura social.

La Carta és un document que determina el tipus d'actuacions que s'han d'adoptar arreu d'Europa si la policia
per a una societat multiètnica ha de ser una realitat. Tracta temes com la formació sobre qüestions ètniques,
la contractació i la retenció d'agents de les minories, l'aplicació de la llei pertinent, les associacions amb les
comunitats ètniques minoritàries i la gestió de les estadístiques sobre la delinqüència ètnica. La seva
singularitat rau en el fet que aporta una visió general de tot el ventall d'activitats que s'han d'introduir.

Relació cronològica
dels principals esdeveniments relacionats amb la deontologia policial

La deontologia policial que avui coneixem a nivell mundial, i especialment a nivell Europeu, deriva de
l’aplicació dels textos següents:

1948 (10 de desembre): Declaració universal dels drets humans.
1950 (4 de novembre): Conveni europeu dels drets humans (CEDH).
1966 (16 de desembre): Pacte internacional de drets civils i polítics a l’ONU
Pacte internacional de drets econòmics socials i culturals a l’ONU.
1978: Constitució espanyola.
1979 (8 de maig): Resolució 690/1979, relativa a la declaració sobre la policia, aprovada per
l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.
1979 (17 de desembre): Resolució 34/169, per la qual l'Assemblea General de les Nacions Unides
aprova el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la
llei.
1984: Convenció sobre la tortura i altres tractes penes cruels, inhumanes o
degradants.
1986: Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat (article
5, principis bàsics d’actuació).
1989 (24 de maig): Directrius per a l’aplicació efectiva del Codi de conducta per a funcionaris
encarregats de fer complir la llei (15a sessió plenària).
1991: Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya (article 10).
1994: Llei 10/1994, de 11 de juliol, de la Policia de la Generalitat-Mossos
d’Esquadra (article 11).
1996: La Carta de Rotterdam. Una policia per a una societat multiètnica, principis,
pràctica i associació.
2000: Projecte Pavement (Unesco), Per combatre la discriminació múltiple dins i
fora de la policia.
2001: Recomanació Rec (2001) 10 sobre el Codi europeu d’ètica de la policia del
Consell d’Europa.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


Codi deontològic policial


Idees força

1. La deontologia és el conjunt de normes ètiques que regulen el comportament professional. La policia té
una deontologia particular que li exigeix el compliment de la llei, així com el respecte i la protecció dels drets
de les persones.
2. En un sistema democràtic, l’estat i la policia no només han de respectar els drets humans, sinó que
n’han de ser els garants i protectors.
3. El Consell d’Europa, en la recomanació (2001)10, aconsella als seus estats membres seguir el Codi
europeu d’ètica de la policia, aquest Codi intenta promoure la cooperació internacional sobre les qüestions
referides a l’ètica policial i els aspectes relacionats amb els drets humans.
4. La policia ha d’actuar dignament, íntegrament i imparcialment.
5. S’entén per corrupció la comissió o l’omissió d'un acte per part del policia, en el desenvolupament de les
seves funcions i en el qual s'aprofita del seu càrrec per acceptar béns, promeses o avantatges exigits o
acceptats, o el fet de rebre'ls indegudament, una vegada considerat realitzat l'acte.
6. Els funcionaris públics han de mantenir secret professional del que coneguin per raó de la seva feina
L’obligació de secret professional no pot mai traduir-se en un encobriment d’un fet delictiu ni, en cap cas, en
una inhibició davant la possibilitat d’un delicte.
7. L’Estat com a màxima institució política és l’única que en determinades circumstàncies pot fer ús de la
força. La policia és qui aplica aquesta mesura excepcional seguint els principis de congruència, oportunitat i
proporcionalitat.
8. La detenció és l’acte pel qual es priva una persona de la llibertat, amb caràcter provisional.
9. La Carta de Rotterdam és el marc de referència a nivell europeu en relació amb els principis bàsics que
han de regir la pràctica policial en una societat multicultural.
Glossari

Abús d’autoritat Integritat
Antisemitisme Norma ètica
Codi de conducta ONG
Comportament professional Oportunitat
Congruència Origen ètnic
Corrupció Pràctica interna
Deontologia Proporcionalitat
Detenció Racisme
Encobriment Secret professional
Enunciat de principi Societat multicultural
Estructura social Societat multiètnica
Garant Tracte degradant
Imparcialitat Xenofòbia
Inhibició

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia

 

La funció policial en la investigació de delictes

La funció policial

en la investigació de delictes


Tema C.5.
La funció policial en la investigació de delictes


1. El concepte d’investigació
2. El marc legal de la investigació
3. Funcions de les unitats d’investigació
4. Tècniques i mitjans d’investigació criminal
5. Tipologia delictiva
5.1. Delictes contra les persones
5.2. Delictes contra el patrimoni
5.3. Delictes contra la salut pública
6. La formació en l’àmbit de la investigació criminal
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en la investigació de delictes


Tema C.5.
La funció policial en la investigació de delictes


1. El concepte d’investigació
Podem aproximar-nos al concepte d’investigació a través de definicions intuïtives o des de les experiències
quotidianes. La investigació en l’àmbit policial és aquella activitat que ens permet a partir d’uns mètodes i
eines de treball particulars, analitzar una activitat delictiva per tal de esbrinar les circumstàncies i les
persones implicades en aquell fet.

És, en definitiva, un conjunt de tècniques i mètodes de treball que exigeixen una determinada actitud i
aptitud professional, que han de permetre respondre davant una activitat delictiva els següents interrogants:

a) Què ha succeït?
b) On ha succeït?
c) Quan ha succeït?
d) Com s’ha dut a terme?
e) Qui n’ha estat l’autor?
f) Per què ha succeït?


2. El marc legal de la investigació
A més del desenvolupament normatiu que afecta a la totalitat de les organitzacions policials, hi ha un marc
legal específic per a la investigació. En aquest sentit, cal destacar:

a) La Constitució espanyola: l’article 126.

b) L’Estatut d’autonomia de Catalunya: l’article 164.5 defineix les funcions de la policia autonòmica.

c) La Llei d’enjudiciament criminal de l’any del 1882: els articles 282 al 298 tracten de la policia
judicial.

d) La Llei orgànica 6/1985, del poder judicial: els articles 443 al 446 parlen de les funcions i la
dependència.

e) La Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra: els articles 12,
13, 14 i 15.

f) La Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat: especial referència als
articles 29 a 36.

g) El Reial decret 769/1987, de 19 de juny, sobre regulació de la policia judicial, i la modificació pel
Reial decret 54/2002, de 18 de gener.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en la investigació de delictes


3. Funcions de les unitats d’investigació
La Constitució espanyola estableix a l’article 126 les funcions genèriques de la policia judicial: “La policia
judicial depèn dels jutges, tribunals i del Ministeri fiscal, en les seves funcions d’esbrinament del delicte, i
descobriment i assegurament del delinqüent, en els termes que les lleis estableixin”.

La Llei de la Policia de la Generalitat -Mossos d’Esquadra recull a l’article 12 que el cos de Mossos
d’Esquadra, com a policia ordinària i integral, exerceix les funcions que l’ordenament jurídic atribueix a les
forces i els cossos de seguretat. Concretament duu a terme les funcions de policia judicial per mitjà dels
serveis ordinaris del cos o de les seves unitats orgàniques de policia judicial, a iniciativa pròpia o a
requeriment de les autoritats judicials o del Ministeri Fiscal.

El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació pot crear unitats de policia judicial formades
per membres del cos de Mossos d’Esquadra instruïts a aquest efecte. Aquestes unitats de policia judicial
poden ser adscrites a determinats jutjats i tribunals, i al Ministeri Fiscal.

4. Tècniques i mitjans d’investigació criminal
Si bé l’element fonamental d’un equip d’investigació són les persones que el componen, cal també tenir en
compte els mitjans i les tècniques amb què complementen la seva feina.

Les vigilàncies i els seguiments esdevenen una tècnica operativa de primer ordre. L’avenç de la
tecnologia ha aportat mitjans tècnics que les complementen –però no les substitueixen. Les vigilàncies i els
seguiments no són només una bona tècnica d’investigació, sinó que un equip d’investigació no pot obviar-
los si vol tenir èxit en posteriors gestions policials com ara els interrogatoris. L’estudi de les zones on s’han
de dur a terme i la seva adequació és cabdal per poder plantejar-los amb èxit.

Les intervencions telefòniques o de la correspondència postal són altres tècniques utilitzades amb
caire restrictiu, donat que estan supeditades a la prèvia autorització judicial, la qual es dóna en supòsits
força motivats, i atenent criteris de necessitat i proporcionalitat.

La fotografia i videografia són també tècniques en què l’agent de policia ha d’instruir-se, i dominar-ne la
tècnica i l’operativa.

Els reconeixements en roda i els reconeixements fotogràfics són també mitjans freqüentment utilitzats
pel que fa a la identificació del delinqüent.

L’entrevista i l’interrogatori són altres tècniques d’obtenció d’informació.

L’entrada i la perquisició, tenen per objecte recollir les proves i els indicis del delicte.

Tècniques com la de l’agent encobert estan definides a la legislació vigent, si bé el seu ús esdevé força
restrictiu i normalment es limita a unitats especialitzades dins l’estructura policial.

Per últim, cal esmentar igualment tots aquells mitjans que en l’àmbit dels laboratoris de la policia
científica esdevenen una ajuda per als investigadors. Així podem parlar dels bancs de dades d’empremtes
dactilars, els laboratoris de balística, documentoscòpia, grafologia, ADN i altres.

La participació dels agents investigadors en altres tècniques i mètodes de l’esfera pròpiament judicial, com
ara les autòpsies o la diligència de reconstrucció de fets, pot aportar noves informacions i, per tant,
línies de treball.

No es pot obviar l’eina que representen els diversos bancs de dades i arxius policials (DNI, estrangeria,
antecedents, etc.) o aliens (registres de la propietat, seguretat social, etc.).

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en la investigació de delictes


5. Tipologia delictiva
5.1. Delictes contra les persones
5.1.1. Els suïcidis
La investigació d’aquests fets cerca descartar la participació de tercers, bé com a inductors, bé com a
cooperadors en el fet. Els equips d’investigació busquen, mitjançant els testimonis del cercle de
coneixences de la víctima, així com de l’examen del seu àmbit sentimental, familiar, laboral i social,
descartar aquestes possibles participacions. És cabdal la inspecció ocular realitzada pels equips de la
policia científica, així com la cerca i l’estudi de la documentació que pugui trobar-se en el domicili de la
víctima.

5.1.2. Les morts accidentals
Com en el suïcidi, en primer lloc, escau descartar la participació de tercers, i que allò que aparentment es
presenta com una mort accidental sigui una mort homicida. L’interès policial d’aquest tipus d’accidents és, al
marge de la tasca assistencial que es pugui dur a terme, la col·laboració amb el jutjat d’instrucció per a
futures reclamacions que per imprudència o omissió d’un tercer, es puguin produir.

En aquest sentit, és primordial l’elaboració d’un complet reportatge fotogràfic del lloc dels fets, així com la
recollida de tots aquells elements d’interès per a la futura investigació. Atès que sovint aquestes morts es
produeixen en el desenvolupament d’activitats esportives, de risc, etc., comporta l’estudi de la legislació que
les regula, així com de l’assessorament de tècnics en la matèria.

5.1.3. Els homicidis i assassinats
És un dels fets en què policialment és transcendental la bona coordinació. Sovint són les unitats de
seguretat ciutadana les que arriben primer al lloc dels fets. D’ells depèn que es respecti i es protegeixi
l’escenari, i que s’identifiqui les persones que puguin aportar informació.

Les unitats de la policia científica s’encarreguen de la pràctica de la inspecció ocular, que ha d’incloure el
reportatge fotogràfic de l’indret, i la recollida de tots aquells indicis i/o proves que siguin d’interès.

L’equip investigador pren declaració als testimonis i efectua una inspecció dirigida a la recollida altres
elements d’interès per a la investigació (documentació, fotografies, etc.).

Una vegada identificada la víctima la investigació s’encamina en dues direccions. D’una banda, en la
reconstrucció regressiva de la vida de la víctima (últimes persones amb qui va estar i últims moviments,
amistats, relacions, etc.). I de l’altra, en la cerca d’un mòbil que ens doni sentit als fets.

A grans trets podem determinar dos tipus de mòbils que conduiran a investigacions diferents. En primer
lloc, aquells mòbils en què el fet de la mort guarda una relació directa amb la persona de la víctima
(venjances, enemistats, problemes sentimentals, etc.). L’objectiu de la investigació, en un primer terme, serà
la pròpia víctima. Com més sabem d’aquesta més ens aproparem a l’autor.

Una segona tipologia de mòbil ve definida per aquelles morts que són conseqüència d’una activitat
delictiva prèvia (atracaments en què per ometre dades s’acaba assassinant la víctima o algun testimoni,
etc.). No hi ha una relació prèvia entre la víctima i l’autor.

L’objectiu de la investigació se centrarà en aquells grups que es dediquen a aquella activitat, i a estudiar els
seus possibles canvis de comportament, fugida de la zona, etc.
No hem d’oblidar mai, que no n’hi ha prou amb el fet de saber qui és l’autor, sinó que la nostra
responsabilitat serà provar, i de manera contundent, la seva autoria. Aquesta i no altra ha de ser la finalitat
de la investigació.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en la investigació de delictes


5.1.4. Les agressions sexuals
Des d’un punt de vista de la investigació, aquesta ha d’intentar centrar la tipologia d’autor davant del qual
ens trobem.

Un primer grup l’anomenarem “esporàdic”. Percentualment serà el majoritari, especialment en zones d’oci i
durant períodes de vacances. Sol comportar una coneixença prèvia, i l’agressió es produeix davant la
negativa de la víctima a continuar amb aquella relació.

Un segon model d’autor que anomenarem a efectes expositius “en sèrie” sol actuar prenent mesures per
amagar la seva identitat, i normalment actuarà amb algun tipus d’arma. La descripció física d’aquest
efectuada per la víctima, robes i detalls que puguin ser identificatius són cabdals per a l’èxit de la
investigació. Les fonts de dades policials ens permetran el creuament d’aquestes característiques i la
delimitació d’un conjunt de sospitosos que seran investigats.

5.2. Delictes contra el patrimoni
5.2.1. Els robatoris a domicilis i establiments
D’acord amb les estadístiques són, juntament amb els furts, els delictes més nombrosos i, per tant, aquells
als quals més esforços es dediquen des de les Unitats d’investigació.

La investigació s’inicia amb la inspecció ocular efectuada pels equips de policia científica, que entre d’altres
determinaren el modus operandi. A partir d’aquest els equips d’investigació traçaran les primeres línies de
treball.

Factors com l’objecte del robatori, el volum, el nombre d’autors, les franges horàries i altres elements, aniran
perfilant les possibles investigacions, que es complementaran amb la recerca de testimonis i l’aportació
d’informacions policials.

Aquest tipus de delicte pot ser efectuat per bandes o grups organitzats especialitzats en establiments
concrets (joieries, òptiques, polígons industrials). En aquests casos, la investigació es complementa amb
l’estudi pròpiament del grup. Ja no serà suficient provar la participació d’una persona en algun robatori
concret, sinó que cal descobrir la interrelació entre els membres d’un grup, la infraestructura que utilitzen
(domicilis, vehicles, destí dels objectes), etc.

5.2.2. Els robatoris amb violència i/o intimidació
Els establiments més exposats a aquest tipus de delicte són aquells que tenen diners en efectiu. En
destaquen les entitats bancàries, de canvi de moneda, joieries, benzineres i altres botigues o, fins i tot,
vianants, sovint en el moment de sortir d’un caixer automàtic.

Atès que el modus operandi del delicte implica un contacte entre l’autor i la víctima, l’inici de la investigació
se situarà en la seva declaració. La descripció física donada per la víctima, així com l’entorn on s’ha produït
el fet, ofereix una via d’inici per a la unitat d’investigació.

Aquest tipus de delicte duu implícit l’ús d’una arma, sovint “arma de foc” o simulada, motiu pel qual la
investigació té també com a objectiu recuperar-la.

5.2.3. Les falsedats i les estafes
En l’àmbit de les estafes tot i que perduren tècniques tradicionals emergeix amb força les varietats
vinculades a l’ús fraudulent de les targetes de crèdit.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en la investigació de delictes


Així, ens trobem des del simple robatori de documentació i ús posterior de la targeta en peatges,
benzineres, etc., a formes tan depurades com la duplicació de les bandes magnètiques o la falsificació
integral de les targetes.

La investigació en aquests casos se centra a cercar aquell punt on es va efectuar la duplicació, l’anomenat
punt de compromís, així com efectuar un seguiment de les compres realitzades, que de vegades
esdevindran punts de connivència. Un element que dificulta la investigació és la gran mobilitat amb què
aquests grups actuen.

Altres delinqüents s’han especialitzat en la obtenció, mitjançant manipulacions dels caixers automàtics, de
les targetes de crèdit, així com de la col·locació de dispositius que capturen el número d’identificació
personal. D’aquesta manera, un cop la víctima abandona el caixer, efectuen reintegraments del compte
associat.

5.3. Delictes contra la salut pública
Es tracta d’un àmbit delictiu molt dinàmic, no només per la innovació en les substàncies il·lícites, sinó també
per l’evolució que es produeix en l’àmbit de la jurisprudència, sobretot pel que fa a diferenciar la tinença per
consum propi (que no esdevé conducta penal) d’aquella destinada al tràfic de drogues.

La quantitat en la tinença constitueix un dels elements que determinaran la consideració de delicte contra la
salut pública. Jurisprudencialment però, es tenen en compte altres elements per valorar aquesta destinació
al tràfic, elements com ara, la preparació individualitzada de les dosis, el lloc on es trobin, el fet que la
persona porti diferents tipus de droga, la virtual addicció del portador, la possessió de diners fraccionats junt
amb les drogues, i altres.

La investigació que realitzen els equips d’investigació té com a objectiu acreditar aquest tràfic de drogues,
és a dir, els actes de venda, però també la participació en altres aspectes com ara el transport,
l’emmagatzematge, etc.

Tècniques com ara els seguiments i les vigilàncies dels sospitosos, juntament amb intervencions
telefòniques i el registre dels domicilis, en determinats casos, són les vies que habitualment se segueixen
per acreditar aquestes conductes.

6. La formació en l’àmbit de la investigació criminal
Un agent del cos de Mossos d’Esquadra rep una formació bàsica en l’àmbit de la investigació criminal en
ingressar a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Aquesta formació permet fonamentalment situar
l’agent de policia en el marc legal on es durà a terme la seva feina, així com introduir-lo en els procediments,
els mètodes i les eines amb què treballarà, en el cas d’ingressar en una unitat d’investigació.

Posteriorment, i per a aquells agents i comandaments que ingressen en els equips d’investigació, es rep
una primera formació especialitzada.

Aquest primer nivell anomenat bàsic, incideix especialment en els procediments operatius i primeres
actuacions de quasi la totalitat de la tipologia delictiva amb la què un agent pot trobar-se en la seva tasca
quotidiana.

 A aquest primer nivell de formació, el segueix un segon nivell que pretén dotar l’investigador de
coneixements que li permetin resoldre aquells fets delictius d’elevada complexitat.

A més de la formació reglada, els investigadors poden complementar la seva formació a través de
seminaris, conferències i jornades d’intercanvi d’experiències amb d’altres cossos policials.

L’especialització de la delinqüència obliga a una actualització constant de la policia, tant pel que fa al
coneixement dels nous procediments, com en la dotació de capacitats que permetin afrontar-la. És per això,
que el procés formatiu del policia s’estén a la totalitat de la seva carrera professional.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en la investigació de delictes


Idees força

1. La investigació en l’àmbit policial és aquella activitat que ens permet, a partir d’uns mètodes i eines de
treball particulars, analitzar una activitat delictiva per tal d’esbrinar les circumstàncies i les persones
implicades en aquell fet.
2. La Constitució espanyola estableix a l’article 126 les funcions genèriques de la policia judicial.
3. Les principals tècniques i mitjans emprats pels equips de policia judicial són: vigilàncies i seguiment,
intervencions telefòniques o de la correspondència postal, la fotografia i videografia, els reconeixements en
roda, l’interrogatori, l’entrada i la perquisició i les tècniques pròpies de la policia científica.
4. L’especialització de la delinqüència obliga a una actualització constant de la policia, tant pel que fa al
coneixement dels nous procediments, com en la dotació de capacitats que permetin afrontar-la.
Glossari

Actitud Inspecció ocular
Agent encobert Lleis processals
Aptitud professional Reconeixement en roda
Autòpsia Tècniques i mitjans d’investigació criminal
Entrada i perquisició Tipologia de mòbil
Inductor

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia

 

La funció policial en seguretat viària i trànsit

La funció policial

en seguretat viària i trànsit


Tema C.6.
La funció policial en seguretat viària i trànsit


1. La normativa bàsica sobre trànsit: el Reial decret legislatiu 339/1990
1.1. Introducció a la normativa de trànsit
1.2. Aspectes que regula la Llei de trànsit i seguretat viària
2. El Reglament general de circulació
2.1. Aspectes principals que regula el Reglament general de circulació
2.2. La normativa del Reglament de circulació en relació amb les causes d’accidents
3. El Reglament general de conductors
3.1. Autoritzacions administratives: categories de permisos de conducció i llicències
3.2. Edat requerida per a l’obtenció de permisos de conducció o llicència de conducció
4. El Reglament general de vehicles
5. El Reglament del procediment sancionador
5.1. Notificació de les denúncies
5.2. Presumpció de veracitat de les denúncies dels agents de l’autoritat
5.3. Competència per sancionar
5.4. Prescripció de les infraccions
Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en seguretat viària i trànsit


Tema C.6.
La funció policial en seguretat viària i trànsit


1. La normativa bàsica sobre trànsit: el Reial decret legislatiu 339/1990
1.1. Introducció a la normativa de trànsit
El fenomen del trànsit afecta diàriament la majoria dels ciutadans i, per tant, es pot considerar com un
element totalment integrat a la nostra societat.

Els avantatges d’una col·lectivitat motoritzada són evidents i en certs aspectes són indicadors del nivell de
desenvolupament d’una societat. Tanmateix, hi ha la part negativa d’aquest fenomen, com poden ser els
problemes de saturació circulatòria i aspectes mediambientals relacionats amb la contaminació de diferents
tipus (atmosfèrica, de residus, acústica, etc.), que troba el seu màxim exponent en els accidents de trànsit
que, en si mateixos, representen un alt cost per a la societat i tenen conseqüències de tipus personal que
sens dubte es poden qualificar de tragèdies humanes.

És per tant obligat per part dels poders públics establir un marc legal on s’articulin les normes reguladores
de l’activitat del trànsit amb l’objectiu de garantir la seguretat viària en tots els seus diferents aspectes.

El primer punt de partida d’aquest marc normatiu el trobem a la Llei 18/1989, de 25 de juliol, de bases sobre
trànsit i circulació de vehicles a motor i seguretat viària, que autoritzava el Govern perquè aprovés un text
articulat com a un instrument normatiu idoni i així dotar de rang legal les disposicions en matèria de
circulació de vehicles.

Així doncs, es va aprovar el Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, pel qual s’aprova el text articulat
de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària, i posteriorment diferents reglaments
(Reglament general de circulació, el Reglament general de conductors, el Reglament del procediment
sancionador i el Reglament general de vehicles) que desenvolupen reglamentàriament aquesta Llei en
aspectes més concrets.

Aquest desenvolupament de la Llei mitjançant reglaments es produeix perquè les qüestions que afecten el
trànsit són tan complexes i diverses (normes sobre circulació, normes sobre comportament dels usuaris,
distribució de competències, un particular règim sancionador, aspectes tècnics, etc.) que va fer aconsellable
abandonar la hipòtesi d’elaborar un sol reglament (de la mateixa manera com ho feia el Codi de la
circulació), però també a la vegada no semblava lògic crear moltes disposicions múltiples sense nexe comú,
que haurien provocat una dispersa massa normativa de tipus reglamentari.

L’entrada en vigor de la Llei sobre trànsit no va significar la brusca derogació de l’antic Codi de circulació
(normativa prèvia establerta amb el Decret de 25 de setembre de 1934) sinó que gradualment es van anar
substituint diferents articles fins pràcticament deixar-lo buit de contingut. Aquest buidatge de contingut no
s’ha produït de forma absoluta ja que encara resten en vigor alguns dels seus articles.

La referida Llei sobre trànsit ha estat objecte de successives modificacions per adaptar-la a la realitat de la
circulació actual.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en seguretat viària i trànsit


1.2. Aspectes que regula la Llei de trànsit i seguretat viària
La Llei de trànsit i seguretat viària regula els sis aspectes següents: qüestions competencials, normes de
circulació, elements de seguretat, criteris de senyalització de les vies, autoritzacions administratives i
infraccions.

1.2.1. Qüestions competencials
La competència sobre trànsit i circulació de vehicles a motor correspon a l’Administració de l’Estat.
Tanmateix, i d’acord amb l’article 150.2 de la Constitució espanyola, l’Estat pot transferir a les comunitats
autònomes facultats de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferència.

Per tant, és possible la transferència de la facultat d’execució de la legislació de l’Estat i aquest és el cas de
la Comunitat Autònoma de Catalunya, que amb la Llei orgànica 6/1997, de 15 de desembre, va assumir les
competències executives en matèria de trànsit i circulació de vehicles a motor.

Dins del procés d’assumpció de competències per part de la Generalitat, hi va haver una sèrie de facultats
que no van ser objecte de traspàs, com són la facultat d’expedició de permisos i llicències de conducció i la
facultat d’intervenció o suspensió per sanció. Igualment no van ser transferides les facultats de matriculació i
expedició dels permisos de circulació i, amb conseqüència, les autoritzacions de les transferències, els
duplicats de permisos, les baixes de vehicles i la resta de tràmits vinculats amb aspectes documentals.

Dins de les facultats transferides trobem, entre d’altres: la vigilància i el control del trànsit en les vies
públiques interurbanes (excepcionalment també en algunes vies urbanes), la facultat de denunciar i
sancionar les infraccions i la investigació sobre accidents de circulació.

L’assumpció de les funcions de vigilància del trànsit per la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra es
va iniciar l’any 1998 a la demarcació de Girona, l’any 1999 a la de Lleida i l’any 2000 a Barcelona i
Tarragona.

1.2.2. Les normes de circulació
Les normes de circulació afecten tant vehicles com vianants i animals i s’estableixen els drets i les
obligacions de les persones usuàries de dites vies.

Amb la reforma del text d’aquesta llei es presta atenció especial en aquest apartat a la utilització dels
telèfons mòbils per part dels usuaris i les usuàries. També es tipifica de manera especial com a infracció de
trànsit les tècniques per contrarestar la vigilància de la circulació com podrien ser, per exemple, la utilització
d’aparells detectors de controls de velocitat per radar.

1.2.3. Els elements de seguretat
Es fixen les condicions tècniques dels vehicles i de les activitats industrials així com els elements de
seguretat activa i passiva i el seu règim d’utilització.

1.2.4. Els criteris de senyalització de les vies
Es determinen les normes generals de senyalització, les prioritats entre els senyals, el format del senyals,
l’idioma, el manteniment i la retirada o substitució.

1.2.5. Les autoritzacions administratives
L’Administració ha d’atorgar les autoritzacions (per exemple, permisos de conduir), que s’han d’acreditar
abans de fer activitats relacionades amb la circulació de vehicles i, en especial, els de motor.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en seguretat viària i trànsit


1.2.6. Les infraccions
L’incompliment de la normativa que afecta el trànsit ha de tenir una resposta punitiva que ha de ser regulada
i determinada de forma reglamentària, així com el procediment sancionador que és d’aplicació.

Respecte al procediment sancionador, s’ha de destacar que la reforma del text d’aquesta Llei recull una
modificació substancial en el procediment administratiu, que consisteix que, en cas que es doni la
possibilitat d’un doble procediment per un mateix fet (per exemple, l’alcoholèmia, que es castiga tant en la
via penal, com en l’administrativa), amb la reforma no s’ha d’aturar l’inici del procediment administratiu sinó
que es poden portar els dos procediments (penal i administratiu) en paral·lel i només quan s’arribi al moment
previ a la resolució en via administrativa, aquesta s’ha d’aturar a l’espera de la resolució penal.

També com a novetat produïda com a conseqüència de la reforma, se suprimeix del catàleg d’infraccions
l’omissió del deure de socors, ja que és una conducta tipificada i sancionada en el Codi penal vigent.

2. El Reglament general de circulació
La Llei de seguretat viària es desenvolupa mitjançant reglaments. Amb el Reial decret 1428/2003 de 21 de
novembre s’aprova el Reglament general de circulació, per a l’aplicació i el desenvolupament del text
articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària.

Aquest Reglament té una importància especial perquè, entre d’altres qüestions, regula les normes a què
s’ha de sotmetre el trànsit de vianants, vehicles (a motor o no) i animals per les vies i terrenys utilitzats per a
la circulació comuna.

2.1. Aspectes principals que regula el Reglament general de circulació
2.1.1. Les normes generals de comportament en la circulació
El Reglament fa referència tant a aspectes de tipus general (senyalització d’obstacles, prevenció
d’incendis...) com específic, com poden ser, entre d’altres, aspectes de càrrega, tipus de transports
(mercaderies/passatgers), normes sobre begudes alcohòliques i estupefaents, etc.

2.1.2. Circulació de vehicles
Afecta normativa sobre velocitat, prioritat de pas, canvis de direcció, avançaments, aturada i estacionament,
vehicles i transports especials, incorporació a la circulació, passos a nivell, utilització d’enllumenat,
advertències a conductors, entre d’altres.

2.1.3. Altres normes de circulació
Afecta l'ús de cinturó i casc i altres elements de seguretat, temps de conducció i descans, circulació
d’animals, portes i apagat del motor, comportaments en cas d’emergències...

2.1.4. La senyalització
Fa referència als tipus i significats dels senyals de circulació i les marques viàries, així com dels senyals en els vehicles.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en seguretat viària i trànsit


2.2. La normativa del Reglament general de circulació en relació amb les causes d’accidents
El Reglament general de circulació conté la normativa que afecta dos elements que tenen una important
incidència en allò que fa referència a causes potencials d’accidentalitat. Ens referim a l’alcoholèmia i a la
velocitat.

2.2.1. L’alcoholèmia
L’alcoholèmia es troba regulada tant des de l’àmbit penal com des d’una sanció administrativa que es troba
recollida al Reglament general de circulació. Aquesta dualitat de possible sanció confereix a aquesta
conducta una dificultat especial a l’hora d’enquadrar correctament si l’il·lícit que s’ha produït pertany a
l’esfera administrativa o a la penal. En principi, es fa referència únicament a l’actuació des d’una perspectiva
administrativa i només es tracten tres aspectes: les actuals taxes administrativament sancionables, les
persones que estan obligades a sotmetre’s a les proves i les conseqüències de la negativa a sotmetre’s a
les proves.

Les actuals taxes administrativament sancionables

Les taxes d’alcoholèmia es poden mesurar de dues maneres diferents: grams per litre de sang i mil·ligrams
per litre d’aire espirat. Pel que fa a la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra la unitat de mesura que
s’utilitza és la de mil·ligrams per litre d’aire espirat. Hi ha només dos tipus de taxes objecte de sanció
administrativa segons el tipus de conductor o vehicle que es condueixi:

a) Primer tipus de taxa objecte de sanció: per als conductors que podem qualificar en termes

generals de “professionals” (conductors de passatgers, de vehicles destinats al servei públic, de

serveis d’urgència, de mercaderies superiors a 3500 Kg, etc.), així com els conductors novells, és a

dir, aquells que tenen menys de dos anys d’antiguitat de permís de conduir, la taxa

administrativament sancionable és quan se superin els 0,15 mg/litre d’aire espirat.

b) Segon tipus de taxa objecte de sanció: per a la resta de conductors la taxa administrativament

sancionable és quan se superin els 0,25 mg/litre d’aire espirat.

Persones obligades a sotmetre’s a les proves

a) Usuari de la via o conductor de vehicle implicat directament com a possible responsable en un accident
de circulació.
b) Qui condueixi qualsevol vehicle amb símptomes evidents que ho fa sota la influència de begudes
alcohòliques.
c) Els conductors que siguin denunciats per alguna norma del Reglament general de circulació.
d) Control preventiu d’alcoholèmia per a conductors de vehicles.


Conseqüències de la negativa

La negativa a sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia es troba igualment regulada des d’una doble
perspectiva: la penal (article 380 del Codi penal) i l’administrativa. La frontera d’aplicació de la infracció
administrativa respecte de la infracció penal també és de possible dubte interpretatiu. En tot cas, s’ha de
tenir en compte que la negativa a sotmetre’s a les proves pot comportar la mateixa sanció que la que
castiga el Codi penal pel delicte de desobediència greu i que la sanció pecuniària administrativa equival a la
més alta de les possibles d’alcoholèmia.

2.2.2. La velocitat
La velocitat és un altre element decisiu que apareix entre els possibles de causalitat dels accidents. Per tant,
els límits de velocitat que marca el Reglament de circulació constitueixen per si mateixos no només punts a
partir del quals poden ser preceptives determinades denúncies administratives, sinó també punts a partir
dels quals el risc de patir conseqüències lesives greus en cas d’accidents augmenti de forma molt important.
Els límits genèrics de velocitat reglamentàriament establerts per a turismes i motocicletes són:

a) Autopistes i autovies: 120 Km/h.

b) Vies ràpides i carreteres convencionals fora de poblat: 100 Km /h.

c) Resta de vies fora de poblat: 90 Km/h.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en seguretat viària i trànsit


3. El Reglament general de conductors
El Reglament general de conductors desenvolupa el text articulat de la Llei sobre trànsit en aquells aspectes
que fan referència a la normativa que afecta els conductors en relació amb l’expedició d’autoritzacions
administratives (permís o llicència de conducció), així com els aspectes relacionats amb l’obtenció
d’aquestes autoritzacions com poden ser les proves d’aptitud o el bescanvi dels permisos concedits per
l’autoritat militar o policial. Aquest Reglament està estructurat en tres parts, i en una primera aproximació
tracta de les autoritzacions administratives.

3.1. Autoritzacions administratives: categories de permisos de conducció i llicències
S’estableixen les normes generals relatives a l’obligació de disposar d’una autorització administrativa
sempre que es condueixin vehicles dotats de motor, i es concreten posteriorment les característiques de les
autoritzacions en funció dels tipus de vehicles o la seva destinació.

La pèrdua de vigència de l’autorització quan correspongui també està regulada, així com les actuacions a
seguir quan hi hagi hagut problemes en la documentació, o en la seva forma d’atorgament, pèrdua
d’aptituds del conductor o només pel fet del pas del temps.

Aquesta primera part del Reglament general de conductors tracta de forma extensa les particularitats de les
autoritzacions i de les condicions per a la seva obtenció, tanmateix es considera com a nucli essencial
d’aquesta primera part les diferents classes de permisos de conducció, atès que és un element bàsic i d’ús
quotidià per al conjunt de la ciutadania, i per tant d’obligat coneixement per als agents de l’autoritat. Els
permisos afecten determinades categories de vehicles. Així doncs, una primera classificació de forma
simplificada és la següent:

Categories de permisos de conducció

A: per a motocicletes
B: per a automòbils tipus turisme
C: per a automòbils tipus camió amb MMA superior a 3.500 Kg
D: per a automòbils tipus autocars de més de 9 places
E: per a vehicles amb remolc, ja siguin turismes, camions o autocars
Llicències de conducció:

a) Per conduir ciclomotors
b) Per conduir vehicles de mobilitat reduïda (minusvàlids)
c) Per conduir vehicles especials agrícoles amb massa que no excedeixi els límits per a vehicles
ordinaris.


Dins de les categories dels permisos de conducció, de forma simplificada i anotada de forma bàsica tenim
les especificacions següents:

CATEGORIES CLASSES ESPECIFICACIONS
Motocicletes A-1 Fins a 125 centímetres cúbics i sense sidecar
A Qualsevol cilindrada amb o sense sidecar
Automòbils
tipus turisme B
Automòbils amb MMA no superior a 3.500 Kg i el nombre de seients
inclòs el conductor no excedeixi de 9. El titular d’aquest permís amb
una antiguitat superior de més de 3 anys també té autoritzada la
conducció de motocicletes de fins 125 cc
Automòbils
tipus camió
C1 Massa màxima superior a 3.500 Kg i inferior a 7.500 Kg
C Massa màxima superior a 3.500 Kg
Automòbils
tipus autocar
D1 Nombre de seients inclòs el conductor superior a 9 i que no excedeixi
de 17
D Nombre de seients inclòs el conductor superior a 9
B +E Per arrossegar remolcs que no excedeixin de MMA els 750 Kg, no cal
permís específic de remolc
Per a remolcs que superin els 750 Kg, s’estableixen determinades
especificacions tècniques per a cada classe de permís
Remolcs C1+E
C +E
D1 +E
D +E

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en seguretat viària i trànsit


3.2. Edat requerida per a l’obtenció de permisos de conducció o llicència de conducció
Un requisit bàsic i determinat per a la obtenció de permisos o llicències de conducció és l’edat. De forma
resumida, tenim les franges d’edat següents:

Classe Edat mínima
A-1 16 anys
A 18 anysB, C1, C + E *
D1, D +E 21 anys

* Per obtenir el permís de la classe C als 18 anys és imprescindible un certificat d’aptitud professional; si no es té, l’edat
d’obtenció és els 21 anys.
En relació amb les motocicletes, s’ha de tenir en compte que, per poder conduir motocicletes corresponents
a la classe A (superiors a 125 cc), és necessària una antiguitat mínima d’experiència en la categoria A-1 de
dos anys. Les edats en relació amb les llicències de conducció de forma resumida són:

Llicència Edat
mínima
Ciclomotors i vehicles minusvàlids 14
Vehicles agrícoles amb límit de MMA 16Ciclomotors amb passatgers

4. El Reglament general de vehicles
En el concepte del trànsit i la circulació de vehicles a motor no es troben afectades només les condicions
relatives a la circulació sinó també les condicions tant tècniques com administratives que han de complir el
vehicles que circulen.

El Reglament general de vehicles és, en definitiva, un reglament executiu que desenvolupa i complementa
en aquest aspecte el text articulat de la Llei de seguretat viària. Tanmateix, la normativa tècnica és tan
extensa que fa del tot inviable en aquest resum normatiu fer referències concretes a determinats aspectes
d’aquest Reglament. En qualsevol cas, sí que relacionem els aspectes genèrics de què tracta aquest
Reglament:

a) Autoritzacions dels vehicles per circular, matriculacions, plaques de matrícula, canvis de titularitat
i baixes.

b) Homologacions i inspeccions tècniques dels vehicles a motor, remolcs i semiremolcs.

c) Ciclomotors, cicles, vehicles de tracció animal i tramvies.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en seguretat viària i trànsit


5. El Reglament del procediment sancionador
El Reial decret 320/1994, de 25 de febrer, aprova el Reglament de procediment sancionador en matèria de
trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària. Aquest Reglament regula en el seu àmbit d’aplicació
els procediments de sanció per a les infraccions als preceptes sobre la legislació de trànsit. En relació amb
aquest Reglament, es detallen a continuació algunes qüestions que poden tenir una rellevància especial:

5.1. Notificació de les denúncies
Com a norma general, les denúncies efectuades pels agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del
trànsit s’han de notificar a l’acte als denunciats. Si no es notifica a l’acte, aquestes denúncies no són vàlides,
excepte que no s’especifiqui de forma concreta les causes per les quals no es va poder fer la notificació.
També, i com a conseqüència de l’última reforma del text articulat, es pot notificar la denúncia en un
moment posterior a la infracció quan s’hagi tingut coneixement dels fets a través de mitjans de captació i
reproducció d’imatges (denúncies de velocitat amb utilització de fotografia amb radar).

5.2. Presumpció de veracitat de les denúncies dels agents de l’autoritat
Les denúncies efectuades pels agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del trànsit tenen valor
probatori respecte dels fets denunciats, sense perjudici de les proves de descàrrec que pugui aportar la
persona denunciada. Per tant, la persona denunciada, per evitar la possible sanció, ha de provar la seva
falta de responsabilitat i, en cas que no ho faci, es dóna per vàlida la versió de l’agent denunciant.

5.3. Competència per sancionar
La competència per sancionar correspon, en el marc del que disposa la llei de reforma del text articulat, i a
les comunitats autònomes que tenen transferides les competències executives en matèria de trànsit, als
òrgans designats pels consells de govern respectius.

5.4. Prescripció de les infraccions
D’acord amb la reforma de la Llei, el termini de prescripció de les infraccions previstes a la Llei de trànsit és
de tres mesos per a les infraccions lleus, sis mesos per a les infraccions greus i un any per a les infraccions
molt greus.

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia


La funció policial

en seguretat viària i trànsit


Idees força

1. El fenomen del trànsit afecta diàriament la majoria dels ciutadans i, per tant, es pot considerar com un
element totalment integrat a la nostra societat. És per tant obligat per part dels poders públics establir un
marc legal on s’articulin les normes reguladores de l’activitat del trànsit amb l’objectiu de garantir la
seguretat viària en tots els seus diferents aspectes.
2. La Llei de trànsit i seguretat viària regula els sis aspectes següents: qüestions competencials, normes
de circulació, elements de seguretat, criteris de senyalització de les vies, autoritzacions administratives i
infraccions.
3. La Llei de seguretat viària es desenvolupa mitjançant reglaments. Amb el Reial decret 13/1992, de 17
de gener, s’aprova el Reglament general de circulació, per a l’aplicació i el desenvolupament del text
articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària.
4. El Reglament general de circulació conté la normativa que afecta dos elements que tenen una important
incidència en allò que fa referència a causes potencials d’accidentalitat. Ens referim a l’alcoholèmia i a la
velocitat.
5. El Reglament general de conductors desenvolupa el text articulat de la Llei sobre trànsit en aquells
aspectes que fan referència a la normativa que afecta els conductors en relació amb l’expedició
d’autoritzacions administratives.
6. El Reglament general de vehicles és un reglament executiu que desenvolupa i complementa el text
articulat de la Llei de seguretat viària.
Glossari

Bescanvi Proves de descàrrec
Causes potencials d’accidentalitat Punitiu
Condicions tècniques i administratives Sanció
Denúncies Saturació circulatòria
Homologacions Senyalització
Inspeccions tècniques Termini de prescripció
Lesiu Valor probatori
Notificacions Vigència
Pecuniària

Guia d’estudi per a l’accés a la PG-ME – Seguretat i policia